Els treballadors afectats per un ERTO tindran garantit el salari mínim

La segona llei de mesures econòmiques per la crisi del coronavirus preveu regular aquesta figura aplicable només enguany i amb la qual Govern pagaria part del sou dels empleats

Pràcticament la meitat dels assalariats del país cobren menys de 1.500 euros
Pràcticament la meitat dels assalariats del país cobren menys de 1.500 euros

La regulació dels coneguts com a Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) és un dels punts claus de la segona llei que el Govern vol aprovar per fer front als efectes econòmics de la crisi del coronavirus. De fet, és el que es desgranarà en els, per ara, primer dotze articles del text. Entre els aspectes a definir, a l’espera del que pugui sortir de les negociacions previstes entre tots els grups parlamentaris, hi ha l’afectació que la mesura comportarà sobre els assalariats. Inicialment, la idea és garantir que els treballadors als quals se’ls apliqui un ERTO cobraran, almenys, el salari mínim.

Així queda establert en l’esborrany de l’articulat de la llei de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, al qual ha tingut accés Altaveu. Un dels punts claus a regular en el text és quin seria el salari que percebrien els treballadors al qual se’ls apliqui la mesura. Es deixa clar que “l’import equivalent al salari mínim interprofessional [1.083,33 euros] per la jornada legal ordinària o bé per la part proporcional, queda íntegrament garantit, sense perjudici de la retenció de la cotització a la CASS”.

Si el sou de la persona se situa entre el mínim (1.083,33 euros) i el mitjà (2.129,44 euros el 2019), la reducció s’aplicaria de forma esglaonada en funció d’una escala que queda pendent de fixar en les negociacions del text, però només a la part que superi el mínim. És a dir, si una persona cobra 1.500 euros, la disminució s’aplicaria només en els 416,67 euros de diferència.

La llei preveu una suspensió del contracte laboral o una reducció de jornada de fins al 75%

Si la remuneració de la persona se situa entre el salari mitjà i el doble d’aquest, també es preveu una altra escala amb percentatges també a determinar. Qui cobri més de dues vegades el sou mitjà, la quantitat que superi aquesta dada, ja no es tindrà en compte a la prestació.

La prestació que resulti d’aquest càlcul es repartirà entre Govern i l’empresa. Es farà amb un percentatge que també entra en els punts que, des de l’executiu, no s’han definit per, justament, donar marge a la negociació al Consell General. El que sí que assumirà totalment l’Estat en aquests casos és la part empresarial de la cotització a la CASS.

La llei no preveu instaurar la figura dels ERTOs de forma definitiva. Al contrari, el seu article 3 deixa clar que la seva aplicació es limitarà al període comprés a partir de l’1 de maig i “fins als 180 dies naturals posteriors a la declaració del Govern per decret, de la fi de la situació de la crisi sanitària”. I en tot cas, no més enllà del 31 de desembre.

Hi haurà dues opcions. Per un costat suspendre temporalment els contractes. Per l’altre, reduir la jornada laboral fins a un màxim del 75%. En aquest segon cas, la prestació pel treballador “es calcula de forma minorada i proporcional” seguint els criteris abans esmentats. S’hi podran acollir les empreses que, o bé “tinguin suspesa la seva activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament; estiguin sotmeses a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern; o estiguin obertes i autoritzades a obrir però demostrin una davallada en la seva xifra de negoci igual o superior al 50%”. Aquesta darrera comparativa serà del període comprés entre l’1 d’abril i el 30 d’abril del 2020 amb el mateix de l’any passat o, en cas de negocis no constituïts llavors, amb el mes de febrer. També ho podran fer les que justifiquin que “la reducció de la xifra de negoci ha estat d’una entitat tal que fa impossible el manteniment de la càrrega social de les persones assalariades, sempre que el ministeri competent en matèria de treball hi doni el vistiplau”. Un altre requisit és que aquestes empreses no podran tenir deutes pendents amb l’administració pública.

S'hi podran acollir empreses tancades, de guàrdia o les que acreditin una reducció considerable de la xifra de negoci

Les empreses que hagin hagut de tancar pel decret de Govern o sotmeses a un règim de guàrdia quedaran autoritzades a fer l’ERTO tot just presentada la petició. Per a la resta, necessitaran l’autorització expressa del ministeri de Treball, que ha d’arribar en un termini màxim de tres dies hàbils. En aquest cas, el silenci administratiu serà considerat positiu. Malgrat això, s’haurà d’obrir un període de consultes amb els representants dels treballadors i totes dues parts hauran de “negociar amb bona fe” per assolir un acord, converses que tindran lloc amb la supervisió del ministeri. Si s’arriba a una entesa, es trasllada a Govern. Si no, serà l’executiu qui valori “la procedència de les causes al·legades i eventualment justificades”.

El text també preveu la possibilitat que els autònoms puguin beneficiar-s’hi. Així, es posa en relleu que “l’empresari que realitza una activitat per compte propi i que vegi suspesa la seva activitat es considera assimilat a la persona assalariada per poder gaudir de les prestacions (...), tot i que en queden exclosos els administradors de les societats”.

Etiquetes

Comentaris (9)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.