Els rescats de muntanya s’han incrementat en el que portem d’any un 15% respecte tot el 2017

Els bombers volen ser molt meticulosos tant en l’establiment de què són pràctiques imprudents com en la fixació de tarifes si finalment es cobren els operatius, que mai poden tenir “afany recaptatori”

-
-
Si la decisió del Govern de cobrar els rescats de muntanya que tinguin origen en comportaments negligents dels afectats finalment es tira endavant, els bombers hauran de fer prèviament un treball “molt meticulós” quant a l’establiment de les tarifes, que ara mateix no estan estrictament valorades, com, també, amb la definició legal exacta de què es considerarà una pràctica imprudent. En qualsevol cas, ni hi pot haver un afany recaptatori ni es pot causar cap alarma. Això el cos ho té tan clar com el fet que s’han incrementat molt tant el nombre de rescats -en el que portem d’any un 15% més que tot el 2017- com la despesa en mitjans aeris.

Fins aquest dimarts, el cos de salvament i extinció d’incendis havia dut a terme, aquest 2018, 141 rescats, el que suposa 19 més que tot el 2017 i pràcticament el doble dels que es van realitzar  el 2011. La xifra es va començar a disparar el 2014 i especialment el 2016, quan el cos va fer 131 rescats en els dotze mesos de servei. El director adjunt dels bombers, Jordi Farré, ha explicat que hi ha dues causes fonamentals que expliquen aquest augment. L’increment d’afluents a la muntanya -senderistes a l’estiu, quan hi ha la majoria de rescats; i esquiadors de muntanya a l’hivern- i la consolidació del ‘bike park’ de descens de bicicletes a Pal. El 90% dels rescats es fan en helicòpter, el que encareix l’operació.

L’increment d’afluents a la muntanya -senderistes a l’estiu; esquiadors a l’hivern- i la consolidació del circuit de descens de bicicletes a Pal expliquen l’ascens d’actuacions del cos

Farré ha reconegut també que hi ha hagut un increment molt notable en la despesa en mitjans aeris que fa l’Estat, i que s’imputa al departament de bombers, que “es podria dir que fa una mena de servei de torre de control”, encara que hi ha molts dels vols que es duen a terme que no tenen res a veure amb el cos. Especialment els trasllats a l’exterior derivats des de l’hospital: en cas d’ictus i de patologies cardíaques, el trasllat sol ser directe, perquè els protocols d’atenció mèdica així ho indiquen.

Els bombers han començat a parlar amb el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) per establir el repartiment i assumpció de despeses. De moment, en relació amb les previsions de Govern explicitades a través d’una modificació legislativa inclosa en una de les disposicions de la llei del pressupost per a l’any que ve, els bombers encara no han començat a treballar-hi. Però Farré explica que cal ser “molt meticulosos”, que cal deixar clar que “afany recaptatori no hi és” i que “cal anar amb molta cura” i fer “molta pedagogia” perquè si finalment s’estableix el pagament per conductes imprudents no comporti que hi hagi persones que en un moment donat no vulguin sol·licitar la intervenció dels bombers per por ‘a la factura’ i després sigui pitjor el remei que la malaltia.

El director adjunt dels bombers explica que, d’una banda, caldrà establir jurídicament molt bé que  és una negligència, una imprudència. En aquest sentit, pot ser de certa ajuda el treball ja fet a Catalunya i la jurisprudència que s’hagi anat produint. Els bombers de la Generalitat van ser pioners a l’hora d’introduir el cobrament de rescats per conductes negligents. Després caldrà establir els costos. Actualment, “de la majoria de serveis (que integren un rescat) no en tenim inventariat el cost”. El preu hora de l’helicòpter supera els 3.000 euros. Però a partir d’aquí, en el cost d’un rescat s’hi haurien d’imputar moltes altres coses.

La despesa de l’Estat en mitjans aeris també s’ha disparat producte dels trasllats sanitaris -ictus i patologies cardíaques en són un bon exemple- a l’exterior que es fan en helicòpter

Així, caldrà definir el preu hora del treball d’un bomber, diferenciant si es tracta d’un agent ras o d’un comandament. El cost del vehicle si cal anar amb vehicle, el del material… No és una tasca senzilla i sí “molt metòdica”. “En el cas que es concreti (que es cobraran els rescats per imprudència) caldrà fer aquest treball previ”, remarca Jordi Farré, que dóna una altra dada estadística: la majoria de rescats es fan entre les 11 del matí i les 6 de la tarda. I especialment, com s’ha dit, a l’estiu.

Farré, amb tota la prudència, deixa clar que l’“afany recaptatori no hi és”. I que allò que es recuperés del cobrament de recats per causa negligent hauria de redundar en l’activitat del grup de rescat del cos, per evitar d’aquesta manera que s’hagi d’anar cada any dotant de més pressupost per renovar el material o per comprar-ne de nou. Actualment, el cos disposa de 21 bombers amb formació en rescat. Quatre d’aquests tenen la titulació màxima possible. I en cada guàrdia diària hi ha com a mínim dos especialistes en rescat per si cal dur a terme algun servei d’aquestes característiques.

Etiquetes

Comentaris

Trending