Embolica que fa fort. El trencament de l’acord entre Demòcrates per Andorra (DA) i la Coalició d’Independents (Cd’I) d’Andorra la Vella i el posterior pacte entre Cd’I i Liberals per concórrer junts a les comunals del passat 13 de desembre encara cueja. O dit d’una altra manera: el que cuegen són les presumptes infidelitats entre els uns i els altres. Primer va ser la ja exministra de Salut i ànima de Cd’I, Rosa Ferrer, qui va dir com aquell que no vol la cosa que DA havia festejat amb Liberals molt abans que demòcrates i ‘ferrerominguillonistes’ trenquessin. Els demòcrates van córrer a negar que haguessin fet el salt a Ferrer i els seus. I, finalment, han estat els liberals els qui, amb pèls i senyals, o com a mínim donant dates concretes, han garantit que sí, que hi ha haver un intent d’acostament amb ells per part de DA per anar plegats als comicis parroquials.
Durant una entrevista a Andorra Televisió, Ferrer va explicar moltes coses. Moltíssimes. Clara i rotunda. Sense embuts. Segons va explicar al programa ‘La Rèplica’, l’exministra va acceptar pactar amb els Demòcrates, deixar el comú i ser candidata a les eleccions generals del març després de moltes pressions i una sèrie d’acords que finalment no es van complir. “Si jo aguanto tots els incompliments amb el pacte amb el Govern és pensant en el pacte a les comunals. Si a sobre em fallen també aquí... Jo no havia d’anar a eleccions, havia de ser ministra de Presidència o Relacions Institucionals -això és el que es va pactar- i s’havien de pactar les comunals. I resulta que vaig a eleccions, res del ministeri on jo em sentia més còmoda treballant i on pensava que podia aportar molt més i tampoc es pacten les comunals. Si passa tot això, val més anar-se’n cap a casa”, assegurava la ministra davant la periodista Gemma Rial. I després venia l’explicació dels festejos demòcrates. Durant l’estiu passat li hauria arribat que, més enllà de la “campanya soterrada de desprestigi contra la figura de Jordi Minguillón”, “DA està negociant amb els Liberals” per anar plegats a les comunals deixant de banda el seu partit, Cd’I.
Ferrer, entre moltes altres coses, va explicar que Martí va negar al comitè local de Demòcrates, quan se’l va cridar a capítol, que hi hagués un pacte per a les comunals amb Cd’I. “I això tampoc afavoreix que la gent faci cap esforç perquè realment acabi havent-hi un pacte”. Segons la política, “la cosa es va embolicar molt per l’esquena”, amb va dir, joc brut i per l’esquena de DA, perquè “van anar a parlar amb tothom menys amb mi”. Com que el suposat intent de pacte entre taronges i liberals va tenir força ressò mediàtic més enllà del programa d’Andorra Televisió, el secretari de comunicació demòcrata i conseller general de la formació, Marc Ballestà, va haver de sortir a negar que tot plegat fos cert. Ballestà, integrant del comitè local de DA a la capital, va assegurar que demòcrates i Cd’I “van estar treballant fins a l’últim moment” amb la configuració d’un programa comú i, amb posterioritat, es va començar a tractar la possibilitat de confeccionar la llista conjunta millor. I no hauria estat fins que Cd’I va anunciar l’acord amb Liberals que no es va fer cap moviment en solitari per part de DA. “Va ser llavors que es va donar” per trencat el pacte que ja havia estat efectiu per les generals del març. De fet, Demòcrates per Andorra, més enllà de les paraules de Ballestà, va emetre un comunicat en què deia que “en cap moment s’ha negociat amb Liberals d’Andorra, ni formalment ni informalment, per formar una candidatura a la capital”.
Però sembla que els demòcrates no acaben de tenir bona memòria. O almenys això és el que ha pretès fer veure Liberals amb una comunicació prou contundent de la seva executiva. La formació presidida per Jordi Gallardo ha especificat dates concretes dels passos que es van fer. I assegura que “entenem que les converses entre partits polítics haurien de guardar-se en un àmbit de discreció que no caldria desvetllar sempre i quan no es tergiversessin els fets”. Per aquest fet, però, Liberals “lamenta haver d’entrar a detallar aquests fets, però davant la falta a la veritat de DA en el seu comunicat i per part del seu membre de l’executiva, el senyor Marc Ballestà, ens veiem obligats a explicar-ho”. L’únic que deixa de fer la formació liberal és donar noms. Deixa clar en el comunicat, que no dóna noms de les persones que van participar en els contactes perquè considera que seria anar massa enllà.
I quins són els detalls sobre els quals, aparentment, DA té ara amnèsia? El 31 d’agost “una persona per encàrrec d’una autoritat de DA d’Andorra la Vella es va posar en contacte amb els membres de la comissió de candidatura d’Andorra la Vella de Ld’A per sondejar la predisposició de Liberals per fer una candidatura entre DA i Ld’A”. Següent detall: “El 13 d’octubre es va produir una segona trobada entre les mateixes persones i una tercera del comitè de DA d’Andorra la Vella on el representant de DA va plantejar obertament la possibilitat de concórrer plegats acordant transmetre als respectius comitès aquesta opció”. Més detalls encara: Liberals va exposar la proposta demòcrata de pacte al comitè parroquial de la capital el 15 d’octubre. “La possibilitat de concórrer plegats es va rebutjar per unanimitat en considerar-la incoherent per part de Ld’A i, l’endemà, 16 d’octubre, es va comunicar a la persona de DA que aquesta opció era descartada”. Finalment, expliquen els liberals, el 19 d’octubre “DA va informar el seu comitè local de les converses amb Ld’A així com del resultat de la valoració per part de Ld’A a la proposta”.
Vaja, que gairebé un mes després de les eleccions comunals, els recels encara cuegen. I les infidelitats, temptejos, festejos, manetes o el que s’escaigui piquen. I repiquen. I la memòria selectiva s’imposa. Com a mínim, sembla, en les files demòcrates. Caldrà veure quina serà la resposta al comunicat liberal. A la correlació de dates i dades. Probablement s’acudirà a una fórmula que Toni Martí i els seus coneixen a la perfecció. De ben segur que les reunions van ser confidencials. I, per tant, no hi ha res a dir.
Comentaris