Uns fets: els diners de l’empresari espanyol Rafael Pallardó, suposadament connectat al clan de Gao Ping, que arribaven al Principat. Una operativa: compensacions dineràries. Un (presumpte) delicte: blanqueig de capitals. I per tot això, dues instruccions diferents i dues batlles instructores també diferents. Per a una l’objecte d’investigació és, només, Banca Privada d’Andorra. Per a l’altra, la investigació se centra en la licitud o no dels diners de Pallardó, que operava o havia operat amb tots els bancs del país.
Un embolic que els processats pel cas del segle dels segles, és a dir, pel ‘cas BPA’ no acaben d’entendre. Al final, del que se’ls acusa és només d’intervenir, d’una manera o altra, en les compensacions que tenien Pallardó de protagonisme. D’aquí que s’hagi posat en marxa una acció judicial que ho podria parar tot plegat. O, com a mínim, que esdevé una fórmula més o menys ràpida per plantar-se al Tribunal Europeu dels Drets Humans i clamar contra la vulneració de drets que es consideren fonamentals.
La immensa majoria dels processats pel ‘cas BPA’ han exigit a la batlle instructora de la denominada causa general, Canòlic Mingorance, que s’abstingui de dur a terme més diligències d’investigació i han sol·licitat a la sala penal del Tribunal Superior que acordi que la causa correspon instruir-la a l’altra batlle especialitzada, Maria Àngels Moreno. Resulta que Moreno és la batlle que està investigant des de molt abans que esclatés el ‘cas BPA’ si els diners que dipositava a diversos bancs d’Andorra l’empresari espanyol Rafael Pallardó eren d’origen il·lícit o no ho eren.
Els directius i gestors de BPA han instat el que tècnicament es diu un conflicte de competències. Des que Mingorance va dictar l’aute de processament, que és quan formalment i per primer cop el conjunt dels 24 processats inicials van poder saber exactament de què se’ls acusava, i fins als darrers dies en què la pròpia batlle instructora ha acabat renunciant a diligències que ella mateixa havia sol·licitat per poder així donada per acabada la investigació del denominat ‘cas BPA’, les defenses han pogut delimitar finalment les atribucions que se’ls formulen.
I tot rau en una de sola: se’ls acusa de blanqueig perquè Mingorance i el fiscal general Alfons Alberca consideren que les compensacions dineràries eren una pràctica per blanquejar i perquè donen per bo que els diners de la persona amb qui es feien la pràctica totalitat de les compensacions, Rafael Pallardó, eren il·lícits. És a dir, per a Mingorance i Alberca eren quelcom més que simple evasió fiscal, quan el propi Pallardó sempre ha mantingut que l’únic que estava fent era estalviar-se impostos a l’Estat espanyol declarant menys importacions de les que realment feia i desviant bona part de la facturació cap a Andorra. I no només a BPA, si no a la major part d’entitats bancàries del país.
La causa principal del ‘cas BPA’ que es va obrir el 13 de març i que van comportar la detenció de l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel ha acabat sent, solament, una persecució derivada de les compensacions amb Pallardó. I com es diu en l’escrit entrat dilluns a la sala penal del Tribunal Superior, “el ministeri fiscal obvia i omet de forma deliberada manifestar que els mateixos fets pels quals s’acorda la detenció del senyor Miquel estaven essent investigats per la llavors batlle Núria García Val, posteriorment instruïda per la batlle Maria Àngels Moreno.
Més d’un any abans
És a dir, la investigació s’havia iniciat el 6 de març del 2014, més d’un any abans de l’esclat del ‘cas BPA’. I el que s’intentava aclarir era la procedència dels diners de Pallardó -se li van bloquejar alguns comptes i tot- per, després, mirar de determinar si les entitats bancàries del Principat hi tenien res a veure. Si tenien alguna responsabilitat administrativa o penal en tot allò. De fet, és en el marc d’aquella investigació que la policia va fer un informe en què deixava clar que l’empresari valencià resident a Barcelona feia moltíssims anys que tenia diners, juntament amb el seu pare en alguns casos, en bancs del Principat. I que en algun moment o altra de la seva vinculació financera havia tingut un compte o més d’un en totes les entitats andorranes. De fet, va deixar d’operar amb BPA perquè el banc no va voler assumir els riscos que el client plantejava i, en canvi, va continuar treballant amb Andbank i, en menor mesura, amb MoraBanc.
En l’escrit presentat s’hi diu que “ha de ser la batlle que investiga si els fons del senyor Pallardó són d’origen lícit o il·lícit la que ha d’investigar l’entitat bancària BPA i els seus treballadors, no pas la batlle instructora que actualment coneix el cas, atenent a que si aquest fet continua, es faria palesa la discriminació dels treballadors de BPA front les demés entitats del país”. En tot moment, els organismes jurisdiccionals s’han negat a investigar si les pràctiques idèntiques a les de BPA que duien a terme altres entitats del país també en relació a Pallardó (a la foto) eren delictives o no. I encara més, en la causa que investiga la batlle Moreno, l’empresari és el processat. En la que investiga Mingorance, l’empresari és el principal i pràcticament únic testimoni de càrrec. I els fets són els mateixos, els diners són els mateixos, els protagonistes els mateixos i l’operativa la mateixa.
En el marc del conflicte de competències plantejat, es recorda que no es pot obrir una segona causa per investigar el mateix que ja fa temps que s’està investigant però des d’una altra òptica: en lloc d’aclarir fets es mira de culpabilitzar persones. Alhora, es recorda que “l’article 10 de la Constitució garanteix el dret a un jutge imparcial i predeterminat per la Llei” i, per tant, “la jutge encarregada de la instrucció dels fets (blanqueig de diners efectuat pel senyor Pallardó amb col·laboració -o no- de les entitats bancàries del país) que són objecte d’investigació era i és la senyora batlle Maria Àngels Moreno i és aquesta batlle i no la senyora Canòlic Mingorance la que havia i ha de conèixer les causes, havent-se vulnerat igualment el principi d’unitat de causa”.
En conseqüència, el Tribunal Superior haurà de dictaminar si es dóna o no es dóna la qüestió competencial. Si hi ha el conflicte al·legat i en virtut del mateix el que cal és que la primera de les batlles que va conèixer dels fets faci el que escaigui. I això seria, per tant, aclarir primer si els diners que va dipositar al Principat l’empresari espanyol era o no il·lícit. I això sense oblidar que a Espanya la investigació encara està oberta. I les condemnes, i més en ferm, queden molt lluny.
Comentaris