Diuen aquells que coneixen l’actual president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, que parla poc però quan ho fa és perquè, almenys a parer seu, té motius per fer-ho. I que sense alçar la veu diu les coses clares. Expliquen aquells que coneixen el fill del ‘Pepone’ que aquest dimarts pot acabar marcant un abans i un després en la negociació d’Andorra per l’acord d’associació amb la Unió Europea. Liberals d’Andorra ha carregat fort, molt fort, contra l’evolució de les converses que manté el Govern amb Brussel·les. De “vergonya aliena”, l’ha qualificat Pintat. “De total submissió” a la UE. El líder parlamentari liberal, acompanyat del president suplent, ha lamentat la manca de rumb de l’executiu. És un “procés que ens conduirà el país a una situació molt negativa”.
La compareixença de Josep Pintat i Jordi Gallardo arriba l’endemà que el ministre d’Afers Exterior, Gilbert Saboya, acompanyat dels assessors del Govern en la matèria, presentés als agents socioeconòmics del Principat, primer, i a les formacions amb representació parlamentària, després, el marc institucional que s’està negociant amb Europa. Una primera sorpresa, per als liberals, o dues, va ser constatar, primer, que el document no se’ls lliurava. Que tan sols se’ls permetia llegir-ho en una pantalla. I, segon, que hi ha una proposta de marc institucional entre la UE, Andorra, Mònaco i San Marino i, una segona proposta, ja solament bilateral, entre UE i Mònaco, perquè el principat monegasc sí que s’ha posat fort i ha decidit que ells no pensen cedir ni un pam en relació a l’acord duaner que al seu dia van firmar amb França. “N’hi ha que negocien i n’hi ha que acaten”, ha afirmat taxativament Pintat tot contraposant el Govern d’Andorra amb l’executiu de Mònaco. “Sent el més gran dels petits anem seguint la música que ens toquen”, es va “complint l’expedient”. Pintat no s’ha quedat curt. I hi ha esmerçat més de mitja hora. Que és molt si es té en compte com de reticent és molt sovint als mitjans de comunicació.
Els liberals no seran els únics que posaran, o ho intentaran, i no pas sempre per motius coincidents, els demòcrates, Saboya, Toni Martí i companyia, contra les cordes. Si dies enrere era l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA) els que emetien un dur comunicat i encara més recentment transcendia el malestar de la Mitra. Si tampoc Socialdemocràcia i Progrés se sent còmoda amb com s’estan duent a terme les negociacions. I més col·lectius senten que l’executiu ha perdut en certa mesura els estreps. Els colliters de tabac tornaran ben aviat a carregar les tintes, conscients que, i també ho han deixat entreveure Pintat i Gallardo, el Govern, en relació a les línies vermelles, “o no les vol fer respectar i mantenir o no en sap”. Perquè, segons el president suplent del grup parlamentari liberal, l’executiu demòcrata està “totalment desorientat”. “No anem pel bon camí i no s’està defensant (el país, l’Acord duaner del 1990) de la millor manera”.
Pintat ha deixat clar que tal i com estan les coses, i després de veure l’exposició feta pels representants governamentals i els seus assessors, l’Acord que va negociar el seu pare i del qual en gran mesura ha viscut el país els darrers 25 anys des del punt de vista comercial, no és que es pugui modificar, alterar a la baixa. No no. El cap de l’oposició ha usat clarament la paraula “desaparició” per referir-se al que, al seu entendre, passarà amb aquell acord. “No hi ha un control de la negociació; anem a remolc del que se’ns ha proposat”, ha afirmat Pintat que, en certa manera, ha arribat a lamentar el dia que l’executiu de torn va tenir la idea d’anar a picar la porta de la UE quan a Brussel·les ni pensaven en Andorra ni els molestava en absolut, segons els liberals, l’Acord duaner.
Zero oportunitats, tot renúncies
Jordi Gallardo ha afirmat que en l’estadi actual de les negociacions, “d’oportunitat, cap; estem al punt de les renúncies”. I Pintat ha advertit, a més a més, que tal i com estan plantejades les converses i com s’ha embastat la primera proposta ferma ja de marc institucional, “a millor no hi anirem; a pitjor potser sí”. “L’Acord duaner no es pot tocar i falta una visió més global”, ha explicat el president liberal, que ha avisat que “tampoc no sabem com queda la qüestió de les franquícies”. Els dos polítics de la formació liberal han lamentat que en lloc d’explorar les noves oportunitats que podria suposar la relació amb Europa, l’únic que s’està fent és “qüestionar” aquells assoliments que Andorra havia fet i que, en principi, ningú no posava en entredit. Gallardo ha reconegut que l’Acord duaner resulta més beneficiós per a Andorra que per a la UE. Però també ha deixat clar que Brussel·les no denunciaria mai un conveni d’aquestes característiques i menys amb un Estat de la dimensió que té Andorra. A parer el president suplent del grup liberal, Europa només es carrega acords que vagin contra els drets humans. I no és el cas.
Pintat ha estat també clar en el moment de deixar clar “de què ens queixem”. I hi ha afegit: “No hi ha posicions clares. Qui no vulgui ni Acord duaner ni franquícies i, en canvi, vulgui un IGI al 15% que ho digui. Són posicionaments legítims en política. Però nosaltres no ho volem, això. I no pot ser que s’enviïn missatges ambigus, de dir allò que no és”. I, per ara, segons els liberals, la negociació és només dues coses: marc institucional i Acord duaner. I entre una cosa i l’altra, a parer dels dos màxims responsables del principal grup de l’oposició, “la última paraula en tot la tindrà sempre la UE malgrat que és un tractat internacional”. Si el camí es manté d’aquesta manera, segons Gallardo, Andorra “no tindrà més remeu que quedar subordinada”. La “decepció” és absoluta; el cabreig, monumental. I sembla que, amb tot, només és el principi. En els propers dies més veus se sumaran al clam contra la mala direcció, el mal rumb pel qual transiten les negociacions d’Andorra amb Brussel·les
Comentaris