Els fronterers també clamen al cel per les comissions d’administració de comptes

La majoria de bancs els tracten com qualsevol resident no fiscal per molt que tinguin una nòmina associada al dipòsit i vincles comercials de molts anys

-
-
Els (pen)últims en treure foc pels queixals amb l’establiment generalitzat -hi ha excepcions, és clar- de comissions per part de les entitats bancàries del país són els fronterers. Treballadors al Principat en la immensa majoria de casos. Lamenten que en no ser residents fiscals, els bancs els tracten com a qualsevol estranger resident a fora que tingui un compte al Principat. En aquests casos, les comissions d’administració que són de 20 euros trimestrals per als residents poden com a mínim triplicar-se.

Les queixes les han tornat a fer arribar a l’Altaveu clients de Crèdit Andorrà. S’especifica, però, que han consultat altres entitats. Per exemple, a MoraBanc s’exempta de comissió al fronterer que té una nòmina associada al compte, fet que no es dóna en el primer dels bancs citats. De fet, les fonts clientelars consultades han recalcat que el principal malestar és que s’estan aplicant comissions -a BancSabadell seria d’una única quota anual a raó de 90 euros; Andbank i VallBanc també n’apliquen de quantitats notables si es tenen en compte els llibres de tarifes, que no sempre s’apliquen escrupolosament, ja sigui per excés o per defecte- sense tenir en compte que una cosa és un estranger resident a fora i l’altra un fronterer que sol viure a l’Alt Urgell, que treballa al Principat, que ingressa una nòmina alhora que fa una despesa al país i, també, que en molts casos es tracta de clients de molt llarga durada en cadascun dels bancs.

Els bancs ja han deixat clar, amb diferències entre ells, que les comissions seran cada vegada més usuals, tendents al que s’està fent des de fa molts anys a d’altres països de l’entorn, especialment a Espanya. També és cert que depèn de cadascun dels clients i que els gestors acaben estant oberts a negociar. Però els fronterers consultats afirmen que el marge de negociació sol ser molt limitat. En el cas del Crèdit Andorrà s’estan aplicant, pel cap baix i de forma genèrica -que no vol dir que hi hagi excepcions- comissions d’uns 240 euros anuals dividides en quatre trimestres. En algun cas concret, no són exactament 60 euros. És una mica més.

Alguns dels clients consultats i que han exposat la seva situació personal han explicat que s’han trobat, per exemple, que quan han anat a demanar explicacions sobre el motiu de la comissió i el que consideren una quota massa elevada, l’explicació que han rebut és que són les noves condicions -per cert, almenys en el cas de Crèdit Andorrà mai no s’ha comunicat l’aplicació d’aquestes tarifes, el client les ha descobert quan ha trobat el càrrec- i l’opció que els han ofert per deixar sense efecte les comissions és que contractis algun altre producte més enllà del dipòsit habitual amb la nòmina associada. 

En concret, es posa sobre la taula la possibilitat de contractar un pla de pensions, un fons d’inversió o una assegurança de salut. Si hi ha tracte, s’eliminen les comissions, en cas contrari, molt sovint la solució va segona la voluntat del gestor. “Directament és una extorsió: o em compres productes o et martiritzo amb comissions”, afirmen clients en aquest cas de Crèdit Andorrà, que és qui últimament està desplegant una bateria de comissions més intensa.

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.