Amb tanta discreció i secretisme que alguns hi viuen nocturnitat i traïdoria, els actuals administradors de Banca Privada d’Andorra (BPA) designats per l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha iniciat el ‘buidatge’ de l’entitat intervinguda. O dit d’una altra manera, BPA ha iniciat una mena de venda encoberta -o despreniment d'actius com a mínim- vista les dificultats que hi ha per posar en marxa Vall Banc. Evidentment, les operacions que s’estan ja duent a terme es fan sense necessitat per haver de passar pel banc pont.
I més enllà de les decisions adoptades pels administradors de BPA, també hi ha les accions comercials de la resta d’entitats del Principat -algunes més que altres- que van esgarrapant actius del banc intervingut i menjant-se, d’aquesta manera, el seu fons de comerç i el rendiment que aquest podia encara anar donant al banc. Mentre alguns hi veuen una maniobra maquiavèlica, altres consideren que el que s'està fent és dotar de liquiditat el banc.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, el dia 8 de març, els actuals rectors de Banca Privada d’Andorra, sota la tutela de l’AREB, van procedir a signar amb la resta d’entitats del Principat un contracte de cessió de drets de crèdit en virtut del qual els crèdits que ostenta BPA han estat cedits a la resta de bancs del país, que s’han subrogat en el lloc i dret de BPA com a part creditora. Els crèdits els drets dels quals s’han cedit són, com a mínim, aquells que BPA havia atorgat a corporacions públiques i parapúbliques del país. Algunes d’aquestes entitats ja haurien estat informades de la mesura. La comunicació s’ha fet, però, força dies després de la signatura del contracte.
Segons que ha pogut constatar l’Altaveu, un cop formalitzat el contracte, i comunicat aquest fet a les entitats públiques escaients, aquestes han estat convidades a satisfer els pagaments de les quotes d’amortització dels crèdits que haguessin contractat en els comptes que cadascuna de les entitats bancàries que s’hagin subrogat en el dret inicialment de BPA hagin disposat a l’efecte. Les fonts consultades han assegurat que algunes de les corporacions de dret públic a les quals se’ls ha comunicat la decisió de BPA estant avaluant amb molta cautela la comunicació rebuda. Malgrat que el beneficiari del crèdit no hauria de tenir cap problema, aquest moviment a sorprès molt.
Algunes fonts consideren que la maniobra realitzada per BPA és ajustada a dret, que es tracta d'un simple tecnicisme comptable i que el que es pretendria és dotar l'entitat intervinguda de major liquiditat. Aquestes mateixes fonts han assegurat que, fins i tot, en el moment d'una hipotètica venda, el banc podria ser més atractiu perquè s'hauria tret de sobre productes que poden generar dubtes, com per exemple l'índex de morositat al qual s'hauran d'enfrontar. Segons altres consultats, el que no hi ha dubte és que s’estaria menyscabant el fons de comerç de BPA i, també, frustrant el negoci que hagués pogut realitzar producte de l’amortització dels crèdits concedits al seu dia. I una altra línia de pensament, molt més crítica amb la maniobra feta pels administradors de BPA, ha advertit la possibilitat que s’estigui davant un frau de llei (de la denominada Llei BPA o Llei de l’AREB) i de l’eventual alçament de béns que s’estaria podent cometre. Les comunicacions rebudes -que com a mínim alguns casos ha estat signada pel nou cap dels serveis jurídics de BPA, Xavier Díaz, i pel responsable del departament de finances i tresoreria de l’entitat, Óscar Ibáñez- han agafat desprevinguts els seus destinataris.
Accions comercials amb privats
Altres actuacions que també estan descapitalitzant BPA o contribuint com a mínim a la reducció dels actius són les accions comercials que estant duent a terme altres entitats bancàries del país. En aquest cas no consta que hi hagi acord o connivència ni dels administradors actuals de BPA ni de l’AREB, però el que és clar és que hi ha entitats que estan oferint a alguns clients de BPA que ara també ho són d’altres entitats que traslladin a aquestes darreres alguns dels productes que tinguessin contractats amb el banc intervingut.
Un exemple clar podria ser una hipoteca. Un client de BPA que hi tingués firmada una hipoteca ben probablement si no tenia compte en un altre banc el va haver de posar en marxa després de la intervenció per tal de poder dur a terme la seva operativa domèstica. El nou banc, amb el temps, hauria advertit el pagament de quotes mensuals -l’amortització de la hipoteca a BPA- i finalment hauria plantejat al nou (o vell, depèn del cas) client la cancel·lació d’aquella hipoteca. Les condicions que s’ofereix són habitualment més atractives a l’entitat ofertant.
En aquest cas, les fonts legals consultades han assegurat que no hi hauria un major problema. Que és un tema comercial un ben poc hi juga l’ètica més enllà de saber que s’està buidant una entitat que no opera. Menyscabaria el fons de comerç però en aquest cas, no seria en principi BPA i els seus administradors els qui estarien danyant els seus suposats propis interessos. Ara, les fonts consultades han advertit que s’hauria de tenir en compte una altra circumstància que l’Altaveu no ha pogut corroborar: caldria veure si es condonen per part de BPA (o no es condonen) els interesses de cancel·lació eventualment pactats o les penalitzacions producte de l’amortització acumulada, si és que es van establir. En un cas o l’altre, si BPA actualment perdona aquests interessos que suposadament s’haurien acordat al seu dia s’estaria davant d’un altre frau que aniria en contra dels interessos generals de l’entitat intervinguda.
Comentaris