Els tres treballadors del comú d’Andorra la Vella que van ser acomiadats poc després que s’iniciés el consolat liderat per Conxita Marsol i Marc Pons estan a l’expectativa de les decisions judicials i tenen clar que en cas que les resolucions de primera instància siguin contràries als seus interessos -no reclamen ja pas que siguin reintegrats als seus llocs de treball si no que se’ls indemnitzi degudament com un acomiadament no causal- acudiran al Tribunal Superior. De moment, la primera sentència sobre un d’aquests acomiadaments, dictada en aquest cas com a ponent pel batlle David Moynat, dóna la raó al comú. Però parcialment, perquè no entra a valorar el fons del comiat. Sols diu que la via civil no és la correcta. I que les diferències entre corporació i treballador s’han de dirimir, en aquest cas, per la via administrativa.
La resolució que afecta qui primer va ser responsable del departament de Finances i, posteriorment, de Noves Tecnologies, serà recorreguda, segons que han confirmat fonts coneixedores del cas, que han assegurat que estan a l’expectativa de les decisions judicials que s’han d’emetre en relació a les reclamacions fetes per un empleat del departament de comunicació i un altre del gabinet jurídic. En tots els casos, l’actual comú considera que els tres treballadors acomiadats eren de relació especial i, per tant, de confiança política i sotmesos als mandats. Així ho entén la primera de les sentències dictades, que afirma que en tractar-se d’un càrrec de relació especial -en aquest cas l’antic director de Finances i també de Noves Tecnologies- no es pot sotmetre a la legislació laboral ordinària. Que era un càrrec polític lligat a un mandat.
Els altres dos acomiadats, que també van judicialitzar la qüestió, estan a l’espera de les seves resolucions en primera instància. Les fonts consultades han assegurat que no és obligatori que hi hagi d’haver unanimitat entre totes les decisions i, si les resolucions judicials mostressin arguments diferents caldria analitzar-los degudament i actuar en conseqüència. Cadascun dels demandants defensa el seu cas, però hi ha certa sintonia i compartiment d’arguments si escau. Fonts coneixedores del cas que han garantit que hi haurà recurs contra la primera de les resolucions recaiguda en aquests casos han recordat que com a mínim en un dels casos -sense anar més lluny, l’ara jutjat- el treballador en qüestió va prometre el càrrec de director en funció de la normativa comunal de l’any 2006.
Per tant, consideren les fonts, i aquest serà un dels arguments que s’usarà, en el moment que va prometre com a director el beneficiari deixava de prestar servei com a càrrec de confiança per passar a desenvolupar una tasca de relació laboral ordinària amb el comú. En un cas que entenen similar, a més, la sala civil del Tribunal Superior va resoldre que la qüestió s’havia de dirimir per aquesta via i no pas per l’administrativa, que és el que manté la sentència notificada recentment. Les mateixes fonts han recordat que si fa pocs mesos, ja durant aquest 2016, després d’haver-se acomiadat els tres treballadors i amb l’actual equip demòcrata al capdavant de la corporació, es va canviar l’ordinació comunal va ser per una raó de pes. Que no tornés a passar el que hauria passat ara. Però el canvi ja no afectaria els despatxats.
En efecte, els acomiadaments es van produir ‘per sorpresa’ dels afectats, el 29 de gener, un divendres. A banda dels tres que han judicialitzat el cas, Marsol també pretenia despatxar una quarta persona. Però aquell dia l’afectat no va acudir a treballar per un motiu justificat i quan se li va voler comunicar el fet la situació ja no era desprevinguda i es va buscar una sortida pactada, que va suposar que no fos un comiat dur i pur com els tres primers, que no van percebre cap mena de compensació. La sorpresa d’aquests tres va ser majúscula perquè pocs dies després que el nou equip de govern agafés les regnes del comú els moviments que hi va haver els van donar sensació de continuïtat.
Comentaris