Els accionistes majoritaris exigeixen que s'anul·li la resolució de BPA per les insalvables vulneracions constitucionals que conté

Comentaris

Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) han sol·licitat als tribunals andorrans que anul·lin la resolució de l’entitat bancària acordada per l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) el passat 21 d’abril. Els legítims propietaris de BPA constaten en la resolució emesa per l’AREB i en el procés que l’ha precedit gravíssimes vulneracions legals i constitucionals que ja no només perjudiquen els accionistes si no també molts dels clients del banc. 

De fet, en la demanda interposada davant la secció administrativa de la Batllia es demana que es promogui una consulta al Tribunal Constitucional sobre l’adequació de moltes de les mesures adoptades o aplicades. Mentre no es resol sobre la nul·litat o anul·labilitat de la resolució impugnada, els germans Higini i Ramon Cierco reclamen que s’ordeni a l’AREB que deixi en suspens el procés, vist els greus i irreparables perjudicis econòmics que s’estan generant. 

Es torna a posar de relleu “l’opacitat” i el “secretisme” amb què l’administració ha actuat, anant en contra de les disposicions per ella mateixa aprovada. I es remarca que en cap moment els accionistes del banc objecte de resolució, tot i continuar-ho sent, no han estat informats de res ni han rebut cap comunicació en relació a les mesures preses i les seves motivacions, que en la majoria d’ocasions ni tan sols han transcendit.

En l’exhaustiva demanda impugnatòria es fa una anàlisi detallada tant dels passos donats abans de l’aprovació dels instruments de resolució definitius -els que conté la decisió acordada l’esmentat 21 d’abril- com de la pròpia resolució. I en el recurs jurisdiccional es posa de manifest les greus deficiències, mancances, errors i contradiccions de tot tipus (xifres que no quadren; decisions que no tenen un suport legal on fonamentar-se…) sobre les quals l’AREB ha bastit tot un procés que, segons els accionistes, hauria de ser nul o anul·lable en tota la seva totalitat i des de la primera de les decisions preses. Sense anar més lluny perquè la manca de comunicació vers els accionistes de BPA, que ho continuen sent, els genera indefensió i, per tant, els suposa la vulneració d’un dret fonamental: el dret de defensa.

Exemples 

La demanda és amplíssima i té un component tècnic complexe. Però això no treu que en el fluir de la seva redacció no es desprenguin amb claredat les nombroses vulneracions i inconsistències legals existents. Per exemple, es ressalta el fet que es liquiden les posicions dels clients no traspassables i se’n bloquegen els comptes a BPA sense “cap base o suport legal” i a partir d’una revisió que la pròpia resolució de l’AREB reconeix que no té cap valor ni ètic ni jurídic ni de cap mena.

També es posa de relleu que es manté inalterable pràcticament un any després la valoració econòmica feta pública el maig del 2015 -aquella que deixa el balanç de BPA en una xifra negativa de 103 milions-. En el cas del text, els demandants es pregunten com pot ser que no hi hagi ni la més mínima variació en les xifres amb tots els moviments que de ben segur hi ha hagut i, alhora, es torna a recordar que mai no s’han facilitat els criteris amb què es va fer aquella valoració ni tampoc no s’ha explicat mai com s’ha generat la pèrdua de valor.

Es fa en la demanda, també, un extens catàleg de vulneracions constitucionals que protagonitza la llei 8/2015 -denominada popularment com a ‘llei de l’AREB’ o ‘llei BPA’- per acabar fent èmfasi que malgrat les inconstitucionalitats que recullen molts dels preceptes establerts en aquella normativa, en la seva aplicació ni tan sols es respecta allò que ja era vulnerador si no que en alguns casos fins i tot es va més enllà.

Es recorda, per exemple, que la llei és perjudicialment retroactiva i que restringeix els drets individuals d’una forma atemptadora. Alhora, també es deixa clar que va en contra de la Constitució quan del seu redactat se’n desprèn que “aquesta disposició pretén emparar una espoliació dels nostres mandants” ja que el fet que la llei 8/2015 fixi que els accionistes o creditors de l’entitat en resolució “no poden reclamar cap dret respecte als actius, drets o passius transmesos” topa frontalment contra l’article 27 de la Constitució que estableix que “ningú no pot ésser privat dels seus béns o drets, si no és per causa justificada d’interès públic, mitjançant la justa indemnització i d’acord amb el procediment establert per la llei”.

Entre els casos en què la resolució se salta la llei en què presumptament s’empara, la demanda, per exemple, recorda que a normativa exprés fixa l’obligatorietat de consultar l’INAF abans de procedir a l’amortització d’instruments de capital. I si bé la resolució del 21 d’abril cita un suposat informe de l’INAF, aquest mai no ha sigut publicat ni cap dels afectats hi han tingut accés, amb la qual cosa cal “denunciar novament l’opacitat amb la qual actuen tant l’AREB com l’INAF en aquest procés de resolució”.

Una altra incongruència legal: l’article 37 de la llei 8/2015 marca l’obligació que l’AREB rebi de l’administrador del banc objecte de la resolució un pla de reorganització interna de l’entitat. Doncs bé, “la resolució del 21 d’abril del 2016 no indica enlloc que l’administrador de BPA hagi elaborat ni presentat un pla de reorganització interna de l’entitat, i que l’AREB hagi procedir a aprovar dit pla de reorganització, prèvia consulta a l’INAF”, un fet que també s’exigeix.

Antecedents

Tampoc és de rebut que l’AREB no hagi procedit a publicar ni a notificar “als nostres mandants cap dels actes administratius que conformen aquest procés de resolució” tal i com estableixen els articles 14 i 57 de la pròpia ‘llei BPA’. Això entronca amb el permanent obscurantisme que ha precedit totes les decisions prèvies i, de fet, la forma d’actuar de l’administració en la gestió de la crisi generada pel ‘Notice’ del FinCEN del 10 de març de l’any passat. I és en format d’antecedents que la demanda fa un repàs a tots els actes i resolucions, també impugnats, dels quals se n’ha reclamat la nul·litat o anul·labilitat. I si són nuls els documents, informes i resolucions a partir dels quals es basteix la resolució final, és obvi que aquesta darrera no pot ser res més que nul·la de ple dret, que és el que es reclama que els tribunals declarin.

Perquè mai no s’ha explicat degudament ni s’han publicat els informes que avalin perquè es va decidir optar per la resolució de BPA quan l’escenari més escaient podria haver estat la reestructuració. Tampoc no s’ha emès un informe acurat i transparent sobre la valoració econòmica de l’entitat i com s’ha arribat a les xifres que s’han anunciat sense cap suport irrebatible. Es posa de manifest que el banc gaudia d’una excel·lent liquiditat i que, en tot cas, hauria estat la gestió dels propis òrgans públics la que hauria portat BPA als suposats problemes de líquid. 

Alhora, però, mentre s’adopten mesures per donar liquiditat en un moment donat -traspassant crèdits a altres entitats bancàries, per exemple- no s’exploren més tard altres vies i es va directament a l’adopció d’instruments de resolució (destrucció de les accions preferents, amortització de fons propis, recapitalització interna…) clarament perjudicials per un ampli ventall de persones físiques i jurídiques implicades en procés.

Però com que hi ha manca de transparència, de claredat i d’informació fidedigna es conculca de forma gravíssima el dret de defensa. Per la qual cosa, i per tot plegat, és per allò que se sol·licita la nul·litat de la resolució de BPA i, amb caràcter previ, es demana que es deixi sense efecte aquesta resolució mentre no se’n decideix la seva idoneïtat -qüestionada també per desenes d’afectats més en el procés-. Alhora, es requereix al Tribunal de Batlles “que procedeixi a l’obertura d’un procés incidental d’inconstitucionalitat amb l’objectiu d’analitzar i dictaminar” si la llei 8/2015 i l’aplicació concreta que es fa d’alguns dels seus articles s’ajusten al que dicta la Constitució.

Comentaris

Trending