Malgrat la solidesa demòcrata que hi ha a Canillo, també els taronges, començant per Alcobé, saben que hi ha una dosi de desgast molt important. De fet, l’exministre i ara candidat ‘in pectore’ afronta amb molt respecte el procés, sabent que en funció de com vagin els resultats, pot quedar marcat. Fins i tot en el cas que guanyi, com ara donarien per fet les eventuals enquestes que es fessin. Però Alcobé no les té totes i ni tan sols entre el seu potencial entorn genera consens electoral. A més, l’economista no preveia haver de comandar ara el projecte polític. En tot cas, ho tenia previst per d’aquí quatre anys.
No és clar que Concòrdia acabi teixint una candidatura conjunta amb Objectiu Comú. El que és clar que no farà suport en cap cas a la candidatura demòcrata. Però com passa en parròquies com la Massana o Encamp, fins i tot també a Ordino, el partit que parlamentàriament lidera Cerni Escalé vol defugir de “segons quines macedònies de sensibilitats i sigles”
Al davant no és gens clar qui hi tindrà. Objectiu Comú ha fet aquesta setmana una reunió interna de seguiment del mandat i per avaluar la situació. No està clar per on aniran les coses més enllà que Torres hauria deixat clar, davant la indefinició aparent de la seva companya en la minoria, Dolors Cabot, que si no hi ha cap altre nom alternatiu assumirà ell les regnes de la llista novament si se li fa confiança. I ja hauria començat a escatir l’electorat per veure quins suports pot tenir.
No és clar que Concòrdia acabi teixint una candidatura conjunta amb Objectiu Comú. El que és clar que no farà suport en cap cas a la candidatura demòcrata. Però com passa en parròquies com la Massana o Encamp, fins i tot també a Ordino, el partit que parlamentàriament lidera Cerni Escalé vol defugir de “segons quines macedònies de sensibilitats i sigles”. I, per tant, no és clar que participi d’una alternativa canillenca encara que no vol dir que no es recomani el 17-D que els sufragis vagin cap a la llista alternativa que es pugui confeccionar.
Hores d’ara, una opció seria situar dos Torres al davant de la llista d’Obejectiu Comú. Un de casa Ponet (Albert Torres) i una altra de casa Fontana (Vanessa Torres). Evidentment no hi ha res de clar ni encara menys de tancat. I també és cert que hi ha un sector que voldria situar Dolors Cabot al capdavant de la candidatura. Qui va arribar a ser cònsol durant un curt tram de temps el 2011 ha viscut quatre anys molt complicats i de molt desgast a la minoria.
A més, malauradament, té una de les lloses que sempre ha portat al damunt. No haver nascut al país. En una parròquia com Canillo, això encara continua pesant. I és el que frena -i ja havia frenat en altres ocasions- que se la situï al capdavant de qualsevol candidatura, més enllà que el desgast actual segurament no és el que tenia el 2011, quan acabant el mandat primer com a cònsol menor i després com a major hauria entomat el repte de comandar la candidatura que finalment van liderar Josep Mandicó i David Palmitjavila.
Comentaris (4)