¿Eleccions anticipades i plebiscitàries per la UE el 2017?

¿Eleccions anticipades i plebiscitàries per la UE el 2017?
¿Eleccions anticipades i plebiscitàries per la UE el 2017?

Mentre que la voluntat de Demòcrates per Andorra (DA), tant dels seus principals responsables en el Govern com del grup parlamentari, continua sent de mantenir la legislatura en els paràmetres temporals ordinaris i aquest, almenys, és el sentiment que s’expressa de portes en fora, no és descartable que hi hagi un avançament electoral. I que durant el 2017 els electors siguin cridats a les urnes. Més enllà del desgast que hagi patit l’executiu arran del ‘cas BPA’ i tots els efectes col·laterals que hi ha hagut, ara s’afegeix un altre element que serveix, als propis demòcrates, per alimentar l’interrogant: les diferències polítiques que hi ha sobre l’acord d’associació amb Europa.

De fet, en el programa que DA va presentar per a les eleccions del març del 2015, hi havia molt clares les línies que la formació establia en vista a una negociació amb la Unió Europea. I, pel que ha transcendit fins ara, semblaria que aquells topalls ara se n’han anat en orris. La formació taronja, per exemple, tenia molt clar que el manteniment de l’Acord duaner era clau, intocable. En el moment actual de les converses amb Brussel·les no hi ha cap garantia, més aviat el contrari, que aquell acord que Andorra va negociar fins i tot abans de la Constitució es pugui mantenir. Ni tot ni en part. D’aquí que hi ha sectors de DA mateix que creuen que un eventual acord amb la UE ha de ser objecte de referendament electoral més enllà que hi havia un compromís clar de dur a terme l’eventual pacte a referèndum. El problema és que cada cop hi ha més oposició en relació a com s’està duent a terme la negociació.

Més enllà de la gestió del dia a dia i d’anar afrontant el que hi ha sobre la taula, les prioritats en el treball executiu-legislatiu són ara l’aprovació del pressupost per al 2017 i l’aprovació de la llei que regula el sector de les assegurances. Quan a la previsió comptable, la comissió legislativa de finances preveu que el 10 de gener es faci el debat sobre les esmenes a la totalitat que es presentin i, després, caldrà rebre les esmenes parcials i avaluar quan es pot aprovar el text. Un calendari possible seria tenir pressupost aprovat el març. També per aquella alçada d’any vinent hauria d’estar ja aprovada, si no sorgeixen més inconvenients o pressions, que hi són, el text que regula el sector assegurador.

Llavors el cap de Govern, especialment, que és qui té la potestat de dissoldre la cambra legislativa, tindrà més elements per fer una nova avaluació. Toni Martí, d’entrada, no és partidari de fer eleccions anticipades. Però la dissolució és un roc que sempre té a la faixa i no descarta en funció de com vagi evolucionant el clima polític, el curs legislatiu. Hi ha un element que Martí no oblida. També sobre el paper, entre els mesos d’abril i maig es preveu que se celebri el judici per la causa general del ‘cas BPA’. De fet, hi ha qui ho té tant entre cella i cella que, segons algunes fonts, la vista oral, amb 25 processats, es podria celebrar a Escaldes. Algunes fonts han parlat del poliesportiu del Prat Gran. Altres de la sala cultural del Prat del Roure.

En tot cas, per ara, ningú no cita el Centre de Congressos, que és l’escenari que ha acollit el darrer macrojudici celebrat al Principat, el de la denominada ‘operació Dalton’ contra el tràfic i el consum de drogues. Segurament, els ‘caps pensants’ del país ja donen per fet que a mitjan any que ve el Centre de Congressos de la capital pot haver-se ja privatitzat. Sia com vulgui, no es pot descartar que Martí vulgui treure rèdit polític d’una eventual condemna en el ‘cas BPA’. I això podria dur les eleccions cap al mes de setembre. De fet, fonts properes al cap de Govern han assegurat que Martí ha deixat caure aquesta data en alguns fòrums.

Les plebiscitàries d’en Ladis

Qui també hauria deixat caure la possibilitat d’un avançament electoral seria el president del grup parlamentari demòcrata, un Ladislau Baró que té força més pes que d’altres dirigents de la formació. Fins i a tot a dirigents liberals, Baró hauria insinuat la possibilitat de dissoldre la cambra legislativa i anar a les urnes amb un element clau: l’acord d’associació amb la Unió Europea. Si aquest fos el motiu real, almenys segons que hauria exposat Baró a líders parlamentaris de Liberals d’Andorra, els comicis serien convocats pràcticament en un format plebiscitari. I tota la campanya, per tant, giraria entorn a la necessitat de signar un pacte amb Brussel·les o no firmar-lo.

Les darreres setmanes, Liberals d’Andorra ha augmentat el to opositor a l’acord. I també molts altres col·lectius han mostrat les seves diferències en relació a com s’estan gestionant les coses. Tampoc Socialdemocràcia i Progrés (SDP), en tan què formació, no acaba de veure bé com s’està gestant l’acord. El sector agrícola del país, molt lligat als colliters de tabac i, per tant, a famílies tradicionals i de cert pes econòmic, també ha alçat la veu pel risc que suposa l’acord que ara es negocia per a l’Acord duaner del 1990. Fins i tot la Mitra ha deixat entreveure el seu enuig perquè els negociadors andorrans no han respectat, no han defensat, les línies vermelles que es pressuposaven intocables.

Més enllà d’això, encara hi ha tres elements més per pensar en el fet que l’executiu taronja pugui acabar avaluant un avançament electoral i citar els electors amb les urnes durant el 2017. Un primer element seria l’enorme dificultat amb què topa Toni Martí per reforçar el Govern després de la dimissió de Jordi Alcobé. Martí ha contactat, menys que més, ben bé amb mitja dotzena de persones que li han donat carbassa. A alguns dels contactats els hauria advertit que el mandat tindria un temps limitat donada la voluntat de no esgotar la legislatura en els seus terminis ordinaris.

En aquest sentit, si es fessin eleccions generals durant el 2017 es tornaria a l’històric calendari electoral cada dos anys. En una ocasió comunals, en l’altra generals. Des del 2011 coincideixen dos cites amb l’urna al mateix any. I la cita per escollir els representants comunals no sol canviar pas mai. Per tant, qui ha de modificar el calendari serien els comicis per triar els representants al Consell General. I encara un element d’estratègia: com més temps trigui DA o el Govern o Toni Martí a convocar eleccions, més marge de maniobra tindran eventuals opositors per organitzar una alternativa. O a la inversa, com més ràpid dissolgui, més fàcil li serà a l’actual cap de Govern agafar els adversaris amb els pixats al ventre. 

Tot està per veure, però a tot just tres setmanes per al final del 2016, i malgrat allò que es diu de portes en fora o oficialment, ningú no pot descartar que durant el 2017 hi acabi havent cita amb les urnes. És clar que els crítics o (segons com es vegi) els valedors de l’actual majoria parlamentària podran dir que hi ha les mateixes opcions o més encara que l’any que ve no hi hagi cap procés electoral. De fet, per calendari ordinari no tocaria.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.