13 de desembre. És la data. Onze anys, un mes i una setmana després que esclatés l’escàndol dels correus ‘andorra.ad’ se celebrarà el judici contra l’únic acusat d’haver fet córrer les contrasenyes d’uns 16.000 correus electrònics manejats per Andorra Telecom. Una vegada el Tribunal Constitucional (TC) ha denegat les pretensions exposades per la defensa de Jaume Cabot en els recursos d’empara i de súplica plantejats, el Tribunal de Corts ha fixat definitivament el calendari per a la vista oral. El denunciant del cas, paradoxalment, serà l’únic que s’asseurà a la banqueta dels acusats. No s’ha tingut en compte, almenys que hagi transcendit, la hipotètica participació en la filtració de les dades d’un antic treballador del llavors Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA).
A Cabot se l’acusa d’uns presumptes delictes majors d’intercepció de telecomunicacions per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment, de creació sense autorització i en perjudici de tercers de fitxers clandestins de dades personals automatitzats electrònicament en infracció d’allò que es disposa en les normes legals de protecció de dades personals, i de creació mediata de document inveraç. En la primera qualificació provisional que va fer al seu dia la fiscalia, sol·licitava quatre anys de presó per al processat. Però de llavors ençà ha plogut molt. De fet, el judici ja va estar a punt de celebrar-se en una altra ocasió. I arran d’un canvi d’advocat del processat es va ajornar. I fins ara.
El cas dels correus electrònics ‘andorra.ad’ el va posar en marxa el propi Jaume Cabot quan el 6 d’octubre del 2005 va acudir a l’Agència de Protecció de Dades (APDA) per denunciar que casualment (buscant altres arxius a través del programa d’intercanvi eMule) havia trobat a Internet un fitxer comprimit de dades amb usuaris i mots clau del domini ‘andorra.ad’ hostatjat i administrat pel Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA). En essència, es denunciava que hi havia setze mil correus electrònics desprotegits del tot. I entre ells hi havia adreces de les més altes instàncies del país. De tots els poders: governamental, legislatiu, judicial… La ‘troballa’ va obligar l’STA a interrompre el servei, a canviar contrasenyes, a encomanar costoses auditories de seguretat… Cabot va mantenir que l’arxiu l’havia trobat per casualitat, però cap de les proves analítiques que es van dur a terme (tant per part dels especialistes de la pròpia parapública com d’empreses estrangeres contractades per a l’ocasió) van permetre tornar a trobar l’arxiu. Ni tan sols cap rastre.
Arran de totes les proves i anàlisis que es van practicar, fins i tot amb alguna ‘picabaralla’ notòria entre membres d’STA i de l’APDA, finalment es va començar a investigar el propi Cabot. Qui acabaria sent processat, ha denunciat durant molt temps que el procés no s’ha fet degudament. I que se’l va començar a investigar cercant dades incriminatòries contra ell sense que se l’informés, sense que se li assignés un advocat o sense que jurídicament tingués la consideració d’investigat, per exemple. Fos com fos, la Batllia va obrir diligències i en el marc de la instrucció va acabar processant Cabot i el Tribunal de Corts el jutjarà el mes que ve. Onze anys després.
Comentaris