La cadena de supermercats Diagonal perdrà un dels seus tres establiments. Concretament, el de Sant Julià. L’empresa haurà d’abandonar properament el local que ocupa a l’avinguda Verge de Canòlich després que el Superior hagi donat la raó a la propietat, que no ha volgut renovar el contracte d’arrendament. Aquest incloïa la possibilitat d’una prolongació automàtica si durant tots els anys de lloguer l’empresa complia totes les condicions establertes, però fa uns anys va haver un retard en el pagament de la renda, fet al qual s’ha aferrat l’arrendador.
La societat gestora del Diagonal, que també té supermercats a Escaldes-Engordany i a la Massana, va firmar el contracte de lloguer el març del 2011 per un període inicial de vuit anys i a raó de 3.000 euros mensuals, tot i que amb quotes reduïdes els dos primers exercicis. El document, en la seva clàusula 15 establia que, un cop finalitzat, la propietària del local es comprometia a renovar per set anys la relació, sempre que es complissin dues condicions. La primera, que l’arrendatari ho demanés amb sis mesos d’antelació. La segona, i aquí rau la clau de tot el litigi, que “durant la vigència del mateix hagi acomplert puntualment amb totes les obligacions que se’n deriven”.
Al llarg dels anys, es va pactar que la quota mensual baixés, primer a 2.500 euros i, després, entre setembre del 2013 i desembre del 2014, a 2.000. El problema rau que amb les quotes de febrer, març, maig i juliol del 2013 es va produir un impagament, reconegut per la gestora del supermercat. Al final, totes dues parts van acordar el pagament fraccionat d’aquestes mensualitats. Des de llavors, i com s’explica en la sentència del Superior, no va existir cap problema més de pagament.
La disputa va arribar l’any passat, quan s’havia d’extingir el contracte. Des de l’empresa gestora del Diagonal es va voler fer efectiva la clàusula de renovació automàtica, però la propietat es va oposar, al·legant el retard en el pagament d’aquelles quatre mensualitats. Arribat l’1 de març, l’arrendatari va negar-se a abandonar el local, fet que, irremeiablement, va conduir tota la disputa a la Batllia. En primera instància, la justícia va donar la raó a la propietat del local, dictant que el contracte havia acabat i que la gestora de l’establiment havia d’abandonar el local, a més d’indemnitzar l’arrendador amb l’import de lloguer des de l’1 de març fins a la data en què el retornés efectivament.
L’empresa responsable de la cadena de supermercats va decidir llavors presentar un recurs davant el Superior. Al·legava que els impagaments de quotes van ser conseqüència de “circumstàncies excepcionals i conjunturals totalment alienes a la seva voluntat degudes a la crisi econòmica” que “no eren previsibles”. A més defensava que no hi havia hagut cap incompliment i, en tot cas, si s’havia donat, no era prou important per anul·lar la clàusula de renovació automàtica.
Els magistrats del Superior, que remarquen que el que analitzen en la sentència és “l’aplicació d’una clàusula reconeixent un dret de renovació” i no pas una resolució del contracte d’arrendament. Per això, entenen que els arguments de l’empresa “són fora de lloc”. En concret, apunta que no es podia invocar la crisi econòmica com a raó de força major que podria minimitzar l’incompliment, ja que “aquesta ja era coneguda en el moment de firmar el contracte i que no es pot considerar que al 2013 els seus pretesos efectes constituïen una circumstància imprevisible i impensada per les parts”.
A més, també remarca que el redactat de la clàusula en qüestió “és clar i no necessita interpretació”. Així, “perquè l’arrendadora tingui l’obligació de negociar un nou contracte d’arrendament s’havien de reunir dues condicions acumulatives”. La primera, la comunicació amb sis mesos d’antelació, que no es discuteix que s’ha complert. Amb la segona, és “indiscutible que foren impagades les mensualitats de febrer (parcialment), març, maig i juliol del 2013”. Per tant, “és per tant impossible d’afirmar que l’arrendatari va complir puntualment amb totes les obligacions del contracte (...) durant la vigència del mateix”. El Tribunal entén que “no pot el pacte quinzè en qüestió portar a forçar la part arrendadora a firmar un nou contracte per un nou període de set anys quan el manteniment de la relació anterior ha fet necessari adoptar unes modificacions de lloguer i suportar les conseqüències dels impagaments”.
Així doncs, el Superior ha acabat confirmant la sentència de la Batllia. L’empresa gestora de la cadena dels supermercats haurà d’abandonar en breu el local de l’avinguda de Canòlich, que tornarà a la seva propietària.
Comentaris (3)