El sotsoficial condemnat pels trets va fer girar una càmera de Mobilitat per evitar ser gravat

El sotsoficial condemnat pels trets contra l’edifici de l’Obac va demanar al departament de Mobilitat, una estona abans que es disposés a cometre l’acció violenta contra el despatx central de la policia, que girés les càmeres de control que hi ha a l’altura del punt rodó del quilòmetre zero. Així ho recull la investigació policial que va conduir a la seva detenció. Aquest és un dels elements incriminatoris que consten en el dossier que els responsables de la investigació van posar a disposició del batlle que va acabar resolent la causa per via d’una ordenança penal.

Segons diverses fonts, no és estrany que els comandaments policials sol·licitin en un moment donat la col·laboració de Mobilitat i demanin modificacions en la situació de les càmeres que hi ha disposades en diversos punts de la xarxa viària del Principat. En funció de necessitats concretes i sense que s’hagi de seguir cap protocol, el responsable del servei demana el que li convé i per poc que es pugui la petició és atesa. I aquest va ser el cas de la matinada del dissabte 20 de febrer. El sotsoficial exercia com a cap de torn aquella jornada i va demanar que es disposessin les càmeres en el sentit contrari del que estan habitualment.

Les fonts consultades han assegurat que no hi ha dubte que valent-se del fet de ser el cap de torn policial aquella matinada, el sotsoficial va mirar d’eliminar un element que podria recollir proves en contra seva en un moment donat. Una càmera que el podia gravar. La petició a Mobilitat es va formular una estona abans que es produís l’acció que va concloure amb quatre impactes als vidres de la façana de l’edifici de l’Obac que toquen al carrer Ciutat de Sabadell. Els investigadors calculen que els trets es van disparar pels volts de les 4 de la matinada.

Abans de presumptament adreçar-se a cometre l’acció que va reconèixer la matinada de dimecres davant el batlle Jaume Tor, el policia hauria demanat quina era la situació de les patrulles aquella nit i després va al·legar que sortia a patrullar una estona per mirar si hi havia aldarulls a prop de les sortides dels locals d’oci nocturn. Els fets posteriors són força més coneguts. I segons les fonts consultades, la feina feta per aclarir les circumstàncies que van envoltar els impactes al despatx central de la policia ha estat impecable. 

Investigacions reactivades

El desenvolupament dels esdeveniments ha generat tal desencís a la policia -al neguit inicial pels trets contra el despatx policial s’hi va afegir després la tristesa i estupefacció per la detenció d’un agent i, finalment, la indignació per la solució judicial final del cas- que el gros dels integrants de l’àrea de policia criminal i altres agents que fan tasques de suport en feines d’investigació estan redoblant els seus esforços per treure l’entrellat a altres qüestions que havien quedat encallades o oblidades en un calaix i que després de la detenció del sotsoficial responsable de la secció canina comencen a veure la llum.

Diverses fonts han assegurat que la investigació comença a deixar entreveure altres comportaments poc clars de l’agent condemnat i que s’estan recuperant proves i indicis referents a altres casos que s’ha de veure fins a quin punt permeten aclarir-los i fins a quin punt tenen a veure amb el sotsoficial. Quan el policia va ser detingut, els investigadors ja feia dies que li seguien els passos, que tenien més que evidències sobre la possible autoria dels fets ocorreguts el 20 de febrer i, per tant, que s’havien anat fent diligències per complimentar la investigació. 

Segons les fonts consultades, una de les circumstàncies que hauria sorprès els investigadors seria l’important arsenal que l’agent guardava en immobles que amb ell tenien vinculació. Tot i ser policia, el nombre d’armes i munició comissats seria força voluminós. D’armament n’hi hauria de degudament legalitzat i d’altre, com el suposadament usat per disparar contra l’edifici de l’Obac.

Interrogants

La decisió judicial, presa en el marc d’una ordenança penal, ha sorprès i molt els policies i altres cossos de seguretat del Principat. Fonts coneixedores del cas, han assegurat fins i tot que un cop es va conèixer la detenció del sotsoficial i coneguts alguns detalls de la investigació de manera oficiosa, fins i tot al centre penitenciari, sabedors de la promptitud amb la qual l’agent seria posat a disposició, es va adequar una cel·la aïllada de les altres davant un eventual ingrés a presó de l’uniformat. Però no va ser el cas. 

Al sotsoficial, que va sol·licitar la jubilació anticipada mentre es trobava en règim de detingut -la normativa actual ho permet encara que no consta que oficialment s’hagi aprovat dita jubilació, circumstància que es dóna per fet i que el propi ministre portaveu va confirmar implícitament dimecres en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet ministerial-, se li van imposar tres anys i tres mesos presó eludibles si segueix un tractament psiquiàtric o psicològic.

Mai no s’ha dit que en les hores que va estar detingut abans de passar davant el batlle (16 a tot estirar), al sotsoficial se li fessin les revisions i les proves mèdiques suficients per poder determinar que s’hagués de sotmetre a un tractament com el que imposa la sentència. Tampoc no consta que s’hagi tingut en compte com a agreujant el fet que dugués a terme la seva acció amb nocturnitat. O que s’hagi valorat per incrementar la pena que es tracta d’un policia. I un policia, a més a més, que es trobava de servei. I que era el màxim responsable del torn, llavors.

Al contrari, segons algunes fonts, el fet que treballés aquella nit li ha servit en algun cas per aplacar-li l’eventual pena. Es considera com a ‘atenuant’ que sabia perfectament que no hi havia ningú als despatxos contra els vidres dels quals va disparar. I que, per tant, no podia generar un dany personal. També s’hauria valorat al seu favor que el calibre de les bales disparades és molt petit (22) i els projectils pràcticament s’haurien desintegrat sols en impactar contra els vidres.

Per contra, un altre dels retrets que s’ha fet és que en cap moment no es va sol·licitar als presumptes amenaçats, això és, el director del cos, Jordi Moreno; el director adjunt Bruno Lasne; la comissària Teresa Ferreira i el cap directe del detingut, l’oficial Ramon Torner, s’hi pretenien acusar ells personalment o presentar alguna denúncia contra l’arrestat. L’altra qüestió que no es veu gens de sentit comú entre els cos de policia és que no s’hagués dictat la presó provisional del detingut i amb això, i tot i considerar que es va posar sobre la taula del batlle un dossier molt ben trenat quant als trets del 20 de febrer, s’impedís donar marge a una instrucció judicialitzada que permetés ampliar la investigació.