El conseller socialdemòcrata considera que la intervenció unilateral de Vicenç Mateu en l'afer de la reorganització del grup parlamentari mixt en el marc de l'escissió dels liberals va privar-lo del dret constitucional d’exercir el seu càrrec i, alhora, de representar la veu dels qui el van escollir. En conseqüència ha presentat un recurs d'empara a tenor del que preveu tant la Carta Magna com la Llei qualificada de l'Alt tribunal.
El líder parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS) i actual president suplent del grup parlamentari mixt, Pere López, ha presentat formalment aquest migdia davant el Tribunal Constitucional un recurs d’empara davant l’actuació del síndic general, Vicenç Mateu, en el marc del serial de la reorganització del ‘grup mega mixt’. Els socialdemòcrates entenen que el màxim responsable de la cambra parlamentària va intervenir per “pressionar il·legítimament” els membres del grup que s’havia de reordenar i “destituint”, com manté López que el síndic va fer, tant el llavors president -ell mateix- com el president suplent -Víctor Naudi-, i que amb aquesta intervenció va acabar vulnerant drets fonamentals dels parlamentaris.
En aquest cas, segons el recurs d’empara presentat, es considera que el síndic hauria violentat el dret fonamental del representant dels ciutadans a exercir el seu càrrec i, alhora, hauria infringit el dret dels ciutadans a participar en els afers públics a partir d’aquelles persones que tria en els processos electorals. Aquest dret està reconegut en la Constitució i d’aquí que els socialdemòcrates hagin promogut el recurs d’empara, que es tramita a tenor del que preveu tant la Carta Magna del Principat com la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
El recurs reprendria els arguments de la petició que el PS ja va fer davant la Sindicatura, en el sentit que amb l’aterratge dels escindits liberals al grup mixt i davant una suposada falta d’acord, Vicenç Mateu va intervenir sense que ningú li ho demanés, almenys formalment, i va destituir de fet Pere López i Víctor Naudi dels càrrecs que llavors ostentaven i ja no els va convocar per assistir a la junta de presidents del 8 de gener on, justament, una de les qüestions que s’havia de tractar era la reorganització del grup mixt ampliat. En l’escrit presentat aquest migdia al Constitucional es reprenen els arguments ja manifestat en multitud d’ocasions.
La pretensió jurídica del conseller és que l'Alt tribunal declari que el síndic va vulnerar, amb la seva actuació, drets fonamentals de l'electe
L’escrit, per exemple, ve a dir que de les paraules als fets hi va un tros. I que no pot mantenir la Sindicatura que no ha destituït ningú quan en una carta enviada als parlamentaris -en una de les missives ja adreçada a Pere López com a conseller ras- s’explica que com que el grup mixt no ha nomenat president i president suplent ja no es convoca ningú. En aquest sentit, com ja s’havia exposat anteriorment, es recorda que el fet que arribin nous consellers en un grup això no suposa que automàticament els càrrecs o els reglaments de funcionament haguts fins llavors quedin automàticament suprimits, que és, en essència, el que va considerar i aplicar el síndic.
La pretensió formal i jurídica del recurs d’empara és que el Tribunal Constitucional declari que la destitució de Pere López com a president del grup mixt per part del síndic general és contrària a la Constitució i s’ha efectuat amb vulneració dels drets i llibertats fonamentals del parlamentari compresos en l’article 25 de la Constitució. Alhora, també es demana que l’Alt tribunal declari nul·la la convocatòria de la junta de presidents del 8 de gener per no haver-hi estat convocats o el president o el president suplent del grup mixt.
Tot i la pretensió legal que persegueix el recurs d’empara pot semblar una banalitat o com a molt poca cosa tot i que la denúncia de la vulneració d’un dret fonamental sempre és quelcom molt transcendental atès que els drets reconeguts per la Constitució són un bé jurídic essencial a protegir, el cert és que l’eventual declaració del TC d’allò que sol·liciten els socialdemòcrates seria tant com reconèixer que el síndic general va invadir competències, funcions o, encara més, va actuar per lliure i amb una actitud, benentès o no, de caràcter dictatorial.
Comentaris