El policia que 'amarga' el cos: de la 'trompada' de Salou al 'tràfic' d'euros

El malestar al cos de policia és més que evident. Formalment, i fins la setmana que ve, el principal sospitós -i, com a tal, investigat, encausat- d’haver obtingut les dades necessàries per fer-se passar per altres ciutadans i adquirir els lots d’euros als quals tenien dret, està de vacances. És un dels agents que s’ha inscrit, per a més sorna asseguren els companys, al concurs per esdevenir caporal. Està de vacances. Ni suspès ni res de res. Una altra cosa serà si se’l processa en el marc de la causa en què també estarien implicats un altre policia. El tercer cooperador necessari, per dir-ho així, també és funcionari. Però no uniformat. Al cos de l’ordre estan farts que l’actitud de certs companys els desprestigiï i davant les evidències clares que sembla que hi ha no s’actuï amb fermesa. El policia, que ara suposadament hauria ‘traficat’ amb euros, no és la primera història rocambolesca que protagonitza. A principi d’aquest any va ser condemnat a pagar 14.100 euros, més els interessos, més les despeses judicials a un amic. El policia, estant fora de servei, va patir un accident sense conseqüències personals però que va deixar pràcticament sinistre el vehicle que conduïa. Que conduïa begut. Va ser a Salou. I van enganyar, conxorxats els tres amics que anaven al cotxe, la policia local. L’agent andorrà sabia que un positiu en alcoholèmia li podia comportar molts problemes a la feina. I més formant part de la unitat d’atestats de circulació del cos. I allí continua. Perquè malgrat la condemna -per un tema civil; l’incompliment d’un pacte de pagament dels desperfectes- mai no se li va obrir cap expedient. Si llavors ja va semblar estrany que no s’actués amb fermesa contra l’agent, una vegada internament, al cos, ha començat a transcendir la identitat del policia que està sent investigant per, presumptament, obtenir il·lícitament les dades amb les quals poder fer-se passar per altres ciutadans amb dret a obtenir un dels jocs d’euros i després vendre aquests sets a ‘preu d’or’ davant la demanda dels numismàtics estrangers, ara el cabreig ja és monumental. No s’acaba d’entendre la passivitat dels responsables del cos i del ministeri encara que tenen clar que ha de prevaldre la presumpció d’innocència i s’han de seguir tots els passos pertinents. Però entre la ‘trompada’ de Salou i el ‘tràfic’ d’euros, molts companys en comencen a estar farts. I semblaria que l’actitud de l’agent, fent-se l’orni, no hi ajudaria gens. Molts dels consultats donen per fet que la causa penal oberta, ara sí, acabarà amb la carrera professional de l’agent. I, de fet, no s’acaben d’explicar el motiu de l’actuació, les actuacions, de l’aspirant a caporal. Però el cert és que les diferents fonts consultades han assegurat que el cos no es pot permetre més sortides de to d’alguns dels seus integrants -també cueja l’afer de l’agent implicat en el cas de blanqueig de diners procedents del narcotràfic que va quedar sense efecte per un error judicial- perquè, al cap i a la fi, qui paga les conseqüències del desprestigi n’és tot el col·lectiu. El policia en qüestió ha estat citat a declarar en qualitat d’inculpat. Això vol dir que està formalment investigat com a possible responsable de la comissió d’un delicte. Cert que és una fase inicial. Que tots els investigats tenen dret a la defensa i a la presumpció d’innocència. Però al cos n’estan fins als trons. La investigació s’ha portat amb la màxima discreció. Però és evident que davant l’allau de denúncies que hi va haver de persones que el dia que van voler anar a recollir el lot d’euros amb valor facial que com a residents els pertocava els van dir que el ‘seu’ set ja havia estat entregat la maquinària policial i judicial es va haver de posar en marxa. Amb la intervenció, també, de la fiscalia. Segons fonts consultades, hi hauria indicis molt clars que valent-se dels instruments de què poden disposar els policies (i també d’altres funcionaris), el sospitós hauria il·lícitament obtingut les dades necessàries perquè ell o algun altre dels seus suposats col·laboradors poguessin tramitar, fent-se passar per terceres persones, la compra dels lots d’euros. I després vendre’ls a un preu mooooolt superior al seu valor inicial als numismàtics estrangers que anaven bojos per tenir els estoigs d’euros andorrans.

Sinistre sota els efectes de l’alcohol

En el cas de l’ara encausat, la seva presumpta participació delictiva en el frau dels euros s’afegeix a la rocambolesca història de l’accident del cotxe. El setembre del 2011, a Salou, tres amics se’n van anar de marxa. Anant cap a la Pineda, el conductor, que era el policia, va perdre el control del vehicle, que va quedar molt malmès. L’ocupant i titular del turisme, un Golf, va quedar lleugerament inconscient. Per evitar que l’agent tingués problemes, quan va acudir al lloc dels fets la policia local de la població de la Costa Daurada, els tres amics, amb el policia com a portaveu, van sostenir que el pilot, una persona que havien conegut aquella mateixa nit a la discoteca, havia fugit després de l’accident. Mentre aquesta era la declaració per a l’atestat, suposadament el policia es va comprometre a pagar el cotxe al seu titular -les quotes que quedaven del préstec, almenys. L’agent hauria abonat 400 euros en dos fraccions els mesos següents a l’accident. Però després ja se n’hauria desdit. I aquí va esclatar tot plegat. El propietari del vehicle va reclamar el compliment del tracte. I el policia no va tenir cap més bona pensada que denunciar, al despatx central, el ja examic per coaccions. La Batllia va iniciar les diligències oportunes. I va prendre declaració als denunciats (el germà del propietari del cotxe també hi apareixia). Aquests darrers, molestos i enutjats, i assumint riscos evidents, van desplaçar-se fins a la comissaria dels mossos de Salou i van explicar la veritat: el conductor del Golf accidentat la matinada del 18 de setembre del 2011 en la carretera que va de Salou a la Pineda no era un desconegut. Era el policia. I conduïa begut. A més a més, van iniciar l’acció legal oportuna per la via civil per tal que els tribunals andorrans reconeguessin el ‘deute’ contret. L’obligació que l’agent havia assumit d’abonar les despeses relatives al vehicle sinistrat. En primera instància i, després, en sentència ferma, els tribunals van condemnar el policia a abonar al demandant els 14.100 euros pendents de satisfer. La sentència donava per bona tot la relació de fets. Inclòs que el dia de l’accident conduïa l’agent -fora de servei, que quedi clar-, que ho feia sota els efectes de l’alcohol i que havien mentit la policia local de Salou. Llavors es va fer passar per un desconegut. Ara, suposadament, s’hauria fet passar (o hauria contribuït a que tercers es fessin passar) per ciutadans per tal de ‘traficar’ amb euros. Mala peça al teler. Al teler del cos de policia.