El jutge que instrueix el denominat ‘cas Pujol’, el titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència nacional espanyola, José de la Mata, ha estat aquest dijous i aquest divendres prenent declaració a diverses persones del Principat vinculades a la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya ja fos per tenir suposadament negocis conjunts especialment amb el fill gran de la família, Jordi Pujol Ferrusola, o per haver participat de la gestió dels fons que durant més de dues dècades han tingut dipositats al país. L’objectiu principal de De la Mata hauria estat mirar d’aclarir la procedència dels diners que haurien passat per Andorra i l’operativa que es duia a terme amb aquells dipòsits. Especialment abans del 2010.
El jutge del ‘cas Pujol’ està aquests dies recopilant el màxim d’informació possible abans de prendre declaració, la setmana que ve a Madrid, i en qualitat d’investigats (el que fins ara es coneixia com a imputats) al ‘matrimoni de Catalunya’. Per primera vegada en tot aquest afer, Jordi Pujol Soley i Marta Ferrusola -que ja havia acudit a Andorra a testificar per la suposada vulneració del secret bancari que els hauria afectat- hauran de respondre davant un magistrat. José de la Mata és ara l’únic responsable de la investigació del cas, després que la responsable del jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagón, s’inhibís a principi de desembre en favor de l’Audiència. Balfagón, en un aute al qual ha tingut accés l’Altaveu, explicava que no podia anar més enllà en la investigació de l’origen dels diners dels Pujol i com que hi havia dubtes raonables de la seva licitud i el jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència nacional ja estava analitzant l’afer li traspassava totes les diligències practicades per tal que s’acumulessin a la causa que es tramitava a Madrid.
Relleu de Ruz
De la Mata, que va agafar el relleu del jutge Pablo Ruz, va impulsar abans d’acabar l’any la investigació amb la pràctica de tot un seguit d’actuacions i l’assenyalament de noves diligències futures. Com per exemple la presa de declaració de Pujol i Ferrusola. Si no hi ha canvis en el calendari, els matrimoni hauria de comparèixer a l’Audiència dimecres que ve. Dimarts està previst que el magistrat escolti en qualitat de testimoni diversos empresaris espanyols que haurien establert contractes amb la Generalitat quan Pujol la presidia. L’interès de De la Mata seria conèixer de primera els ‘tractes’ que s’haurien fet. El funcionament de tot plegat. Una mica el mateix que ha estat fent aquests dos dies a Andorra.
El magistrat va sol·licitar a la batlle d’instrucció especialitzada número 2, Maria Àngels Moreno, que ha estat l’encarregada de donar resposta a les diverses comissions rogatòries procedents de Madrid que han arribat respecte del ‘cas Pujol’, la possibilitat de poder prendre declaracions a diferents persones radicades al Principat que apareixien en els moviments dels Pujol. Per exemple, el gestor bancari ara ja retirat Josep Maria Pallerola o l’empresari i periodista Francesc Robert. També apareixia com a suposat testaferro el també empresari Antoni Zorzano. En aquest darrer cas, ell mateix ha confirmat a l’Altaveu que contra el que pensava no ha estat citat a declarar. Alhora, ha remarcat que sí que havia mantingut relació amb Jordi Pujol Ferrusola després que tots dos coincidissin en la pràctica del rugbi, però que fa més d’una dècada l’amistat es va refredar i tampoc, segons Zorzano, no haurien compartit negocis.
La batlle Moreno hauria accedit a les pretensions de De la Mata i ha estat així com el jutge i una de les fiscals que treballen en el cas, Belén Suárez, han estat prenent declaracions aquests dos darrers dies al Principat, auxiliades per dues funcionàries de l’ambaixada, segons algunes fonts, i amb el suport tècnic, quan ha calgut, tant de la pròpia Moreno com de la secretària judicial Sílvia Campi. Curiosament, una de les queixes formulades per advocats que han assistit les persones que havien de prestar declaració ha estat el fet que les preguntes es formulessin en castellà. Òbviament, ni De la Mata ni Suárez no parlen català. Per això com a mínim durant la jornada d’avui una traductora jurada de català i castellà s’ha hagut de presentar a la seu de la Justícia, sense haver d’intervenir en molts casos perquè al final, les parts, renunciaven, com pot semblar del tot lògic, a la seva presència.
Els moviments anteriors al 2010
L’interès màxim de De la Mata i, en general, de la instrucció que s’està duent a terme ara ja de forma unificada a Madrid és mirar d’aclarir els moviments i l’origen dels diners que es van multiplicar com els pans i els peixos d’ençà que arriben els primers fons a Banca Reig -de la qual era un dels màxims responsables executius Josep Maria Pallerola- a finals de la dècada de 1980 o primers de la de 1990 i fins que es dipositen a BPA i posteriorment es regularitzen davant la hisenda espanyola i fan ‘el salt’ a Banco Madrid.
En l’aute en què la jutgessa Balfagón s’inhibeix a favor del titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència, la responsable del jutjat 31 de Barcelona explica que tots els querellats, o sia, els integrants de la família Pujol, hauria coincidit a afirmar que els dipòsits bancaris procedien de l’herència de Florenci Pujol, el pare de l’expresident català, uns dipòsits que eren gestionats per terceres persones de la confiança dels Pujol fins que “finalment, entre els anys 1990 i 1992, pel major dels germans, també imputat en aquesta causa, que va ser també l'encarregat de fer un repartiment equitatiu del llegat entre la Sra. Ferrusola i els seus set fills, ingressant les oportunes quantitats en els respectius comptes obertes pels beneficiaris”.
El llegat hauria estat “lliurat a la Banca Reig en forma de làmines financeres ascendint l'import a uns 500 milions de pessetes que equivalien a tres milions d'euros, si bé aquests tres milions van passar a convertir-se en vuit gràcies a l'alta rendibilitat de les làmines i conforme aquestes anaven vencent, anava fent ingressos, en metàl·lic o mitjançant transferència, en els comptes de la seva mare i germans fins almenys l'any 2000 o fins i tot 2004. Es reconeix també que els diners van estar dipositat a Banca Reig fins a la seva fusió amb el Banc Comercial i Agrícol d'Andorra de la qual neix Andbank, on la família segueix dipositant els seus fons fins a l'any 2010 en què van transferir els diners a BPA. Ara bé, ni ell ni cap dels altres imputats ha facilitat dades concretes, objectius i inequívocs sobre els imports percebuts, dates dels corresponents ingressos, conceptes i en general, qualsevol altra informació rellevant”.
Per tot plegat, sostenia Balfagón, “és precisament aquesta manca d'informació la qual fa sospitar de l'existència d'un delicte contra la Hisenda Pública i un delicte de blanqueig de capitals ja que l'ocultació i gestió d'un patrimoni a l'estranger per més de trenta anys, gran part dels quals van transcórrer durant la vida política activa del Sr. Pujol, porta a pensar que l'ocultació obeïa al propòsit d'encobrir l'origen delictiu dels diners”. De fet, un raonament similar en respondre una de les comissions rogatòries també havia fet des d’Andorra la batlle Moreno, qui a través de les seves atribucions va obtenir dels bancs andorrans els moviments comptables anteriors al 2010 i que els Pujol no havien reconegut.
En canvi sí que és “un fet admès per tots ells que va ser el primogènit de la família qui es va encarregar d'administrar el llegat i de repartir-lo després mitjançant successius ingressos en els seus comptes, primer de Banca Reig i després d'Andbank, al llarg de la dècada de els anys noranta. I la informació bancària remesa per Andorra confirma tals moviments de comptes”. De la Mata, per tant, ja tenia la informació quantitativa. La numèrica. La de les transferències i moviments. Aquests dies s’ha traslladat al Principat per mirar d’obtenir informació qualitativa. El per què de certes coses. Els detalls que no vol que se li escapin o els serrells que pretén que no sigui on es pugui agafar Pujol pare per fugir d’estudi dimecres que ve.
Comentaris