El jutge de l’Audiència nacional espanyola que instrueix el ‘cas Pujol’, José de la Mata, ha sol·licitat a Andbank, a través dels procediments de cooperació judicial interestatals previstos, informació sobre els diners que l’esposa de l’expresident de la Generalitat catalana Jordi Pujol va ingressar al Principat abans que ho fessin els seus fills. Per ara, però, l’entitat bancària no ha aportat la informació requerida al·legant que li és molt difícil trobar documentació procedent de Banca Reig. De fet, els diners de Marta Ferrusola es van dipositar a Banca Reig. I De la Mata vol comprovar els moviments d’aquell compte i intentar aclarir l’origen dels mateixos. Com en el cas dels Pujol, Ferrusola al·lega que el dipòsit procedia també d’una herència. Però no hi ha cap mena de documentació que ho demostri.
Segons ‘La Vanguardia’, el compte 81089 de Banca Reig i lligat a Marta Ferrusola tenia un saldo de 25 milions de les antigues pessetes el 1992. Aquests diners no tenen res a veure amb el llegat del seu sogre, Florenci Pujol, i el jutge vol saber fins a quin punt poden tenir relació amb la venda de l’empresa tèxtil que pertanyia a la família paterna de Ferrusola, que va construir un petit imperi a partir d’una sastreria. De la Mata vol aclarir des de fa temps l’origen dels diners que els Pujol i també Marta Ferrusola tenien a Andorra. Encara que els primers dipòsits són molt antics (tindrien més de trenta anys), la teoria doctrinal jurídica actual considera que el blanqueig de diners no prescriu mai perquè es treu profit de forma permanent dels rèdits que donen els diners de procedència il·lícita. Per això vol saber la procedència d’aquells muntants.
La localització d’aquest compte estrictament a nom de Ferrusola sí que és nova. No té res a veure amb els moviments que va fer la família Pujol inclosa la mare amb diversos fundacions panamenyes, que ostentaven els saldos que es van traspassar des d’Andbank a Banca Privada d’Andorra (BPA) i que, en el seu conjunt, no arribaven a cinc milions d’euros. Ferrusola va ordenar moviments de dipòsits dins d’una lògica bancària sense transcendència, segons diverses fonts, i com a pas previ a regularitzar els fons davant la hisenda espanyola una vegada es va saber que tenien diners al Principat.
Comentaris