El Grup Cierco condemna la "tergiversació" de la instrucció del 'cas BPA' per poder "criminalitzar" els antics accionistes majoritaris

Comentaris

El Grup Cierco condemna, a través d’un comunicat, la “tergiversació” que s’està fent des de diversos àmbits -i cita institucions oficials tals com el Govern o la Justícia però també determinats mitjans de comunicació que actuarien com a corretges de transmissió de les primeres- de la investigació de totes aquelles causes aixoplugades sota la denominació de ‘cas BPA’ i lamenta que es vulgui, a qualsevol preu, criminalitzar els dos antics màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), els germans Higini i Ramon Cierco. Els accionistes majoritaris de l’entitat bancària “fins a la seva nacionalització” han mostrat la seva “perplexitat” per les actuacions judicials hagudes els darrers dies que pretenen, a parer del grup empresarial, donar caràcter d’excepcionalitat a organismes del banc en fase de resolució l’existència i funcionament dels quals eren amplament conegudes, fins i tot pels òrgans de control i supervisió financera.

En l’esmentat comunicat, el Grup Cierco “deplora la tergiversació suposadament mal intencionada que s’està duent a terme, tant des d’òrgans jurisdiccionals com des de determinats grups de comunicació”, de les diligències judicials que s’estan duent a terme, en general en el marc del denominat ‘cas BPA’ i, en particular i més recentment, arran del ‘cas Landstreet’. Així, s’explica que “el comitè executiu de Banca Privada d’Andorra (BPA) era un ens creat pel consell d’administració del banc i que formava part del catàleg d’òrgans de govern de l’entitat bancària. Els òrgans de govern de BPA s’incloïen en tota aquella informació auditada per consultores de primer nivell internacional i eren coneguts pels supervisors del sistema financer. Totes les decisions adoptades en el marc d’aquell comitè executiu -i com han confirmat els declarants en seu judicial- havien de ser ratificades pel consell d’administració, que era qui establia les funcions de dit comitè i qui tenia la potestat última d’avalar les resolucions” acordades.

Els accionistes majoritaris de BPA fins a la nacionalització del banc, els germans Higini i Ramon Cierco, mostren la seva “perplexitat pel fet que es vulgui fer creure a l’opinió pública que era del tot excepcional l’existència del comitè executiu, com si se n’hagués volgut ocultar la seva existència. Res més lluny de la realitat. Consta acreditat i àmpliament documentat el funcionament d’aquest òrgan igual com tots els altres òrgans de govern en el marc de la causa general del ‘cas BPA’. El comitè executiu va ser creat per delegació del consell d’administració, que en va establir el reglament de funcionament, per dotar el banc d’una eina de major agilitat en l’adopció d’algunes decisions limitades estrictament a l’aprovació d’operacions creditícies de fins a sis milions d’euros que havien de ser ratificades, en qualsevol cas, pel mateix consell d’administració”.

En el comunicat es remarca que “sobta, i molt, que es posi l’accent ara en el comitè executiu en el marc de la investigació de la societat Landstreet". I es recorda que va ser el 27 de juny del 2007 quan el consell d’administració en ple va aprovar l’autorització per tal que BPA i BPA Fons signessin, l’1 de juliol següent, un conveni amb Landstreet a partir del qual aquesta societat duria a terme diversos assessoraments en la gestió de fons i inversions de l’entitat bancària. “El comitè executiu mai no va prendre cap decisió en relació amb l’operativa de Landstreet perquè ni el banc ni els accionistes no hi tenien res a veure tal i com ja s’ha posat de manifest en seu judicial”, es remarca en el comunicat oficial del grup empresarial liderat pels dos antics màxims accionistes de BPA.

Persecució constant

El Grup Cierco encara lamenta més “la permanent persecució i criminalització, de mala fe i sense escrúpols, que des d’institucions oficials -executives i jurisdiccionals- i grups de comunicació es vol fer dels accionistes majoritaris de BPA fins a la nacionalització del banc”. I se cita com exemple “la difusió per part d’un rotatiu del país del suposat canvi de rol processal (de testimoni a inculpat) d’un dels antics màxims accionistes de l’entitat bancària”. En efecte, arran de la declaració en seu judicial del conseller independent Luis César Jayme, que assumia la coordinació i direcció de l’àrea de compliment normatiu, control i auditoria, la batlle Mingorance va decidir canviar el rol processal de Ramon Cierco de testimoni a inculpat en ‘descobrir’ ara la batlle que Cierco formava part de l’esmentat comitè executiu igual com el seu germà gran i el conseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel. 

En relació a la filtració informativa que hi hauria hagut, es remarca que “com a mínim fins a primera hora d’aquest matí, l’esmentada decisió només era formalment coneguda per part de la batlle instructora -i els seus col·laboradors de l’oficina judicial- i oficialment no havia estat notificada a cap altra part”. Això no treu, però, que informalment i de viva veu la decisió s’hagués pogut anunciar al ministeri fiscal, que al seu torn ho hauria comunicat, suposadament, a l’advocat que defensa els interessos del Govern, Manuel M. Pujadas, que aquest dimarts no va assistir a cap de les declaracions programades però sí que esdevé, suposadament, habitual corretja de transmissió o filtració d’informació. “També cal lamentar l’aparició, en el mateix rotatiu, de dades personals (passaport, data de naixement, adreça postal personal…) que no tenen cap interès informatiu ni detenen cap mena de valor en el marc de la causa”, afegeix el comunicat del Grup Cierco.

En el comunicat es “condemna enèrgicament aquests atacs gratuïts i indiscriminats” i s’anuncien “les accions judicials que es considerin escaients” perqupe “cada dia que passa és més clar que, fins i tot des de les institucions públiques, s’estan defensant interessos que poc tenen a veure amb el comú general i que amaguen altres problemes o actuacions, personals o col·lectives, que han servit, aquestes sí, per situar el Principat d’Andorra en un camí difícil de sostenir”.

Justificar la destrucció de llocs de treball

Des del Grup Cierco també es considera “ridícul i barroer voler mantenir i justificar la destrucció, previ espoli públic, de tres bancs (BPA, Banco Madrid i BPA Panamà) i centenars de llocs de treball amb actuacions judicials que s’aparten del tot de l’acusació inicial del FinCEN, que mai no s’ha pogut provar. Amb tot, es pretén desviar maliciosament l’atenció respecte d’altres situacions denunciades, també en seu judicial, pels accionistes majoritaris de BPA”. En aquest sentit s’explica que “encara és hora, per exemple, que s’investiguin amb celeritat i rigorositat les coaccions i amenaces de què van ser objecte dirigents del banc per part de membres de la denominada ‘policia patriòtica espanyola’. Unes amenaces i unes coaccions que han estat objecte de quatre querelles criminals diferents. La lentitud o manca de diligència en instruir o prendre en consideració aquelles actuacions promogudes, totalment o parcialment, per les víctimes de l’espoli contrasta amb la rapidesa amb què s’actua davant totes aquelles accions que, a priori, els poden anar en contra”.

Finalment, el comunicat posa de relleu que “a través de la constant i injustificada en molts casos pressió judicial i la denominada ‘pena de telediari’ instrumentada en molts casos pel propi Govern i els seus mitjans de comunicació afins” es pretén “silenciar els nombrosos plets judicials endegats pels accionistes majoritaris de BPA, però també, i especialment, accions impulsades per clients, treballadors i altres afectats per un afer que està alterant el normal funcionament de la Justícia. Plets que pretenen, d’una banda, defensar l’honor i l’honestedat del Grup Cierco i les seves actuacions, i també dels empleats i dipositants; de l’altra, exigir la restitució del dany causat; i, finalment i no menys important, posar de manifest el funcionament com a mínim anòmal dels gestors públics (Govern, INAF, AREB…) de la denominada ‘crisi BPA’”.

Comentaris

Trending