El Govern pretén definir, durant el que resta de 2017, un pla estratègic per al sector bancari que en garanteixi “l’estabilitat i competitivitat” futura. En el marc d’aquest pla hauria de quedar definit, també, com s’afronta la supervisió del sector i qui esdevé el pagador de darrera instància o si cal o no entrar al Fons Monetari Internacional (FMI), del qual Andorra és dels pocs països occidentals que no en forma part.
El ministre de Finances i portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, ha comparegut aquest dimecres juntament amb la secretària d’Estat de Relacions institucionals financeres, Clàudia Cornella, davant la denominada ‘comissió BPA’ per exposar les seves ‘reflexions’ al tomb de la vigilància i estabilització del sistema financer andorrà. Cinca espera que en unes poques setmanes els actors polítics i financers (l’Associació de Bancs d’Andorra) anunciïn si estan disposats a participar de la taula de treball que ha de definir el pla estratègic o si, pel contrari, l’executiu tira pel dret. El Govern, sol o acompanyat, està disposat a tirar endavant.
L’oposició ha lamentat que no hagi estat fins gairebé dos anys després de la posada en marxa de la comissió que l’executiu hi hagi acudit a exposar el seu plantejament. En general, però, la intenció és participar en la definició del pla. En el cas del PS, per exemple, es considera “precipitat” plantejar algunes de les qüestions que es tracten. SDP troba que “ja era hora que es poguessin contrastar” les dades i els posicionaments amb l’executiu. Liberals ha celebrat, de forma irònica, que s’afronti finalment un dels objectius de la comissió legislativa, que era trobar mecanismes per assegurar el futur de la plaça financera i ha destacat, en paraules de Josep Pintat, que “el realment important ara és fer un treball conjunt”.
I Cinca espera, precisament, que el treball conjunt tiri endavant. Perquè el repte “és de molta envergadura: definir un pla estratègic per als propers anys que ha de comportar diversos eixos d’actuació”. S’han “d’assentar els nostres supervisors”, això és l’INAF i la UIFAnd i s’ha de fomentar la cooperació d’aquests amb els seus homòlegs, per exemple. S’ha de veure si veient com Andorra ha d’assumir cabal comunitari sense estar dins de la Unió Europea també es pot ‘beneficiar’ del Banc Central Europeu. Aquesta qüestió formarà part de la negociació de l’acord amb la UE. També s’han fet contactes amb el Banc de França, que deixant clar que no hi ha ingerències entre països, veu bé fer tasques d’assessorament i reforç. En cap cas, però, el Banc de França assumiria responsabilitats d’últim pagador.
El ministre ha recordat, públicament, durant la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet ministerial, que “Andorra vol ser un país homologable”. Durant la reunió de la ‘comissió BPA’ s’ha deixat caure la possibilitat, remota en principi, de poder crear un banc central propi. En relació a l’FMI, una de les qüestions que s’ha de tenir més clares és ‘la quota d’accés’. Aquesta xifra no s’ha aclarit del tot. I no és pas baixa. S’hauria parlat des d’una aportació de 46 milions d’euros fins a una altra que podria arribar a 160 milions. És un fons que es va capitalitzant. No es perd. Però són molts diners. Com recordava Pintat, s’ha d’avaluar molt minuciosament el cost que suposa tot plegat, tenint en compte, però, que seria “beneficiós per Andorra, ja que tindria una millor puntuació per part de les agències que analitzen el risc de país”.
En qualsevol cas, Cinca ha recordat que tot plegat comportarà “moltíssima legislació” i que caldrà, també, legislar alguns nínxols d’activitat concreta que ha de fer “més competitiva” la plaça financera. Però també què i com s’ha de legislar també formarà part d’aquest treball que s’hauria de fer durant els propers mesos. Per al ministre, cal decidir els eixos de futur, quina institució o organisme es posa al davant de cada eix i calendaritzar-ho tot plegat.
Comentaris