L’afer del secretari d’Estat d’Economia encara cueja. I de quina manera. Diversos càrrecs governamentals, demòcrates o del seu entorn, donen per ‘mort’ políticament Salustià Chato però esperen que la situació la resolgui Jordi Gallardo, que al seu torn el que pretén es donar l'afer per tancat. Tot i així, fins i tot alguns dirigents entenen que el ministre de Presidència i Economia no va gestionar gens bé la polèmica entorn al seu número 2 però tampoc no hi volen posar més pals a les rodes. “Que s’ho faci el ministre a la seva manera”, vénen a dir les fonts consultades.
Els demòcrates no posaran públicament més carn a la graella perquè temen que la gestió de l’afer desgasti més del compte el propi cap de Govern, Xavier Espot, de qui es considera que ha estat especialment generós amb Gallardo buscant els arguments necessaris per defensar-lo a partir de la defensa de Chato. Però Espot, més enllà de veure la incomoditat que estan vivint alguns dels seus ministres per la qüestió del secretari d'Estat econòmic, també sent la pressió d’excompanys de gabinet que s’estan fregant les mans amb la possibilitat que el pacte de Govern salti pels aires. D’aquí que també sigui una qüestió personal d’Espot de mantenir l’aliança a tota costa. Però hi ha diversos membres de l’entorn de l’executiu que també li estan recordant que no hi ha res que valgui qualsevol preu.
La qüestió és que la feina del dia a dia governamental, més enllà de les diferències de percepció o d'enfoc habituals en qualsevol gabinet, estaria funcionant. El gran problema són els entorns. Les pugnes internes, tant dins de demòcrates com dins de liberals, que estan enverinant la situació. Aquest és, asseguren les diverses fonts consultades, el gran problema que ara mateix té l'executiu i els nuclis durs actuals de les dues grans formacions polítiques que li fan costat. I es tem que la situació, que la pressió anirà a més a mida que s'acostin els comicis comunals i s'hagin de confeccionar llistes electorals amb possibles aliances prèvies pel camí.
Espot, més enllà de veure la incomoditat que estan vivint alguns dels seus ministres, també sent la pressió d’excompanys de gabinet que es freguen les mans amb la possibilitat que el 'TriGovern' salti pels aires
Tant Espot com els seus col·laboradors més propers, d’una banda, i també Gallardo i els seus, tenen fortes raons per mantenir el pacte encara que sigui amb pinces. Qualsevol contesa electoral amb un fracàs més sota el braç -la primera, les comunals del desembre- els pot portar terribles conseqüències, especialment als liberals. I el 7-A i les decisions posteriors van deixar clar que els demòcrates ja no disposaven d’aquella majoria tan sòlida que havien tingut i que el nucli dur va decidir apostar per donar ‘estabilitat’ per així poder-se aferrar al poder farts de “la travessia del desert” a l’oposició, en paraules del propi entorn liberal.
Però la pressió que hi ha en el sector demòcrata governamental és molt gran. El ‘cas Chato’ incomoda diversos ministres i “els càrrecs amb calçador” estan comportant molt desgast. ‘Diari d’Andorra’ publica aquest dijous que la voluntat liberal de nomenar l’exministre i exdiplomàtic Juli Minoves ambaixador als Estats Units a partir de gener va durar ben poca estona. I la qüestió no és ben bé certa però és una de les que està enrarint la situació.
L’Altaveu ja va publicar el 7 de juny que Minoves seria ambaixador. Ho havia posat com a condició sine qua non Jordi Gallardo en el marc del pacte després que l’extitular d’Exteriors i de Cultura no hagués estat acceptat com a ministrable. Ja llavors hi va haver una allau de crítiques i de soroll i rebombori. I es va donar per entès que Gallardo havia comprès el missatge. El ‘cas Chato’ hauria fet aflorar diferències i hauria portat que la facció demòcrata més dura, la que era contrària a pactar amb Liberals i manté Toni Martí com a referent, ha tornat a fer reviscolar la qüestió -cert que Gallardo i els seus no havien mai renunciat del tot a la designació de Minoves esperant que la tempesta del juny amainés com pretenen que la ‘Chatormenta’ passi ara- per poder donar una altra ganivetada als liberals.
Consideren els demòcrates més propers a Martí que l’únic que estan fent els seus socis governamentals és assegurar-se cadires i situar en llocs estratègics les persones que més pals a les rodes els van posar durant la seva tasca executiva. La resposta liberal és recordar l’herència deixada per Toni Martí i els seus -des del casino a l’heliport o ‘The Cloud’ passant per múltiples afers que s’estan enquistant, que han quedat al calaix o que estan judicialitzats i no deixen pas el Govern en gaire bona posició-. I aquesta defensa amb un atac del sector liberal no fa res més que aconseguir un efecte ‘boomerang’: encara enutja més el sector ‘martimòcrata’ i els atacs es redoblen.
“El Govern no pita”, conclouen les fonts en senyal al fet que el pacte trontolla no per voluntat dels seus actors protagonistes directes sinó pels 'covers' que es mantenen al darrere pretenent moure fils i posar traves. Espot i Gallardo ho saben i en són conscients. Una altra cosa és si tindran l'habilitat necessària per trampejar la situació i que la putrefacció de l'entorn no acabi gangrenant la relació directa a l'executiu. La tensió, però, és evident.
Comentaris (7)