Malgrat que hi ha el convenciment que dades de rellevància no se n’han endut, l’acció d’un grup reduït de ‘hackers’ contra diversos llocs web depenents del Govern preocupa, i molt, a l’edifici administratiu. De fet, diversos especialistes del departament de Sistemes d’Informació governamental estan treballant des del primer dia de l’any per intentar posar ordre a uns atacs que encara que siguin menys visibles, continuen. L’alerta a l’edifici administratiu és màxima. S’ha hagut de convocar d’urgència professionals que estaven de festa o de vacances. I no hi ha dia que passa que no s’hagi de ‘remuntar’ alguna o altra pàgina electrònica. El lloc web del Tribunal Constitucional, per exemple, fa molts dies que dóna problemes. Fins que avui mateix s’ha hagut de prendre la decisió de redireccionar-lo cap a la pàgina de l’agenda per intentar parar d’una vegada per sempre el cop.
I el missatge que oferia fins no fa massa la pàgina del TC no era pas el mateix que el que demanava que es reconegués el Sàhara Occidental. De fet, els ‘pirates cibernètics’ serien uns altres. Hi ha paral·lelismes força notables però no era ni la mateixa imatge ni la mateixa reivindicació. La web de l’Alt tribunal ha anat donant problemes intermitents. En principi continuava sent el frontal l’objecte de l’atac. Els ‘hackers’ no haurien aconseguit accedir al maquinari on sí que s’emmagatzemen dades sensibles. S’haurien quedat a la porta, on hi ha dades molt referencials. Diverses fonts consultades han assegurat que els missatges llançats els darrers dies pels suposats autors dels atacs a diverses pàgines governamentals (tranquil·lament una vintena) tenen més la missió de penjar-se medalles que no pas de mostrar un assalt real a les dades internes. L’exposició d’algunes adreces electròniques o les captures hipotètiques d’alguns correus efectivament intercanviats serien, justament, informació inclosa en el primer pla de les webs. Però una cosa és l’espai que veu l’usuari i les dades que hi van immediatament associades i, una altra, la informació que s’emmagatzema de ciutadans, obligats tributaris, etcètera.
Però sí és cert que la preocupació existeix i és evident. Diverses fonts han explicat que el que queda demostrat clarament és alguns elements mostrats fins i tot dins mateix de l’administració de la deixadesa amb què es tracta la informació i els pocs mitjans, materials i humans, que es destinen a la seguretat informàtica i la gestió telemàtica de la política i els serveis governamentals. Hores d’ara, han assegurat les fonts, el pitjor de tot és la imatge que s’està donant. I, lligat això, el neguit que es crea. La resposta des de l’executiu tampoc no ha estat ni clara ni contundent. Un petit missatge a la pròpia web quan la nit del dia 1 es va donar per tancada la crisi i, un parell de dies més tard, unes manifestacions genèriques a través de l’Agència de Notícies Andorrana (ANA) per deixar clar que per molt que diguessin els presumptes ‘hackejadors’, les dades sensibles i realment importants continuen estant a bon resguard. Els problemes, però, continuen. I els intents per tombar les pàgines hi van sent de manera periòdica però intensa des del primer dia de l’any.
Comentaris