El Govern referma tot el seu suport al ministre de Finances, Jordi Cinca, després que el Tribunal de Corts hagi admès la querella de l’expresident d’Orfund, Joan Samarra, qui acusa l’ara responsable ministerial i a final de la dècada del 1990 director general del grup empresarial dedicat a la foneria d’or dels presumptes delictes d’apropiació indeguda en concurs real amb l’administració deslleial i un suposat delicte de blanqueig de capitals.
L’executiu, després d’una jornada de molta tensió, ha acabat emetent un comunicat per defensar la innocència de Cinca. Curiosament, el Govern diu que no té coneixement “dels fets objecte de la querella” però, paral·lelament, manté que “les acusacions contingudes en la querella estan absolutament mancades de fonament, tal i com –a parer de l’executiu- es demostrarà al llarg de les properes setmanes”. És una de les moltes contradiccions que evidencien Toni Martí i el seu equip. Tant en aquest cas com en molts d’altres.
Durant tot el dia, el Govern i Jordi Cinca han estat avaluant quina era la millor posició. Fins i tot s’ha arribat a posar sobre la taula, encara que gairebé de forma anecdòtica, el fet que el titular de Finances pogués deixar el gabinet ministerial. Un dels arguments que tenia més suport era que es mantingués que la querella es dirigeix a Cinca no pas com a ministre si no pel seu passat laboral. El fet que l’executiu hagi acabat emetent el comunicat fa que ell mateix, des d’ara, ho barregi tot.
En la comunicació emesa passades les vuit de la tarda i després d’haver consultat diversos advocats, el Govern afirma que “ha conegut avui l’admissió a tràmit per part del Tribunal de Corts d’una querella, interposada contra el ministre Jordi Cinca, tot i que fins a aquest moment no se li ha donat trasllat ni dels fets objecte de la querella ni de l’aute que l’admet a tràmit”. De fet, el més significatiu és el títol del mateix: “El Govern reafirma la confiança en Jordi Cinca.” No s’especifica, però, explícitament, que és en la seva condició de ministre de Finances i portaveu governamental.
La major part del comunicat és per explicar el procediment que se segueix en la tramitació d’una querella. Així, es recorda que “l’admissió a tràmit d’una querella constitueix un tràmit preliminar que té lloc en gairebé la totalitat dels casos i, d’acord amb el Codi de procediment penal, succeeix quan la querella exposa la comissió de possibles delictes i, al mateix temps, es compleixen els requisits formals que estableix l’article 39 de la norma esmentada”. I segueix dient: “El fet que la querella s’admeti a tràmit no significa en cap cas que hi hagi indicis de delicte, i encara menys que el ministre serà jutjat pel fets objecte de la querella. Això només s’esdevindria si es dictés un aute de processament, un cop s’haguessin intruït les diligències prèvies escaients i després d’haver pres declaració al ministre, la qual cosa ni tan sols ha tingut lloc encara.” No obstant això, en el considerant primer de l'aute d'admissió, la magistrada Concepció Barón sí diu que accepta a tràmit la querella donat que en ella "s'hi relaten fets que poden ser constitutius de responsabilitat penal".
Finalment, l’executiu fa el que sol fer quan no li convenen les informacions que han transcendit. Disparar contra el missatger. Per això en el comunicat s’hi diu que “el Govern lamenta la interpretació errònia i esbiaixada que determinats mitjans fan de la qüestió i reafirma la seva confiança en què les acusacions contingudes en la querella estan absolutament mancades de fonament, tal i com –a parer de l’Executiu- es demostrarà al llarg de les properes setmanes”. En certa manera, doncs, ja està llançant un dard enverinat a la magistrada que ha de conèixer una causa que haura mateix ja està ‘sub iudice’.
Comentaris