El 'gorro nepalí' (i la pota de cabra i la destral) que va delatar un dels lladres de xalets

El \'gorro nepalí\' (i la pota de cabra i la destral) que va delatar un dels lladres de xalets
El \'gorro nepalí\' (i la pota de cabra i la destral) que va delatar un dels lladres de xalets

El gorro tipus nepalí el va delatar. O com a mínim hi va ajudar de manera decisiva. La confiança fa fàstic. Ho diu la dita i en molts casos és cert. Ho va ser, per exemple, en el cas dels lladres de xalets. Feia tant temps que campaven pel país amb plena llibertat que es van saber il·localitzables. Es movien amb tanta supremacia que a un d’ells no se li va ocórrer res més que anar a comprar eines (una pota de cabra i una destral, tot molt habitual) amb el mateix gorro nepalí (el de la imatge n'és un exemple, no pas el real) amb què es passejava per la Massana amb la pota de cabra dins l’anorac. I així el va reconèixer la policia. I així va acabar engarjolat.

Els dos ciutadans albanesos de 33 anys detinguts el divendres 16 de desembre i que fan vida a la Comella des de dos dies després -des del diumenge 18 a la nit, per ser més exactes- no passen desapercebuts a la presó. Però tampoc no hi fan xerinola. Com la immensa majoria de ‘professionals de la delinqüència’ vinguts de països de l’Est van a la seva, pràcticament no es relacionen amb ningú i encara menys parlen de ‘les seves coses’. Altra cosa serà amb el pas del temps. Perquè imputant-los com els imputen una trentena de furts amb força en domicili habitat en tenen per temps. I de ben segur que ells dos no van actuar sols al Principat.

Diverses fonts han assegurat que, com a mínim, en la banda que formen -probablement ‘instal·lada’ a Espanya, ja que tots dos parlen un espanyol més que correcte- hi hauria una noia. Una integrant femenina, segons les fonts consultades, dóna certa seguretat a qualsevol grup causant d’aquest tipus de delictes. Per un tema psicològic, els investigadors, els policies, solen prestar menys atenció davant una dona que davant un home. Costa més sospitar d’una dona que d’un home. A més a més, en algun dels llocs on van actuar es van trobar empremtes, passeres, corresponents als peus d’una dona i no pas d’un home. Que hi hagi més integrants en la banda de lladres seria una de les explicacions que permetria entendre perquè no s’ha recuperat absolutament del botí, que començava a ser molt molt important, acumulat durant mesos i mesos d’accions delictives. De desenes de ‘cops’.

I feia tant que voltaven pel país, segurament entrant-ne i sortint-ne, que van abaixar la guàrdia. Fins al punt que, almenys un d’ells, un dels detinguts, va anar a una ferreteria industrial, per dir-ho així, que hi ha a l’avinguda Tarragona, ben a prop de l’Estadi Comunal. Hi va acudir amb el gorro tipus nepalí (d’aquests de roba, de teixit, de punt algunes vegades, amb orelleres…) i amb la voluntat d’adquirir, i de fet ho va fer, una pota de cabra i una destral. L’home i la compra no van passar desapercebuts per als dependents de l’establiment. Van ser ells els que van donar l’avís a la policia. Aquesta va ser l’única pista clara que el cos de l’ordre tenia abans que als lladres se’ls acudís assaltar la casa de l’exministre d’Afers Exteriors, el dijous 15 de desembre a la tarda, als Vilars.

D’aquella visita a la ferreteria, i gràcies a la suspicàcia i al nas dels dependents de la botiga, la policia es va poder recuperar una imatge relativament nítida d’un dels individus que acabaria sent un dels lladres de xalets. Un dels detinguts el migdia del divendres 16. Es va recuperar la imatge i es va distribuir entre els policies que patrullen pels carrers del Principat. I van ser un parell d’agents, en missió pedestre però en el marc de l’atenció intensiva establerta en el dispositiu de recerca post-assalt al xalet de l’exministre Xavier Espot, que ‘passejant’ a consciència per la Massana a un dels components de la parella li va cridar l’atenció el gorro nepalí. El mateix de la foto del sospitós.

La resta ja se sap. Quan se’ls va voler identificar, el que no duia el gorro va saltar pels marges, cap al riu, i després muntanya amunt fent cas omís a les advertències en forma de trets a l’aire que els agents van disparar. El del gorro portava amagada a la màniga de l’anorac, per dins, la pota de cabra adquirida a la ferreteria de l’avinguda Tarragona. Aquell ja estava enxampat. Respecte de l’altre es trigaria una mica més. I mentre clamaven per reforços, l’agent va ser prou astut. 

Lluny de perseguir-lo amb el risc de perdre’l de vista o vagin a saber si acabant-se esbatussant de mala manera (sense saber del cert si anaven o no, que era que no, armats), el policia va decidir seguir l’home des de lluny. Visualment. Per tenir clar el camí que feia per la muntanya i així poder guiar més tard altres companys. I el fet va resultar. Enlairat tot seguit l’helicòpter, els especialistes del grup d’intervenció (GIPA) li van poder saltar a sobre enmig de rocs i herbassar. I a tocar l’hotel Gaspà es localitzava el vehicle amb què suposadament es movien i del qual també en tenien pistes. Indicis més que proves. Però que, si no hi ha res més, serviran per condemnar-los. Segur.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.