El creixent protagonisme de la ministra d'Agricultura i Medi Ambient

Comentaris

El creixent protagonisme de la ministra d\'Agricultura i Medi Ambient
El creixent protagonisme de la ministra d\'Agricultura i Medi Ambient

La renúncia de Gilbert Saboya al ministeri d’Afers Exteriors elimina gairebé de fet un dels principals candidats a succeir Toni Martí al capdavant del conglomerat demòcrata. Alhora, i malgrat que seria molt agosarat situar-la com a hereva, potser fins i tot podria semblar hores d’ara fins i tot frívol considerar-la candidata a la successió, guanya punts la ministra d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat. Diverses fonts han coincidit en assenyalar el creixent protagonisme que està adquirint Sílvia Calvó, que apareix cada cop més sovint en compareixences o reunions al costat de Martí.

Malgrat que el líder màxim de Demòcrates per Andorra (DA) no es cansa de remarcar que el millor de la formació és que no es pot pronosticar qui en serà el futur candidat perquè hi ha tantes alternatives que fer pronòstics pot dur directament a l’error, el cert és que tampoc hi ha tantes opcions. Almenys sobre la taula. Amb Cinca fora de les travesses pel desgast sofert i Saboya havent fet un pas al costat -Martí ja li havia fet mitja creu i mitja ratlla quan una vegada al titular de Finances li van començar a sorgir els penjolls d’or i diamants i el ministre d’Exteriors va fer reunions i reunionetes buscant una benedicció successora que no va reeixir-, Xavier Espot sobresurt com a principal candidat a dofí. Segurament, el preferit de Martí. 

Però el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior ha fet algun intent de desmarcar-se els darrers temps. Fer-se el ‘ronso’ no seria pas una estratègia nova per deixar-se estimar. Però caldrà veure com evolucionen els temps. I encara més en un gabinet que va perdent força política (Eva Descarrega és més tècnica que política, com ho serien tant Imma Tor o Maria Ubach si finalment una de les dues agafa les regnes d’Afers Exteriors). La Mitra no veuria malament que el candidat taronja fos Vicenç Mateu. El síndic podria aglutinar una ala més conservadora que potser tenia fins ara tenia com a principal representant Gilbert Saboya. Espot vindria a representar el corrent més obert o progressista, amb tots els matisos que se li vulgui donar a aquest terme, de DA. I encara dos escaldencs més a la llista (Espot i Mateu són d’Escaldes): Eric Jover i… Sílvia Calvó. Que podria ser la quota femenina… i una mica més hi tot. (¿Candidata... a síndica general?)

Calvó comença a acumular un notable bagatge polític. La legislatura passada la va completar sencera com consellera general a dedicació exclusiva de DA, amb la qual cosa va poder conèixer àmpliament els mecanismes legislatius. De fet, l’enginyera escaldenca, potser juntament amb Jordi Torres Falcó, sabia des de feia molts mesos abans dels comicis del 2015, que seria posteriorment ministra. Al ministeri també hi està fent un curs accelerat amb dos qüestions ara obertes que poden marcar el seu futur de resoldre’ls positivament. 

D’una banda, i encara que no sigui globalment de la seva incumbència directa, Calvó té un paper a jugar força important en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea per aquells elements més conflictius referits al sector primari. I, especialment, quant al tabac. El seu rol de titular d’Agricultura possibilita ser una corretja de transmissió directa entre el sector i els encarregats directes -ja sia tècnics, ja sia polítics- de la negociació amb Brussel·les. No cal oblidar que Calvó ha compartit taula en moltes ocasions amb Martí i altres representants governamentals quan s’han fet trobades amb els agents socials i econòmics.

L’altre front que ara se li pot obrir és el dels residus després de la signatura, dijous passat i mig d’amagatotis, de l’acord amb l’agència catalana. Caldrà veure quina repercussió tindrà aquest conveni que farà que Andorra cremi 10.000 tones de brossa catalana. Si sap gestionar bé la qüestió i vendre-la en positiu, afegirà punts a la seva cistella de futur. Sia la que sia. Tampoc no cal oblidar que Sílvia Calvó és funcionària de carrera i, per tant, coneix d’allò més bé les interioritat de l’administració.

Més encara: Calvó ha esdevingut més si calia una persona de l’extrema confiança de Toni Martí. Es coneixen de fa molt temps i se saben, més o menys, virtuts i defectes. Salvant algunes distàncies, la ministra és una ‘martiniana’ convençuda i no és estrany ni inhabitual veure’ls tots dos junts compartint taula en algun restaurant per continuar analitzant qüestions que ja han tractat en la taula ministerial. A més, pensant en futur, la parella de la ministra és l’actual magistrat-delegat per Andorra al Tribunal Europeu de Drets l’Home, Pere Pastor.

Maria Ubach o ‘l’operació Descarrega’ per a Afers Exteriors

Que Gilbert Saboya ha demanat al relleu al capdavant del ministeri d’Afers Exteriors és un fet. Tant com que es justificarà per qüestions personals i familiars però sense que això distregui del tot el soroll de fons: refredament de la sintonia amb Toni Martí i certes diferències en la negociació amb la UE, criticada per múltiples bandes. El cap de Govern hauria posat l’accent en dues dones per ocupar la plaça de Saboya. La predilecta seria la mateixa persona amb qui ja va contactar el 2011 per fer-la la seva primera titular d’Exteriors, la laurediana Imma Tor. Ambaixadora pel Principat en diferents etapes, Tor està molt còmoda en el marc de l’organització de la francofonia on està integrada. I si no va acceptar el 2011 l’oferiment de Martí, costa de veure que ho faci ara. L’alternativa seria l’actual ambaixadora d’Andorra a Brussel·les, Maria Ubach. Amb la diplomàtica el cap de Govern podria fer la mateixa operació que va fer amb Eva Descarrega. Una peça ja de l’engranatge governamental que fa un salt sabent que té coixí. En efecte, Ubach deixaria de ser l’ambaixadora davant la UE per convertir-se amb la ministra que negocia amb la UE i, alhora, en ser funcionària, té garantida una plaça de retorn. Martí té serioses dificultats per trobar persones vàlides de sectors professionals no públics. Ja va tastar el pa que s’hi donava buscant candidat per al ministeri de Funció Pública. Incorporar un funcionari més a Govern és dotar el gabinet de més perfil tecnòcrata. Així, Martí queda com el gran polític pràcticament únic al gabinet ministerial amb tots els ets i uts i, alhora, aplana el camí per a la successió.

Comentaris

Trending