El Tribunal Constitucional (TC) ha descartat, per ara, admetre un recurs d’empara presentat per la Cooperativa Interurbana Andorrana en el marc del concurs per a la concessió de les línies de transport nacional regular de viatgers en considerar que és aviat per acudir al TC atès que l’empresa no ha esgotat totes les vies jurisdiccionals ordinàries.
La Cooperativa va recórrer l’estiu passat el concurs públic convocat pel Govern a través d’un edicte publicat el 8 de juny al BOPA, un concurs que més enllà de les ‘queixes’ d’una de les principals empreses de transport de viatgers del Principat també està resultant un fracàs. Més enllà d’això, la Cooperativa demanava la suspensió de l’edicte i, en conseqüència, del concurs, pels perjudicis que li podia causar. Uns perjudicis que segons recull l’aute desestimatori del TC s’identificaven en la “pèrdua de la seva concessió de fet en base a un concurs amb vicis de nul·litat; una adjudicació en base a criteris que no se sostenen en el criteri d’equilibri econòmico-financer i en base a una plataforma gestora que és contrària a Dret”.
La secció de contenciós-administratiu de la Batllia ha anat rebutjant totes les pretensions de l’empresa, que finalment va decidir portar el cas al TC al·legant que el tribunal de primera instància no havia motivat suficientment la seva decisió de no aturar el concurs. I que de la lectura de les resolucions de la Batllia, “no es poden conèixer els motius concrets pels quals no hi ha una nul·litat de ple dret o perjudicis de difícil reparació o irreparables”.
La Batllia va respondre, entre altres coses, que qui no justificava els danys eventuals invocats era la Cooperativa. I el ministeri fiscal, que mantenia que les decisions judicials estaven ben fonamentades, va exposar que “la recurrent no hauria esgotat les vies de recurs ordinàries”, i que malgrat que “no hi ha recurs contra la decisió relativa a la suspensió d’un acte administratiu, sí que es preveu la possibilitat de recurs juntament amb l’apel·lació contra la sentència definitiva”. I és aquest darrer argument al qual s’agafa el TC.
El Constitucional decideix no admetre a tràmit el recurs d’empara de la Cooperativa perquè de totes les actuacions practicades i analitzades i de la jurisprudència aplicable al cas, “se’n deriva que aquest Tribunal només podrà verificar el respecte de l’exigència constitucional de motivació al final del procediment seguit davant les jurisdiccions ordinàries” i que en aquesta causa, “la part recurrent encara no ha obtingut sentència en fase d’apel·lació”. I que serà aquesta la que , finalment, podrà ser objecte d’apel·lació.
Comentaris