- El TC admet a tràmit els recursos d’empara dels germans Higini i Ramon Cierco i dels seus advocats i, alhora, priva ara per ara a la Batllia d’utilitzar els materials comissats, entre els quals 38.410 comunicacions electròniques i un ampli reportatge fotogràfic de totes les estances d’un dels immobles regirats
- Els registres fets amb permís judicial pretenien col·lectar “elements d’interès per a la causa” relativa a la suposada revelació de secrets bancaris de la família Pujol i van acabar derivant en la confiscació de tota mena de documents i objectes de forma arbitrària, innecessària i manifestament desproporcionada
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats pels dos accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització i pels quatre advocats andorrans que els assisteixen arran dels escorcolls que per ordre judicial es van fer en domicilis personals i professionals d’Higini i Ramon Cierco. L’Alt tribunal analitzarà, per tant, si les perquisicions van vulnerar diversos drets fonamentals, com es denuncia en els recursos i com s’ha anat mantenint en el marc d’un procediment urgent i preferent.
El TC ha acceptat els recursos amb efectius suspensius. Això vol dir que ara per ara els tribunals ordinaris no poden fer cap ús de l’ingent material que es van endur de les dependències regirades.
En el marc d’una querella de la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol per una presumpta revelació de secrets bancaris, la batlle Alexandra Terés va autoritzar el passat 8 de juny una perquisició genèrica als domicilis privats d’Higini i Ramon Cierco i a les instal·lacions que acullen els serveis centrals del grup empresarial que dirigeixen.
Un dispositiu policial i judicial inusualment ampli va dur a terme els escorcolls de manera gairebé simultània per recuperar tots aquells elements “d’interès per a la causa”, que suposadament pretenia ser provar l’autoria de la revelació i, presumptament també, evitar en la reiteració del delicte. Les accions judicials desestimades fins ara per la Batllia i per la sala penal del Tribunal Superior i també els recursos d’empara al TC posen de manifest com d’innecessaris i alhora desproporcionats i arbitraris van ser aquelles actuacions.
Innecessaris perquè una acció tan invasiva de la intimitat com un escorcoll en un domicili personal ha de ser un dels últims recursos per poder determinar la comissió d’un eventual delicte. I és que
en una presa de declaració posterior el propi Higini Cierco va explicar a la batlle com havien ocorregut els fets. I com li va arribar en una segona residència que ostenta a l’Estat espanyol, va rebre una documentació d’uns ciutadans espanyols (la família Pujol) que presumptament hauria pogut cometre un delicte i aquesta documentació la va posar en mans de la fiscalia anticorrupció espanyola. És a dir, no es va facilitar la informació al primer que passava. No hi va haver cap mena de revelació pública ni a l’engròs com es pretén fer veure.
Quant a la desproporció de la mesura aplicada esmentar uns quants exemples que els recursos d’empara també recullen i que, d’una banda, com posen de relleu els escrits presentats al TC, fan dubtar “de l’interès per a la causa” de molts, moltíssims, dels materials comissats i, alhora també, evidencien
“el nostre sentiment (simple judici de valor) que no es busquen presumptes responsables d’un delicte, sinó delictes contra presumptes responsables”. En efecte, ja havia transcendit que es va copiar, sense cap mena de filtratge, el servidor que conté tots els correus electrònics rebuts i enviats per Higini Cierco des del 2012 i fins a la data del registre. En total
38.410 comunicacions electròniques la majoria de les quals molt anteriors a la comissió del suposat delicte que s’investiga.
Moltes d’aquelles comunicacions les va mantenir l’accionista de BPA amb els advocats que l’assisteixen en diverses jurisdiccions. D’aquí que també els lletrats hagin actuat per protegir el dret al secret de les comunicacions i al secret professional que ha d’assistir tota relació entre client i advocat. En aquest cas, el recurs abunda en el fet que amb la tecnologia actual, no es pot considerar que la protecció total només es concentra en el despatx professional de l’advocat, si no que aquesta protecció ha de tenir un abast que superi l’aspecte locatiu. També es lamenta que en cap cas s’hagi especificat quina mena de filtració es pretén fer per descartar quines comunicacions són realment d’interès per a la causa i quines no ho són. ¿Llegint-les totes i per tant vulnerat ja el secret?, es demanen els recursos.
Però és que hi ha material que es va comissar i ‘proves’ que es van recollir de l’existència del qual se n’ha tingut coneixement arran de l’activació del procés en què s’ha denunciat la vulneració de drets fonamentals. L’actuació policial sota l’atenta mirada de la batlle i el fiscal general, Alfons Alberca, va permetre comissar des de dispositius musicals a llibres sobre el FC Barcelona o la Cambra de Comerç. Però és que
a la causa també s’hi han incorporat com a ‘element d’interès’ “un ampli reportatge fotogràfic” d’alguns dels immobles regirats i que inclou “la sala de bany i habitació del matrimoni (els llocs més privats i íntims), el gimnàs, el garatge (amb els vehicles aparcats), la terrassa, la cuina, el menjador i la sala d’estar, les habitacions dels fills adolescents així com la biblioteca, la sala de jocs i el cap de casa”.
Es posen de relleu aspectes com els esmentats anteriorment per fer evident, d’una banda, la màniga ampla que teòricament donava l’aute de perquisició dictat per la batlle i, de l’altra,
la “inspecció innecessària i inútil” que frega “la tafaneria i morbositat malsana” que res té a veure amb la investigació que suposadament es perseguia i que fan dubtar de la intencionalitat de la mateixa. Per això, i vist que els tribunals ordinaris han avalat fins ara els escorcolls practicats, tant els accionistes de BPA com els seus advocats han acudit al Tribunal Constitucional (TC) per denunciar la flagrant vulneració de drets fonamentals que van sofrir.
Per tot plegat, i més enllà de sol·licitar l’admissió a tràmit dels recursos -pas que ara s’ha donat igual com el d’atorgar la mesura cautelar de suspendre l’ús dels materials confiscats-,
es demana que es reconegui la vulneració dels esmentats drets continguts essencialment en els articles 10 i 14 de la Constitució, que s’anul·lin les sentències dictades per la Batllia i la sala penal del Tribunal Superior i que es retornin als seus titulars tots els documents, materials, aparells i suports informàtics que foren objecte de segrest.
Comentaris