El comú d’Andorra la Vella considera que les extincions de les relacions laborals amb quatre persones que ocupaven llocs de confiança de les anteriors corporacions no es poden considerar acomiadaments. A les persones que ostentaven significatius càrrecs de responsabilitat en les àrees de noves tecnologies, comunicació, gabinet jurídic i arxius i documentació se’ls va comunicar el darrer dia laboral de gener que el dilluns següent, 1 de febrer, no calia que tornessin a la feina. Els actuals mandataris comunals, però, consideren, segons diverses fonts, que no es tracta de res més que de fer efectiu el venciment d’una relació laboral especial lligada al mandat polític. Esgotat aquest, s’esgotava la seva funció, segons les fonts consultades.
De les quatre persones citades, només el responsable d’arxius, l’escriptor Albert Villaró, va saber més tard del que pretenien els responsables comunals -simplement, perquè per una qüestió personal el dia que estava previst que es comuniquessin les baixes Villaró no va poder acudir al seu lloc de treball- la finalització de la seva relació laboral. En aquest cas, però, s’estarien estudiant altres vies de col·laboració. En la resta de casos, pel que ha pogut saber l’Altaveu, i davant les explicacions sol·licitades per alguns dels afectats, el silenci, fins ara, ha estat la resposta. I el camí de la via judicial, en alguns casos, pot acabar sent el més realista, vist que hi ha interpretacions diverses. A més, com a mínim en un cas la corporació ha actuat diferentment: ha allargat durant sis mesos la relació laboral al responsable del departament d’Administració. El comú demòcrata s’agafa aquest mig any com un període de prova. Si els responsables comunals no estan satisfets amb el rendiment de la persona seguirà el camí dels altres quatre, segons que han explicat fonts comunals.
Altres fonts, properes a la majoria actual, consideren que no hi ha cap tipus de dubte sobre la naturalesa de la relació laboral que tenien les persones que han finalitzat el seu lligam amb el comú. Es considera que en tots els casos eren persones que havien arribat al lloc de treball que tenien per la designació directa dels càrrecs polítics. Per tant, eren càrrecs de confiança o de relació especial, una funció que a l’entendre del comú queda prou ben delimitada en la Llei de la Funció Pública i, en conseqüència, en arribar al venciment del terme el mandat del polític que ha escollit el seus càrrecs de confiança, la relació d’aquests amb la institució també venç. “No hi ha acomiadament”, han assegurat diverses fonts, que han explicat que el mes de gener, “van exercir en funcions”. Aquesta situació, però, no es va donar, per exemple, ni amb la secretària general ni amb la interventora comunal. En aquests dos casos, una i l’altra sí que tenien clara la seva vinculació lligada a unes persones i a unes dates.
La majoria dels que van ser convidats a plegar, sense cap tipus d’indemnització, el darrer dia laboral de gener tenien una feina extremadament tècnica. Alguns feia molts anys que ocupaven el mateix lloca de responsabilitat. Més d’un mandat. En aquest sentit, alguns dels afectats defensen que hi ha una successió de contractes que fa que la seva relació laboral s’hagués convertit en l’equivalent a personal contractual. No ho entenen tampoc així les fonts comunals consultades, que consideren que al final de cada mandat de la persona-política que els hagués confiat la responsabilitat formalment i legalment hi havia un punt i final. Una altra cosa és que el següent mandatari polític (fos qui fos) tornés a confiar-los el mateix càrrec. Però no enllaçant-los. Si no obrint una nova relació laboral amb data d’inici i, també, de finalització. La situació, encara que ha afectat a poques persones -el comú de la capital té més de mig miler d’empleats- ha causat un cert enrenou. I en alguns sectors més que en d’altres no ha caigut gens bé.
Comentaris