La situació de la consellera viatgera Sílvia Bonet no és gens clara un parell de setmanes després d’anunciar ‘a la seva manera’ que abandonava Socialdemocràcia i Progrés (SDP) però que mantenia per a ella l’escó i totes les condicions i potestats que havia ostentat fins ara i que pretén continuar ostentant. Això és, principalment, la plena dedicació del càrrec i la seva presència en comissions i delegacions internacionals, especialment la que fa referència al Consell d’Europa, amb seu a Estrasburg, que molt probablement reclamarà el Partit Socialdemòcrata (PS).
Bonet i la Sindicatura s’enroquen a què als acords assolits a principi de legislatura vinculaven personalment a la parlamentària. Però la immensa majoria de l’arc parlamentari pensa justament el contrari. Qualsevol pacte no es fa mai en concret amb un conseller o una consellera en concret si no amb el partit al qual representa. Sempre hi ha algunes excepcions, és clar. Però no seria el cas. I menys encara quan Bonet mantindrà la cadira sense representar a ningú formalment. L’escó, sí, és personal. Igual que el morro o la tossuderia.
Un dels fets que amenaça d’engegar a rodar les pretensions de Bonet serà la posició del Partit Socialdemòcrata (PS), que amb tres representants liderava i lidera encara més el grup parlamentari mixt, en el qual hauria de quedar adscrita la fins ara consellera general d’SDP. Diverses fonts han assegurat que els consellers del PS tenen la intenció de reclamar per a ells la cadira de representació al Consell d’Europa. Per fer-ho, és clar, hauran de denunciar, per dir-ho així, els acords establerts amb SDP a l’inici de la legislatura en el marc del grup mixt. I queda clara una cosa: els pactes establerts entre el PS i SDP ho van ser entre el PS i SDP i no pas entre el PS i Sílvia Bonet.
Quan es van distribuir els càrrecs i les representacions en comissions i delegacions internacionals a principi de legislatura, dins el grup mixt es va mantenir una estructura similar (en relació amb les persones) al que s’havia tingut durant la legislatura anterior, en què en bona part d’ella PS i SDP eren un sol partit. Així, el PS es va quedar la representació a la UIP i a l’OSCE i es va deixar en mans d’SDP la presència al Consell d’Europa. Però ningú no amaga, a les files del Partit Socialdemòcrata, que l’organisme amb seu a Estrasburg té molt més interès polític, molta més rellevància, que els altres dos organismes on fins ara té presència el PS. Per tant, i vist el trencament en les files d’SDP, els socialdemòcrates liderats pel PS reclamaran una modificació dels acords inicials per poder ocupar ‘seient’ al Consell d’Europa.
Bonet i Sindicatura defensen aferrissadament que els pactes no cal canviar-los perquè provenen de l’inici del mandat legislatiu. Sembla que la presidència del Consell General oblida que qui modifica les condicions és aquell conseller que deixa -cosa del tot legítima d’altra banda- la formació sota les sigles de la qual va ser elegida. I la denúncia de l’acord entre PS i SDP en el marc del grup mixt pot no ser l’única. O, en tot cas, pot ser que no només es qüestioni a partir d’aquella denúncia la presència de la consellera viatgera en la delegació davant el Consell d’Europa.
També es pot arribar a posar en qüestió el fet que realment Bonet hagi de poder-se dedicar de forma exclusiva al càrrec parlamentari. Va ser un acord validat per la junta de presidents a partir dels acords, valgui la redundància, que s’havien adoptat l’any 2000 i que permetien un conseller a ple temps de cada tres. L’esperit inicial era que l’ú per tres fos en el marc d’una mateixa formació política o grup parlamentari. Ja a l’inici d’aquesta legislatura es va fer una interpretació molt ‘sui generis’ per possibilitar que SDP tingués un parlamentari a ple temps, que havia de ser Sílvia Bonet. I Bonet entén que la interpretació ‘ad hoc’ es va fer per a ella i no pas per a la seva formació. I en això s’aferra ella i una Sindicatura que vol assegurar per a DA el vot de la parlamentària que gairebé es passa més hores a Estrasburg (o en el algun racó de món on es faci algun acte de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia de la qual Bonet és membre de la secció andorrana) que a Andorra la Vella.
Vist que la situació amenaça d’enquistar-se per l’enrocament de la consellera -que aquest dijous oferirà les primeres explicacions públiques a través del programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió- el més fàcil seria que Bonet s’integri plenament a la disciplina demòcrata. S’acabarien els dubtes, les interpretacions interessades i caurien totes les caretes hagudes i per haver.
Comentaris