El calendari i la intensitat de la negociació amb Brussel·les per l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) comencen a fracturar Demòcrates d’Andorra. Fins i tot al grup parlamentari, tot i la imatge exterior de suport sense fissures al Govern que es mira de donar, hi comença a haver les primeres escletxes. Hi ha una part de la formació que ostenta la majoria parlamentària que no entén l’obstinació del ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, de voler parlar amb Brussel·les sí o sí després de l’èxit del ‘Brexit’ i de que, fins i tot, el Consell Nacional de Mònaco hagi decidit ajornar ‘sine die’ les reunions de treball que s’havien de mantenir amb Andorra i San Marino.
Malgrat que la barreja ideològica que ha acabat confluint a DA no sempre és fàcil de portar, i tot i que hi ha algunes faccions que històricament havien vist amb molt rezel l’aproximació a Europa, cert és que amb força èxit la formació ha aconseguit tancar un discurs que avala i justifica la necessitat d’associar-se amb Europa. Cert que hi ha components dels taronges que haurien vist millor que entaular negociacions amb Brussel·les per a l’associació primer explorar quines vies de solució, quin camí quedava encara per recórrer a un acord de cooperació d’inici d’aquest segle que no se li ha acabat de treure el suc.
Els màxims dirigents de la formació es van abocar a negociar amb la UE per a l’associació. I malgrat que el principal partit de l’oposició, Liberals d’Andorra, mai no s’ha volgut integrar al pacte d’Estat que ara el cap de Govern, Toni Martí, ja no té més remei que admetre que no existeix, i tot i als dubtes que han sorgit sobre la Unió especialment després del resultat del referèndum del ‘Brexit’ al Regne Unit però també a partir d’altres esdeveniments internacionals que fan ser molt cautelosos amb qualsevol moviment, Saboya es manté ferm en negociar. En mantenir calendaris. En mantenir fulls de ruta.
I això quan apareixen veus que posen en dubte que Brussel·les permeti mantenir l’acord duaner, fet que des de tots els sectors socioeconòmics del Principat es mira amb lupa. Aquell acord sembla encara avui del tot intocable. Qualsevol canvi pot afeblir més encara una economia, l’andorrana, que extremament poc diversificada, veuria més perills encara al seu entorn. Perills que, indubtablement, podrien dur-la a una situació de molt difícil resolució. I hi hagi o no documentació suficient o el Govern estigui sent poc o molt transparent amb la resta d’agents que formen part o haurien de formar part de les converses internes.
L’element que ha acabat d’obrir l’escletxa entre demòcrates seria la decisió de Mònaco, que havia d’acollir la segona de les reunions entre petits estats, de desconvocar la trobada prevista per al mes d’octubre i amb dates ja fixades i passar-la en algun moment del primer semestre del 2017. I això, clar està, sempre preveient l’evolució de la incertesa actual. I és amb aquests termes que es refereixen els representants del Consell Nacional monegasc. Per això que una part de DA no entén la pressa del Govern en voler negociar amb la UE. Una altra cosa és la necessitat d'arribar a enteses amb Brussel·les, fet sobre el qual no hi ha pràcticament dubtes. A no ser que es qüestionin aspectes que siguin cabdals per al Principat, és clar.
Comentaris