El balanç que evidencia que BPA i Vall Banc són 'la mateixa cosa'

Els balanços que presenta la intervinguda Banca Privada d’Andorra (BPA) periòdicament a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) mostren, segons especialistes del sector financer, que la segregació entre BPA i Vall Banc és un simple miratge. A més deixen entreveure dades preocupants, com per exemple el rati efectiu de solvència o les pèrdues que s’haurien generat en molt poc temps. Durant els primers tres trimestres del 2016, BPA hauria experimentat una pèrdua de 71 milions d’euros.

El balanç de BPA a 30 d’agost reflecteix un passiu total de BPA de 1.760 milions d’euros. A l’agost ja feia uns quants mesos que Vall Banc funcionava. I resulta que per aquelles dates BPA té un passiu superior, fins i tot, respecte de dates anteriors a la primera migració acordada el mes d’abril, quan en una sessió parlamentària el ministre de Finances, Jordi Cinca, va parlar d’un passiu d’uns 1.500 milions d’euros. Per tant, la segregació no és una realitat. I, a més, el passiu de BPA es va incrementar arran de vendre posicions que alguns clients tenien fora de balanç i que, posteriorment a la venda, es van integrar al passiu.

Aquell mateix passiu, un mes després, el 30 de setembre, és de 799.741.000 euros. Això s’explica pels ajustos comptables que es fan per exemple, a través d’un compte pont de dipòsits a termini que respon a una xifra de més de 572 milions d’euros. És a través de capítols com aquest que es crea el ‘banc mirall’ que resulta ser Vall Banc. Altres capítols que apareixen en el balanç de BPA lliurat i formatat per l’INAF el darrer dia del setembre passat són els 689.170.000 euros que apareixen en comptes corrents o els 584.827.000 que figuren en imposicions a terminis.

Les pèrdues

Els números vermells que mostra BPA són prou rellevants i dignes d’anàlisi. Cal, almenys, parar-se en dos moments concrets extrets a partir de les dades reflectides en els dos darrers balanços als quals ha tingut accés l’Altaveu. Per exemple: el 30 de setembre del 2015, és a dir, al final del tercer trimestre de l’exercici passat, BPA assolia uns beneficis de poc més de 10 milions. Tres mesos després, el darrer dia del 2015, el guany esmentat esdevenia una pèrdua d’11.752.903 milions. ¿Què va passar pel mig? Només els administradors de BPA en poden donar la resposta. ¿Pot ser el cost de l’auditoria de PricewaterhouseCoopers (PwC) i la manutenció dels seus consultors i altres?

L’altre moment clau quant a les pèrdues és el resultat que presenta el banc a 30 de setembre d’enguany. Ja s’ha dit que el saldo és negatiu de poc més de 70 milions. Això surt de restar a 333 milions de pèrdues, els 278 milions que s’imputen com a resultats extraordinaris positius. ¿D’on surten els 333 milions? 16.787.000 euros de provisió per la depreciació d’actius; 131.301.000 euros per la provisió d’insolvències i 185.164.000 euros d’altres provisions de riscos genèrics.

I, ¿d’on surten els 278 milions de resultats extraordinaris positius? 70 milions de capital; 111 milions de reserves que inclouen les reserves en garantia; 64 milions que corresponen a les accions preferents; 22 milions que per la ‘Llei BPA’ es ‘xuclen’ a accionistes i directius del banc; i els 12 milions que BPA hauria obtingut de benefici durant el 2014, un exercici que no s’ha auditat mai.

Si dels 333 milions se n’hi resten els esmentats 278, la pèrdua quedaria en uns 54 milions. ¿Com s’arriba, doncs, als més de 71 que reflecteix de pèrdues el balanç de BPA a 30 de setembre? Cal afegir a aquells 54 milions els 7 milions de despeses de personal atribuïbles als primers tres trimestres de l’any i 9 milions més de despeses generals. En qualsevol cas, que el banc intervingut hagi perdut més de 70 milions en nou mesos és més que preocupant, segons les fonts.

Aquestes xifres posen de manifest, segons els experts, que no s’ha respectat degudament, en la seva aplicació, la resolució de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) de l’abril passat que articulava mesures per a la resolució de BPA.

També és preocupant que, i així ho indica el balanç formatat segons els paràmetres de l’INAF, BPA tingui actualment un ràtio de solvència efectiva -que relaciona els recursos propis ajustats i els riscos ponderats- del 14,63%… en negatiu!! La normativa bancària del Principat estableix que aquest indicador ha de ser, com a mínim, del 10% positiu. Per tant, la distància és moltíssima. 

Molta més que la distància que hi ha entre BPA i Vall Banc. I que segons els experts financers, amb artificis financers o sense, continua sent, com aquell qui diu, una mateixa cosa. La segregació sols s’ha dut a terme sobre el paper. Els propis clients que han passat a Vall Banc procedents de BPA, per exemple, poden veure com el seu compte té la mateixa numeració. Exactament la mateixa. Només canvien aquelles xifres que indiquen l’entitat. I res més.

Pots consultar el balanç AQUÍ

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.