Des del departament es treballa intensament per preparar el protocol que s’aplicarà si, finalment, s’autoritza el retorn i, per tant, recuperar classes presencials almenys durant les darreres setmanes d’un curs, queda clar, marcat per l’emergència sanitària. Uns dies que, admet la seva directora, Maite Casals, serviran de “prova pilot” per veure “com ens hem d’organitzar i com anirà tot al setembre”. També s’entén que, pels nens, “és important tornar, ni que sigui de forma parcial, als col·legis”.
A primera ensenyança els grup seran de dotze o tretze alumnes i amb un màxim, en qualsevol cas, de quinze i es vol que, com a mínim, cada estudiant hi pugui anar un dia a la setmana
Des del Govern s’ha distribuït una sèrie d’instruccions comunes a tots els sistemes. Ara, cadascú els ha d’acabar d’adaptar a la seva idiosincràsia i a cada centre. Pel que fa a l’escola andorrana, ja es té clar que els infants de maternal no tornaran. Sí que ho faran els de primera i segona ensenyança. I, pel batxillerat, el retorn serà “puntual” i en “funció de les necessitats dels alumnes”.
Per tant, toca preparar sobretot l’organització dels cursos de primària i secundària. La voluntat és, explica Casals, “fer el màxim possible perquè tots els nens de primera ensenyança puguin anar un mínim d’un cop a la setmana”. Així, es faran grups reduïts, principalment de 12 o 13 nens i d’un màxim de quinze -cal tenir present que les classes són de 20 o 25- i aniran en dies alterns per evitar coincidir. De forma similar es prepara l’organització a segona ensenyança, sempre adaptant-se a la situació de cada escola. En totes dues etapes, es manté el calendari escolar previst. Per tant, les classes finalitzaran a finals de mes i abans de Sant Joan, respectivament.
El retorn, en to cas, serà voluntari i, de fet, “l’activitat lectiva continuarà de manera telemàtica”. I és que, com apunta Casals, “es va a l’escola més per gestió emocional i suport acadèmic”. Així, “el procés d’aprenentatge continua com s’ha fes fins ara, però a més a més, ara que podem anar a les escoles, hi anirem per fer aquest treball de tu a tu amb els alumnes”. Per a la directora del departament, una part molt important serà “l’emocional” i, per això, molt de temps es dedicarà a què “els nens s’expliquin, parlin i ens diguin com estan”.
L'activitat lectiva principal continuarà sent telemàtica i a les classes es vol prioritzar "l'aspecte emocional" i el "suport acadèmic"
El peculiar retorn a les aules no suposarà, però, el final del servei de guarda d’infants. Al contrari, conscient que, per una banda, l’activació de la gran majoria de sectors econòmics comportarà que molts progenitors tornin als seus llocs de treball i, per l’altra, que no es podrà anar cada dia a classe, es farà una evolució. Cada centre oferirà un servei d’acollida, ara sí, centrat en els seus mateixos alumnes.
El que ja està clar és que no s’activarà el servei de menjador. I és que les classes tindran un horari reduït, que s’intentarà adaptar al grup d’alumnes i a les necessitats dels pares. També cal tenir en compte que una de les mesures claus per evitar el risc de contagi implicarà una entrada i una sortida esglaonada dels centres, per evitar acumulacions de persones. Els nens hauran d’arribar sí o sí amb mascareta i s’està acabant d’ultimar un document sanitari per marcar les pautes un cop a les aules. Una sí que està clara: mantenir la distància de seguretat de dos metres.
Per a tota la comunitat educativa aquest la tornada presencial després de més de dos mesos de confinament suposa una doble sensació. Per un costat, una alegria. Per l’altre, un repte. “L’afrontem amb moltes ganes; pensem que tindrem moltes eines per veure com organitzar-nos. Els mestres i els nens tenen ganes de retrobar-se”, explica Casals. Serà el retorn a una escola “diferent”. A “una altra escola”. Però, en el fons, “a l’escola”.
Comentaris