“En cap cas vetem la llibertat religiosa sinó que en reduïm la seva manifestació”

El Govern aprova la llei que prohibeix a l’Escola andorrana que tant alumnes com docents hi acudeixin amb símbols religiosos ostentosos i s’atorga un any i mig per donar forma a una assignatura d’ètica i història de la democràcia

La ministra d'Educació, Ester Vilarrubla, donant explicacions sobre el projecte de llei.
La ministra d'Educació, Ester Vilarrubla, donant explicacions sobre el projecte de llei. Toni Solanelles

“En cap cas estem vetant la llibertat religiosa. Estem parlant de reduir la manifestació dels símbols religiosos. No vetem la creença sinó la manifestació d’aquesta creença.” Amb aquestes paraules la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha argumentat el projecte de llei que preveu prohibir que alumnes i personal docent i de suport acudeixin a l’Escola andorrana, durant les activitats lectives o les complementàries a aquestes amb símbols religiosos ostentosos. De forma paral·lela s’estableix una assignatura d’ètica alternativa a la religió.

El projecte de llei, que modifica la llei d’educació i la que regula l’ordenament de l’Escola andorrana, atorga divuit mesos per estructurar aquesta assignatura que hauria d’anar lligat a aspectes com l’ètica, la filosofia i la història de la democràcia. Aquesta matèria seria alternativa a la religió, que el Concordat amb la Santa Seu obliga a oferir. Vilarrubla ha deixat clar que la nova assignatura, que actualment no existeix i que els pares i els escolars podran triar lliurament -en l’actualitat els que no volen fer religió dediquen aquella estona a fer treball personal a l’aula- en cap cas topa amb els acords que el Principat té amb el Vaticà.

La titular d’Educació ha recordat, en anunciar l’aprovació per part de l’executiu del projecte de llei, que “una de les funcions que té l’Estat és garantir la convivència especialment dins de les escoles”. I amb aquest argument es considera que hi ha prou substància per poder respectar la Constitució

La titular d’Educació ha recordat, en anunciar l’aprovació per part de l’executiu del projecte de llei, que “una de les funcions que té l’Estat és garantir la convivència especialment dins de les escoles”. I amb aquest argument es considera que hi ha prou substància per poder respectar la Constitució quant a les exigències que fa per poder limitar per llei qualificada drets fonamentals com la manifestació religiosa. Ester Vilarrubla, que no s’ha volgut referir de cap manera al cas concret dels dos germans que han suscitat tota la necessitat legislativa atès que la noia vol acudir a classe amb el vel islàmic, ha explicat que la previsió és que es tipifiqui com a falta greu el fet d’acudir al centre educatiu amb un símbol religiós ostentós.

Tot el tema d’infraccions s’haurà de desenvolupar per reglament, ha explicat la ministra, garantint “el principi de proporcionalitat” i mirant d’arribar a un acord amistós amb l’implicat o implicada, o amb els seus pares en cas que es tracti d’un menor, abans d’obrir cap procediment sancionador. Vaja, que es vol anar per la via de la conciliació però ja s’ha vist en el cas que actualment hi ha sobre la taula que no ha funcionat.

Vilarrubla, encara que inicialment amb cert dubte o equívoc, ha tornat a defensar la validesa del reglament intern de l’Escola andorrana com a canal legal per regular la problemàtica derivada de la nena que inicialment escolaritzada al Lycée vol lluir el vel islàmic. “Ens semblava que tenia validesa perquè així funcionava fins ara.” És a dir, el que passava dins l’escola es regulava via reglament intern que tots els estaments concernits aprovaven. I com que li donen validesa, han recorregut la decisió judicial de primera instància el fons de la qual dista molt del que pretén i defensava Govern. En tot cas, “per tenir una seguretat jurídica més forta” s’ha optat per la modificació legislativa.

Un moment d'una trobada de la ministra amb els integrants de la comissió legislativa d'Educació.

Relacionat

La llei per prohibir el vel introduirà al sistema andorrà una assignatura alternativa a la religió

I per evitar que l’oposició posés pals a les rodes i no es pugui avançar amb els canvis legals de la manera més ràpida possible, s’ha acceptat incorporar al catàleg d’assignatures la d’ètica, filosofia i història de la democràcia. Però en les disposicions finals relatives a l’entrada en vigor, es deixa clar que no serà fins a un termini màxim de 18 mesos que es podrà ofertar dita matèria lectiva. I és que segons la ministra, cal reflexionar amb calma i tranquil·litat el dibuix de l’assignatura.

Comentaris (15)

Trending