La reflexió l’ha fet la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, en el marc de la presentació del Pla nacional d’infància i adolescència (PNIA) que s’ha dut a terme davant les comissions legislatives d’Educació i Afers Socials. Vilarrubla estava acompanyada de la titular ministerial de l’àrea social, Judith Pallarés, i dels respectius directors de departament Marie Pagès i Jordi Olivé. La mateixa presentació que s’ha fet als parlamentaris ja es va fer el 30 de setembre de manera pública als mitjans de comunicació.
Hi ha moltes accions que s’inclouen al Pla nacional d’infància i adolesncència que ja s’estan desenvolupant; se’n farà un seguiment de l’acompliment cada sis mesos
El pla inclou 42 accions inclosos en 12 estratègies diferents. 36 corresponen al Govern, una al Consell General i cinc als comuns. Hi ha moltes accions que s’inclouen al pla que ja s’estan desenvolupant. Fins i tot, que abans que es fes qualsevol pla -“no vol dir que no tenint pla no es fes res”, ha deixat clar Vilarrubla- ja s’estaven duent a terme. El pla té un abast que s’allarga fins al 2026 a raó d’una inversió de 900.000 euros anuals, encara que aquests diners també són orientatius.
Les dues ministres han destacat el fet i la importància de fer un seguiment acurat. La comissió nacional passarà revista a la feina feta cada sis mesos. Això no obstant, el coordinador del pla estarà reunint-se amb cadascun dels responsables parcials, de cadascuna de les accions, gairebé de forma permanent. Entre les accions que ressalten previstes per aquest primer semestre del 2026, la titular d’Educació ha destacat “la revisió d’escolarització d’alumnes amb discapacitat” i el fet de trobar eines que facin “que no es procedeixi a l’expulsió (d’alumnes, especialment a secundària) sinó que es duguin a terme accions cap a la comunitat”.
EXPULSIONS
Vilarrubla ha indicat que no és que siguin molt freqüents les expulsions, però que tampoc no es vol que aquestes “siguin la solució fàcil” quan algun estudiant incompleixi les normatives internes. Per tant, “sempre que es pugui” s’hauran de cercar altres mecanismes diferents a l’expulsió que, “sovint castiga més als pares que al mateix alumne”. La ministra d’Educació no ha posat cap exemple concret però sí que ha parlat “d’accions educatives”.
Fer fora un estudiant d’una aula “sovint castiga més als pares que al mateix alumne”
Ester Vilarrubla ha explicat que ja s’hi està treballant actualment en la recerca d’aquestes eines de substitució i que la voluntat és que a partir del proper curs es posin en pràctica les mesures que s’hagin consensuat, canviant, si escau, els reglaments interns actualment vigents per tal que puguin incloure aquestes accions que han de revertir, també, en benefici del conjunt de la comunitat.
A preguntes en aquest cas de la consellera general demòcrata Ester Molné, Vilarrubla també s’ha referit a la càrrega que suposen els deures. Molné ha demanat per com es gestiona la qüestió dels deures tenint en compte que poden suposar una barrera entre escolars en funció del nivell cultural de les seves respectives famílies. En aquest sentit, la ministra ha explicat que és una qüestió que depèn de cada sistema educatiu encara que sap que “és un neguit” en tots els casos i “es té en compte” que la feina fora de l’escola “no impliqui diferències en funció del nivell cultural de la família. Hem de fer deures que no impliquin desafavorir en funció de la família de la qual provinguis”.
EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA
Vilarrubla i Pallarés també han parat de l’educació estricta. La titular d’Afers Socials s’hi ha referit després d’una pregunta de la parlamentària socialdemòcrata Susanna Vela que ha sol·licitat sobre el valor pedagògic de les guarderies. Judith Pallarés ha recordat que molts d’aquests centres o són privats o són comunals, però que des del seu ministeri estan treballant per intentar dotar del màxim contingut pedagògic aquelles activitats dirigides a infants de 0 a 3 anys. I que Afers Socials està completament obert a treballar conjuntament amb els comuns, i amb els privats si és el cas, per poder millorar les prestacions pedagògiques de les llars d’infants.
“Quan tot això ho tinguem resolt, ho podrem fer obligatori. Tampoc no tenim tants i tants alumnes” que deixin d’estudiar als setze anys
Això no té res a veure, ha deixat clar Pallarés, amb el fet que s’estigui treballant en fer obligatòria l’educació entre els 3 i els 18 anys. Segons Vilarrubla, ja s’ha dit, no hi ha d’haver cap inconvenient entre els 3 i els 6 anys, edat en què fins ara no és obligatòria l’educació, perquè la immensa majoria dels infants “estan escolaritzats”. Cosa diferent són els adolescents entre 16 i 18 anys. Aquí la titular ministerial ha vingut a reconèixer que no hi ha prou oferta educativa o de formació com per poder brindar als joves activitats interessants que justifiquin l’obligatorietat de l’educació.
Vilarrubla ha reconegut que ja s’està treballant en establir “diferents models d’escolaritat”, defugint si escau d’allò més acadèmic perquè “no tothom té aquest perfil” i mirant de buscar vincles amb l’empresariat o promovent escoles-taller. “Quan tot això ho tinguem resolt, ho podrem fer obligatori”. I la ministra d’Educació s’ha mostrat convençuda que això podrà ser durant la propera legislatura perquè “tampoc no tenim tants i tants alumnes” que deixin d’estudiar als setze anys. Òbviament, l’obligatorietat educativa requerira de modificacions normatives, legals i reglamentàries.
Comentaris (21)