Les cues per tal de fer els tràmits a immigració són de més d’una hora. Molts d’ells esperen a la porta. Altres al davant, per tenir ombra. La majoria són temporers que porten la documentació o que acudeixen per recollir el permís, que ja tenen tramitat. Ho fan amb contractes de màxim quatre mesos, el que dura la feina d’estiu. També gran part d’ells renoven estança. Ja han treballat a Andorra a l’hivern i, amb la possibilitat d’enllaçar amb l’estiu, han decidit quedar-se. De fet, pràcticament tots amb qui ha pogut parlar l’Altaveu, enllacen una feina amb una altra, amb el mes de maig en blan entremig.
Tot i això, a la porta d’immigració, les dificultats per quedar-se al país es fan palès. Gran part d’ells al·lega la impossibilitat de trobar un pis, “si no demostres un permís anual, no et donen cap lloguer”. Per tant, l’única solució ha estat fer-ne ús d’aparthotels, “ens deixem molts diners, però és l’única manera de poder tenir un habitatge on quedar-nos i poder treballar”. Altres, han pogut allargar la seva estança al país perquè ja tenien familiars i coneguts que hi residien. “Compartim despeses i així és com ho hem pogut fer, sinó, impossible trobar cap lloc on quedar-nos”.
Les ajudes per part de les empreses per tal de solucionar aquesta problemàtica asseguren que són nul·les. “A l’hivern vaig treballar amb una empresa que sí que em va facilitar allotjament, però ara a l’estiu, res de res”, assegura una de les temporeres que renova permís. Ella afirma que va haver de dir que no a una feina per la impossibilitat de traslladar-se fins al lloc, “vivia al Tarter, i la freqüència de transport públic i la localització em va fer impossible acceptar-ho”.
Els únics que han tingut ‘menys’ dificultat han estat aquells que treballen a l’hostaleria. Una jove francesa, de les poques que és el primer cop que acudeixen al país per treballar, explica que els han facilitat habitacions al mateix establiment per poder-se allotjar. Tot i això, són una minoria important. El que més destaca són persones que no poden optar a un lloguer perquè no tenen un permís anual, o perquè no tenen els diners necessaris per pagar l’entrada que es demana. “Vam mirar un que no ens demanaven tenir una residència d’un any, però havíem d’abonar quatre mensualitats”, assegura una parella argentina, que enllaça temporada d’hivern i d’estiu.
Més bé, han fet un lapsus durant el mes de maig, i han hagut de marxar, precisament, per la manca de lloc on quedar-se. Ell renova permís anual, ella, temporal. Malgrat aquestes dificultats que al·leguen, esperen poder enllaçar també amb la temporada d’hivern. “Al novembre, quan surti la nova pròrroga, tinc intencions de sol·licitar-la també”, explica. Per tant, tot i la problemàtica que suposa l’habitatge, la possibilitat de quedar-se i la prova pilot de quotes està tenint una bona acollida.
Comentaris (6)