La xifra, evidentment, queda molt per sota dels més de 9.000 treballadors que van estar en aquesta situació en el moment àlgid, el maig del 2020. El que ha quedat clar al llarg d’aquests mesos és que un cop es recupera la mobilitat són molts els empleats que acaben recuperant la normalitat. El passat 30 de juny la majoria d’empreses van quedar excloses de la possibilitat de posar el seu personal en ERTO.
Amb dues úniques excepcions. Una, el sector de l’oci nocturn, encara tancat a l’espera del resultat d’una nova prova pilot en les pròximes setmanes. La segona, les agències de viatges, que es troben amb una activitat molt reduïda. En total, a finals de juliol hi havia 70 persones en ERTO.
De fet, segons ha explicat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, la majoria d’ells són del segon sector. En el cas de l’oci nocturn, moltes empreses han pogut reconvertir-se en bars de forma temporal i això els ha permès recol·locar personal sigui en el mateix establiments o en altres del grup.
Pel que fa a la despesa que els ERTO han suposat pel Govern, ha acabat sent superior als 40 milions d’euros. Així es desprèn de la resposta que Gallardo va donar al conseller general del PS Pere López. En el document hi figura una taula amb els diners destinats mes a mes des de maig del 2020, sense donar la xifra exacta. Maig i juny del 2020, amb més de 7 i 5 milions respectivament i febrer i març d’enguany, per sobre de 3, van ser els mesos amb més diners destinats.
Comentaris (3)