Els darrers mesos de l’any, l’índex de preus al consum s’ha disparat. En gran part, impulsat pel cost dels carburants que, cal recordar, en el cas d’Andorra influeixen directament en dos grups (transport i habitatge) claus en el cost de la vida. Sense anar més lluny, al novembre va tancar en el 3,2%. És a dir, el mateix increment que havia previst Govern i els grups de la majoria. I això a l’espera del que pugui passar durant el desembre, un mes, tradicionalment, inflacionista.
Davant el risc que l’IPC acabi menjant-se tot l’augment del salari mínim -i de retruc de les pensions més baixes que es calculen amb aquesta dada-, el Govern ha volgut donar-se un mecanisme que permeti corregir aquesta situació. I ho ha fet aprofitant la llei que ha d’allargar els ERTO fins al 30 de juny. El text ja està a tràmit per la via d’extrema urgència al Consell General i es votarà dijous. I inclou una disposició, la final tercera, en aquest sentit.
Així, amb ella es modifica la darrera llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge , de les condicions dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu. En concret, s’afegeix un apartat a la disposició final segona d’aquell projecte legislatiu, que era la que encomanava a Govern incrementar en un 3,2% el salari mínim.
Ara s’indica que “si la variació anual de l’Índex de Preus al Consum (IPC) corresponent al desembre del 2021 és superior al 3,2%, s’encomana al Govern que, d’acord amb el que disposa l’article 73 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, aprovi el decret pel qual incrementi, com a mínim, el salari mínim horari interprofessional per a l’any 2022 en el mateix percentatge que experimenti la dita variació anual de l’IPC”.
Comentaris (5)