El sistema de comptes nocionals és un model no financer d'aportació el qual la quantia de la prestació és directament proporcional a les aportacions realitzades durant la vida laboral i a l’esperança de vida. Diferent a l’actual sistema de pensions en què la quantia de la pensió s’obté combinant els anys cotitzats amb les aportacions realitzades durant els darrers 25 anys de la vida laboral. L'apliquen països com Suècia, Letònia i Polònia. És una fórmula que ja va defensa el mes de juliol un altre dels experts convocats, José Antonio Herce.
Els dos models estan basats en el mètode de repartiment, les pensions de cada període es financen amb les cotitzacions que realitzen els treballadors d’aquest període.Segons els experts, l’avantatge del sistema de comptes nocionals és que combina un tractament equitatiu en l’accés a la prestació amb la sostenibilitat financera del sistema a llarg termini.Els economistes de l'OCDE, Monika Queisser i Hervé Boulhol, han estat proposats per Govern.
El ministre de Finances, Eric Jover ha justificat la seva intervenció "perquè l'OCDE, ha treballat en profunditat en el tema de les pensions", i ha avançat que "no estan per aquì per entrar en profunditat en el sistema de pensions andorrà". Boulhol ha fet una exposició sobre els sistemes de pensió als països que formen part de l'organisme internacional amb les tendències que hi ha hagut als darrers anys i les mesures més recents (2015-2019). Ha explicat que s'aposta per allargar l'edat de la jubilació amb una mitjana d'1,5 anys en el conjunt de tots els països, tenint en compte que s'ha allargat l'esperança de vida. Aquest ritme, segons les previsions, s'incrementarà.
En referència a les cotitzacions ha assenyalat que hi ha diferències notables d'un país a l'altre i la mitjana dels països de l'OCDE en el cas de les obligatòries és del 18,5 %. Pel que fa a la protecció social per a les persones jubilades és en aquests països d'un 20%, destacant Dinamarca i França. Hi ha pocs països que no tenen en compte el conjunt de la carrera professional per calcular les pensions. En el cas de França i d'Espanya calen 25 anys, i als Estats Units, 35.
Hi ha mecanismes d'ajustament automàtic en relació entre l'edat de la jubilació i l'esperança de vida
La meitat dels països de l'OCDE tenen mecanismes d'ajustament automàtic en relació entre l'edat de la jubilació i l'esperança de vida, com és el cas de Dinamarca o Estònia. També hi ha ajustaments automàtics entre les cotitzacions i l'esperança de vida o a l'ajustament de la ràtio pensions/contribuents a la massa salarial. Ha descrit els mecanismes automàtics en els sistemes que tenen el mateix sistema de punts que Andorra. Boulhol ha utilitzat dades d'un treball que ha fet per a l'OCDE.
Ha tancat la seva exposició afirmant que la crisi de la Covid ha condicionat la reforma de les pensions. S'han modificat a Austràlia, Canadà, Hongria o Islàndia. En la roda de premsa posterior, Enseñat ha subratllar que l 'edat de jubilació "és un dels temes que s'haurà de tractar i treballar, de forma progressiva i no traumàtica". Ha afegit que la gent jove no té sentit que es faci l'expectativa de jubilar-se als 65 anys, de la mateixa manera, que tampoc cal canviar la perspectiva immediata de la gent que s'està a punt de jubilar.
Comentaris (5)