Limitar la inversió estrangera abans de modificar la Llei del sòl

Els arquitectes remarquen que gran part de les construccions que s’estan portant a terme actualment no es fan des d’empreses andorranes, sinó que s’ingressen a despatxos professionals fora del país

Un treballador de la construcció.
Un treballador de la construcció. ARXIU

La modificació profunda de la Llei del sòl es tracta com a la solució principal per al problema de l’habitatge i de l’urbanisme present actualment a Andorra. Malgrat que és força important per avançar i millorar en aquesta matèria, la degana del Col·legi d’Arquitectes, Sònia Palau, remarca que hi ha altres aspectes que es poden tractar abans, com la limitació de la inversió estrangera. En aquest sentit, indica que gran part de les construccions no vénen de la mà d’empreses del país, sinó de grans despatxos professionals de fora.

Per arribar a tenir enllestida la nova llei del sòl cal temps, paciència i arribar a un consens entre molts implicats i interessos diversos. Per tant, el camí serà relativament llarg, i calen solucions a mitjà o curt termini. Palau indica que “la mesura més ràpida d’aplicar per a mi és la fiscal”. Tot i que remarca que “jo no sóc economista, sóc arquitecta”, la degana assegura que aquesta hauria de ser una primera passa per aconseguir remodelar el model urbanístic del país.

“Potser Andorra ja no seria tan atractiva si es treballa la fiscalitat des d’un altre àmbit”, explica Palau, “però cal posar límits i marques perquè no se’n vagi de les mans”. Per tant, una primera solució i que començaria a encaminar l’aspecte urbanístic del país seria fiscalitzar la inversió estrangera. “És molt important el control econòmic, però això no pot sortir del nostre col·legi, cal que s’impliqui un altre”, indica la degana.

Malgrat això, aquesta mesura tindria una afectació directa al col·lectiu dels arquitectes, que podrien arribar a perdre ingressos si es fiscalitza o es limita la inversió estrangera. En aquest sentit, però, Palau explica que “la majoria de construccions no estan fetes des d’Andorra, vénen imposades des de baix d’una manera amb la qual hem intentat lluitar durant anys”. Hi ha dues maneres d’implementar aquests encàrrecs, d’una banda amb col·laboració i, de l’altra, simplement implementant-los. “Tota aquesta construcció s’ingressa en grans despatxos professionals, sobretot de Barcelona i Madrid, aquí el que queda és la responsabilitat civil i penal de l’arquitecte que ha volgut fer l’obra”, indica Palau.

Així mateix, i des d’un altre sentit, Palau remarca la tasca de l’Institut de l’Habitatge, sobretot en el fet de realitzar reunions amb diferents implicats per tal de buscar solucions que siguin fàcils i factibles a curt termini. Sobretot, pel que fa al problema del lloguer, que també ataca a la mà d’obra. “Reconvertir hotels cèntrics que ja no treuen rendiment, ubicar temporers a centres multiús, i certes actuacions lligades a millorar el problema van sortir”, exemplifica Palau, “hi ha moltes vies, algunes en les que podem intervenir els arquitectes i altres que no, però totes s’han de gestionar des de la part política”.

Comentaris (17)

Trending