“Les comissions són el reflex del que li costa a la banca oferir els diferents serveis que presta”

El canvi de model bancari, marcat especialment per l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, ha fet que el negoci financer andorrà hagi perdut els grans clients que generaven un volum de negoci molt alt

Un dels caixers automàtics 'marca blanca' d'Andorran Banking.
Un dels caixers automàtics 'marca blanca' d'Andorran Banking. Toni Solanelles

El canvi de model de negoci bancari a Andorra i amb el negoci de banca tradicional amb un marges financers molt baixos, porta al fet que la banca andorrana i a la d’arreu hagi de cobrar per tots els serveis que presta. Aquesta és l’explicació del sector sobre el perquè de les nombroses comissions que s’estan aplicant d’un parell d’anys cap aquí, encara que algunes entitats ja van començar abans a cobrar pels serveis.

Que s’hagin incrementat les comissions que es cobren -de fet, segons les fonts consultades, “les comissions són el reflex del que li costa a la banca oferir els diferents serveis que presta”- no vol dir necessàriament que el sector estigui facturant més diners del que havia facturat. Així, per exemple, el conjunt de la banca andorrana va percebre l’any passat 399.000 milions d’euros en xifres rodones de comissions, però en va pagar, també arrodonint-ho, 100 milions. Amb la qual cosa, l’ingrés net per comissions l'any passat va ser de 288 milions i no pas de 394 com l’Altaveu va anunciar fa uns dies.

El client domèstic, local, l’estalviador, l’usuari corrent, està notant una pressió major. I això és cert i ineludible. De fet, fonts del sector bancari andorrà recorden que “hi ha bancs europeus que ja comencen a cobrar als seus clients pels dipòsits”. No es planteja aquest escenari ara per ara al Principat. Però tampoc no es pot descartar del tot a mitjà termini. Però d’entrada aquesta no és la qüestió.

Veníem d’un model molt rentable, expliquen les fonts, amb uns clients que generaven unes comissions més altes i amb un marge financer molt bo donat els tipus d’interès

Veníem d’un model molt rentable, expliquen les fonts, amb uns clients que generaven unes comissions més altes i amb un marge financer molt bo donat els tipus d’interès. Aquestes dues variables composen el marge ordinari dels bancs (marge financer més comissions). Però aquest escenari, per dir-ho d’alguna manera i de forma planera, se n’ha anat en orris.

Amb l’intercanvi automàtic d’informació el negoci ha canviat, i la baixada de l'ingrét net real per comissions de la banca ve donada per una major competència internacional i en línia. Però això afecta la banca privada, els grans clients, rendistes, en molts casos. No pas aquell client que té uns pocs estalvis, que cobra una nòmina, que paga un bon nombre de factures i potser també les quotes del préstec d’un cotxe o la hipoteca del pis, que són els més afectats perquè la banca hagi passat a cobrar per tot.

I és que, recorden les fonts, amb els tipus d’interès negatius,  el marge financer s'ha reduït, i en el cas andorrà des del 2011 s’ha vist reduït en un 36%. El negoci tradicional de la banca és comprar i vendre diners, avui amb els tipus d’interès negatius, aquesta part del negoci també ha disminuït molt i en conseqüència, justifica el sector, cal cobrar pel servei, qualsevol servei, que presta.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.