Així ho argumenta el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, en resposta a diferents preguntes formulades pel conseller general del Partit Socialdemòcrata, Pere López, que demanava explicacions a l’evolució negativa del Producte Interior Brut durant l’any passat. En l’escrit tramitat al parlament, des del Govern es reconeix que es pateix encara una manca de diversificació del teixit productiu. En concret, se segueix el conegut com a índex d’Harfindahl-Hirschman. Aquest puntua cada economia en funció de la concentració dels diferents sectors. Com més elevat sigui el resultat, menys diversificació existeix. L’any 2019, just abans de la pandèmia, se situava en 1.200.
Jordi Gallardo defensa que des del 2015 Andorra ha millorat en la seva diversificació, però admet que no prou per evitar el fort impacte que ha suposat la pandèmia
Per al Govern, però, es pot considerar que hi ha hagut una evolució positiva els darrers temps. Així, es recorda que el 2000 aquest indicador se situava en 1.500 i que des del 2015 la davallada ha estat important, de gairebé 100 punts. “Atenent el càlcul de l’índex d’Herfindahl-Hirschman que mesura la concentració de les diferents activitats d’una economia i que permet aproximar la diversificació o no d’activitats, Andorra encara és un dels països menys diversificats econòmicament d’Europa”, s’accepta. Tot i això, es defensa que en els darrers 20 anys “som un dels països on més ha disminuït i, per tant, en el qual més s’ha intensificat la diversificació d’activitats econòmiques”. En concret, només Sèrbia, Finlàndia, Liechtenstein i Suècia haurien millorar més que el Principat en aquest aspecte.
Evolució, però, que no ha evitat que, en ser una economia on el turisme té un pes cabdal, la pandèmia hagi colpejat amb duresa. Fins a un 12% de caiguda del PIB al llarg del 2020, segons s’admet, tot i que es nega que, com havia indicat López en la pregunta, sigui la caiguda més forta de tot el continent. S’assegura que “cal matisar que sigui la més elevada d’Europa”. Gallardo ho argumenta indicant que les dades de Montenegro van ser pitjors, d’un -15,2% i que altres petits Estats com Mònaco, Liechtenstein o San Marino no les han publicat. Cert, potser no es lidera aquest dissortat rànquing però s’hi està a prop.
Des del Govern, però, es confia que, un cop resistit l’impacte dels pitjors moments de la crisi sanitària, l’economia millori. Es posa en relleu que “les dades econòmiques del segon trimestre del 2021 mostren que, tan indicadors d’alta freqüència com les matriculacions d’automòbils o les vendes de grans superfícies, que indiquen la capacitat de consum intern, així com indicadors més estructurals com la inversió estrangera o la població, que resumeixen l’atractiu exterior del país, tenen ritmes de recuperació accelerats que, en algun cas, com el de la inversió estrangera, superen significativament, en els primers mesos de 2021 les dades del mateix període per anys anteriors”.
Des de l’executiu, es confia que això es traduirà en el futur proper en una forta recuperació del PIB. Així, es remarca que les estimacions del mateix Govern, de l’FMI i de les agències de ràting apunten que enguany ja creixerà entre un 4,5 i un 5,8% i, ja de cara a l’any vinent, se situaria entre el 4,1 i el 5,7%.
Comentaris (3)