Economia

FEDA ha passat de pagar 60 euros per megawatt/hora abans de la pandèmia a mil

El Consell General valida la llei per fer front a crisis energètiques malgrat l’oposició d’un PS que considera que el text obre la porta a posar en perill “la cohesió civil i la convivència democràtica”

24/11/2022 (13:54 CET)

Sílvia Calvó, defensant la llei per afrontar situacions de crisi energètica. DEMOCRATES

De 60 euros... a mil. És l’evolució del preu de compra de l’electricitat per part de FEDA als operadors estrangers. Ho ha explicat la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, durant el debat al Consell General de la llei per fer front a situacions de crisi energètica. El text s’ha aprovat amb el suport de la majoria i de Terceravia, tot i ser crítics amb el que consideren falta de previsió del Govern. En canvi, el PS ha votat en contra perquè s’entén que molts dels punts ja estan regulats a altres normatives vigents i perquè, alerta, pot posar en perill “la cohesió civil i la convivència democràtica”.

Per justificar la necessitat d’aquesta regulació, Calvó ha relatat que, a l’octubre, Espanya fa fer fins a quatre talls d’electricitat. Llavors, es va poder solucionar la situació connectant amb les línies provinents de França. Ara, però, es considera que cal tenir aquesta llei perquè, si en el cas no desitjat de nous talls, cal restringir el subministrament es faci donant garanties a tots els ciutadans. “Si es fan talls, no seran arbitraris”, ha assegurat.

I, al mateix temps, ha volgut donar una dada per exemplificar com ha empitjorar la situació. Abans de la pandèmia, ha apuntat, FEDA pagava entorn uns 60 euros per cada megawatt hora; al desembre, a França cadascun d’ells en costarà mil. I ha recordat que, en cap cas, la companyia està traslladant tot aquest cost als usuaris.

Des del PS, en canvi, s’ha estat molt crític amb la llei que, ha denunciat Jordi Font, “posa negre sobre blanc les febleses del nostre model energètic”. Entenen que “no calia; és redundant”, ja que “disposem d’instruments normatius per afrontar aquestes situacions”, com ara la regulació de Protecció Civil i la dels estats d’alarma i d’emergència. A banda, s’ha denunciat que “FEDA no assumiria els costos que pogués provocar un tall de subministrament tant a empreses com a ciutadans”. Fins i tot, ha assegurat, la llei “si hi ha una situació d’emergència, pot posar en perill la cohesió cívica i la convivència democràtica”.

Posició similar a la que havia expressat la consellera general no adscrita Carine Montaner. La laurediana ha recordat les mesures adoptades durant la pandèmia i ha expressat el temor a “una deriva cap a una dictadura energètica”.

En canvi, el projecte legislatiu ha tirat endavant amb els vots de la majoria i de Terceravia. Des de Demòcrates, Maria Martisella ha defensat que es tracta d’un text “imprescindible”, tot i remarcar que “tant de bo mai l’haguem d’aplicar”. En aquest sentit, la parlamentària encampadana ha defensat que “cal estar preparats i amb aquesta llei ho estarem”.

Des de Terceravia, Joan Carles Camp ha aprofitat per retreure a Govern la falta de previsió, també en aquest àmbit. Ara bé, s’entén que la llei és clau per afrontar el risc de talls elèctrics. Per cert, per acabar la seva intervenció, ha aprofitat per remarcar que “aquí estem complint amb l’estalvi energètic; a la cambra avui fa un fred de nassos”.

Etiquetes