Admeten en alguns casos que les condicions que poden oferir als treballadors no són un luxe, però creuen que no és només el salari o les hores de treball, que hi ha un conglomerat que passa per un cost de la vida alt amb l’habitatge com a principal escull. Els consultats admeten que no hi ha “una solució miracle” però que cal que es busqui una sortida “si no es vol que, més que mai, tot quedi en mans de quatre que faran i desfaran”.
De moment, si opten per no obrir, per obrir només alguns dies, ho fan per poder mantenir un servei de qualitat. Per fidelitzar una clientela a la qual poder tornar la confiança rebuda i, sobretot, no fer quelcom que a la llarga els acabi penalitzant i igualment els porti a un camí sense sortida. Amb tot, però, admeten que és molt difícil. Esperen, això sí, que a partir del setembre la situació canviï i que a la temporada d’hivern hi pugui haver un redreçament del rumb.
Comentaris (17)