Com hores abans havia passat amb el pressupost, prèviament al debat del text global s’han discutit al ple diferents reserves d’esmena presentades pel PS (una sobre la bonificació tributària en cas que la inversió sigui per construir pisos de lloguer) i de Concòrdia. D’aquest darrer partit, la segona volia que la moratòria a les operacions per part d’estrangers, vigent des de fa uns mesos, no s’aixequés amb l’entrada en vigor de la nova figura tributària. Es demanava que quedés fins que s’aprovés una futura modificació de la Llei d’inversió estrangera que, en això sí que hi ha consens, es vol treballar conjuntament entre totes les forces polítiques.
El text ha comptat amb els vots de Demòcrates i Ciutadans Compromesos, però també d’Andorra Endavant i Liberals; aquestes dues formacions han volgut celebrar el final de la moratòria
Concòrdia, però, no ha pogut convèncer prou consellers per fer-ho possible. Tot just, els del PS. Des de la majoria s’entenia que no tocava, esgrimint, principalment, que crearia una inseguretat jurídica, ja que el que es va anunciar en el seu moment era, justament, que la moratòria tot just duraria fins que entrés en vigor l’impost que l’ha de gravar. També s’ha traslladat que moltes de les propostes de la formació podien ser compartides un cop s’elabori la futura llei. Davant aquest posicionament, Escalé no ha amagat que no ho compartia, ni de bon tros. I per això, s’ha preguntat “si compartim solucions, per què no actuem ara, per què esperar?” i ha demanat “si és per algunes situacions particulars per algunes persones”. En aquest sentit, ha inquirit si el que es vol “és donar temps perquè puguin vendre per sobre el preu del mercat”.
Escoltat aquest comentari, tant la consellera demòcrata Sílvia Riva com Marsol han saltat. Aquesta darrera, ha retret a Escalé que “jo treballo per al país, no pas per a cap interès particular”.
El projecte de llei ha acabat, però, tirant endavant. Ho ha fet amb els vots de la majoria i el dels tres consellers d’Andorra Endavant, així com el del liberal Víctor Pintos. En canvi, Concòrdia i PS han dit un ‘no’ clar i rotund acompanyat de duríssimes crítiques al text. Totes dues formacions, de fet, han advertit que lluny de frenar la inversió estrangera especulativa, l’acabarà atraient i, per tant, provocarà un empitjorament en el mercat de l’habitatge.
Des de Concòrdia, Pol Bartolomé ha avisat que el nou impost “no només no desincentivarà la inversió sinó que acabarà generant un increment de preu”. Ho demostra, al seu entendre, el fet que “no s’han aturat grans projectes de luxe que estan destinats, justament, a no residents”. I ha qualificat “d’estrambòtic” el fet que “permetem l’adquisició de més d’un immoble a gent que ni viu ni treballa a Andorra”. Davant aquesta situació, el conseller general ha manifestat que “serveix de ben poc destinar 30 milions a pisos i congelar lloguers si deixem que els inversors estrangers puguin continuar fent del país el seu jardí particular”.
També força dur ha estat Pere Baró. El parlamentari socialdemòcrata no ha dubtat a titllar la llei directament de “màrqueting polític” que “ni frenarà l’especulació ni serà cap solució”. Ha lamentat que és un text “poc valent” i ha denunciat que, durant el treball en comissió, la majoria “només ha escoltat les esmenes que proposaven més excepcions”. Per tant, al seu entendre, “queda clar a qui no protegeix la llei”. De fet, ha parlat obertament “una catifa vermella per als especuladors”. Un exemple és el fet que no es fixi com a requisit per a gaudir de la bonificació del 90% per invertir en pisos que es destinin al lloguer que siguin a un “preu assequible”. Baró s’ha demanat “qui farà pisos a preu assequible si els pot fer a 2.000 euros i igualment la tindrà”.
DEFENSA A ULTRANÇA DES DEL GOVERN
El text, en canvi, s’ha defensat de forma aferrissada tant des del grup demòcrata -Meritxell López ha parlat directament “d’un pas important” per regular la inversió estrangera- com des del Govern. Marsol ha admès que, els darrers anys, la inversió immobiliària “ha crescut a ritmes que no són desitjables”, però ha afirmat que l’impost “és una via que ens permet que, a partir d’ara, sigui de més qualitat”, al mateix temps que “suposarà més ingressos per a l’Estat sense incrementar la pressió fiscal dels residents”. També ha assegurat que “no serà pas l’única mesura” per controlar de millor forma el capital que arriba des de fora de les fronteres. Al contrari, “això no limita que en puguem prendre d’altres accions; és un primer pas”.
Comentaris (21)