Com a exemple, l’entitat ha fet arribar a Altaveu un d’aquests documents. En ell hi ha una clàusula on s’especifica la “competència territorial” que afecta el contracte. I s’indica que “les parts contractants expressament renuncien al fur judicial dels seus domicilis i se sotmeten a la jurisdicció dels jutges de Maynas per resoldre qualsevol controvèrsia que el compliment del present contracte pugui originar”.
I això per a un treballador que, quan es troba al Perú, viu a la capital, Lima. Una simple recerca permet comprovar que per arribar a la població on està el jutjat al qual s’hauria de presentar la denúncia hi ha serioses dificultats: més de mil quilòmetres de distància i gairebé obligació de viatjar en avió.
“Les empreses andorranes subcontracten altres al Perú i aquestes subjecten el contracte a jutjats remots, on costa més arribar per reclamar i que també són més proclius a no donar la raó al treballador”, alerta Castillo, que demana més responsabilitat als negocis del Principat. “No és just que qui encarrega una feina no es prengui la molèstia de llegir tot el contracte que fan signar als empleats”, indica.
Aquesta és, només, un dels abusos que estan patint els seus compatriotes. “S’apropen a l’associació buscant suport”, explica. Però, també, “amb molta por a denunciar i a parlar”. I és que, assegura Castillo, “ens comenten que els amenacen de fer-los tornar al seu país quan són gent que necessiten la feina per enviar diners a les famílies”. Un exemple clar el posa ell mateix, recordant la denúncia feta a Altaveu per un operari que va patir una apendicitis i va haver de ser operat. Recorda, a més, que “en la carta de comiat li arriben a dir que ho fan perquè beu massa, quan en realitat és que no produïa prou per estar malalt”.
“Aproximadament tenim una vintena de persones que ens han contactat”, apunta el president de l’associació, preocupat, però, pel fet que la realitat podria ser molt pitjor. “Tenim la sensació que molta gent no ho fa per por i, per tant, que hi ha més casos”, assegura. Les queixes són àmplies: des de la poca qualitat del menjar que els proporcionen al fet que els facin viure a la Seu d’Urgell quan, oficialment, la targeta verda els té com a residents a la Massana. Hi ha alguns aspectes que, al seu entendre, “freguen el que seria penal”.
Castillo remarca que el Raonador del Ciutadà, Marc Vila, es va posar en contacte amb ell per parlar de la situació. Deixa clar que “proves jo no en tinc”, però avisa que “tot el món coneix que ho estan passant malament i que, per por, no poden parlar”. Per això, insistiran amb Vila i, també, ha posat el cas en coneixement de l’organització mundial de comunitats peruanes a l’exterior, de la qual és secretari general. Es vol presentar tot plegat a les autoritats del seu país d’origen “perquè no és just que estiguin tan tranquils després del que succeeix a Andorra”.
Sobre la possibilitat de presentar les denúncies directament a la policia o a Inspecció de Treball, Castillo apunta que “ho avaluarem” un cop s’hagi fet la nova trobada amb el Raonador. Alerta, però, novament, d’un problema clau: “El gran problema és que el col·lectiu que treballa a la construcció té molta por a denunciar. Molts temen que la denúncia es converteixi en el passatge de retorn al Perú”.
Comentaris (15)