Les empreses de neteja reclamen poder repercutir el 7% del salari mínim a les administracions

Un dels principals maldecaps d’aquestes companyies és haver d’avançar el pagament de l’IGI de factures emeses cap al Govern i que l’executiu, que recapta els impostos, triga en abonar

El sector de la neteja ocupa unes 3.000 persones a Andorra.
El sector de la neteja ocupa unes 3.000 persones a Andorra. ARXIU

Les empreses de neteja es troben, asseguren moltes d’elles, en dificultats pels costos associats al personal i, també, per aspectes tributaris, sempre o en molts casos, lligats a l’administració. En aquest sentit, i com haurien plantejat a l’associació que reuneix la majoria d’elles (AENA), reclamen poder repercutir el 7% d’increment que s’ha aprovat en els salaris mínims al conjunt de contractes que mantenen amb les administracions. La majoria del personal cobra al tomb d’aquest sou mínim.

El sector de la neteja, segons fonts del mateix, expressa la seva preocupació davant l’augment del sou base del 7%. Tot i que les empreses del sector valoren “molt positivament” aquesta decisió, “la realitat és que només poden aplicar un increment del 4,6% als seus contractes amb l'administració, corresponent a l’IPC” fixat per al 2023. Aquesta divergència fa que les empreses del sector, mantenen, hagin d’assumir un diferencial del 2,4%, “el qual representa una càrrega addicional per a les empreses, ja afectades per marges comercials molt ajustats”.

Les fonts sectorials consultades han reconegut que aquest mes, de mitjana, tot el sector ha pujat preus per sobre del 4,6 % en la seva relació amb els privats, “alguns s’han quedat 6,5% altres han anat fins al 8% i algunes fins i tot un 10%”, expliquen, tot deixant clar que “això respon a l’increment de tot en general” i fan referència a “aplicacions de pla de mobilitat, d’igualtat i altres. Tot això val diners per a una empresa i més si és petita”. Perquè, recorden, “darrera d’una nova normativa sempre hi ha costos”.

“Tot i la seva rellevància econòmica i social, aquest sector ha estat sovint descuidat per part de l'administració pública, fet que agreuja els problemes actuals que afronta”, ressalten les fonts sectorials consultades

Amb l’administració, en canvi, és diferent. “La qüestió s’agreuja perquè molts contractes de neteja amb l’administració es poden actualitzar únicament al seu venciment anual. Això significa que les empreses han de mantenir els seus costos operatius durant tot l’any sense la possibilitat d'ajustar els preus fins al final del període contractat.” Això, afirmen les fonts sectorials consultades, “contribueix a accentuar el desequilibri entre els costos operatius i els ingressos del sector ficant a moltes empreses al límit de la seva continuïtat”.

Amb tot, i encara amb relació amb l’administració, “les empreses de neteja d’Andorra s’enfronten actualment a un repte important derivat de les seves relacions amb el Govern d’Andorra. Una de les preocupacions més urgents és la necessitat d’haver d’avançar l’impost general indirecte (IGI) al Govern per moltes factures que encara no han estat pagades per part de l’administració”. Segons les fonts, “aquesta situació posa una pressió addicional sobre les finances de les empreses, ja que han d'assumir aquests pagaments sense haver rebut el corresponent abonament de les factures per part de l’administració”.

El sector de la neteja té un volum important de treballadors a Andorra, donant feina a  aproximadament 3.000 persones, de col·lectius sovint vulnerables com pot ser gent sense poca o nul·la formació acadèmica i molt personal femení. “Tot i la seva rellevància econòmica i social, aquest sector ha estat sovint descuidat per part de l'administració pública, fet que agreuja els problemes actuals que afronta”, ressalten les fonts sectorials consultades. Per això “és urgent que es trobin solucions que permetin una relació més equilibrada i sostenible entre les empreses de neteja i el Govern, garantint al mateix temps la sostenibilitat financera del sector i els drets laborals dels treballadors”.

Comentaris

Trending