Aquest canvi es fa a través d’una disposició que s’ha incorporat al pressupost per al 2024 via esmena promoguda per Ciutadans Compromesos (CC) i afecta uns 5.600 empresaris. Aquesta pròrroga d’un any no tindrà més recorregut. A partir del 2025 -i en relació amb els comptes de l’actual exercici- hauran de presentar la comptabilitat sí o sí. Els qui sí que no hauran de presentar la comptabilitat de cap de les maneres i mai més, en quedaran totalment exonerats, vaja, seran aquells empresaris persones físiques, que facturen menys de 150.000 euros anuals i que, a més a més, s’acullen al règim de determinació objectiva. Aquesta decisió afecta 275 dels 5.600 petits empresaris, majoritàriament autònoms.
La mesura la presentat la ministra de Presidència, Economia i Treball, Conxita Marsol, que ha repassat l’evolució del control de la comptabilitat, per dir-ho així, des del 2007, quan es va posar l’obligació d’haver de tenir els comptes. Però l’obligació d’haver-los de presentar sempre ha tingut exempcions. Primer es va deslliurar aquells empresaris que facturaven fins a 100.000 euros. Després aquest llindar es va incrementar fins al 150.000 euros. “A partir del 2021 tothom” havia de presentar la comptabilitat, ha recordat la titular ministerial.
La titular ministerial admet que els canvis s’ha impulsat com a “reacció a la demanda” de professionals com els economistes, els fiscalistes o la Cambra de Comerç, que eren conscients de les dificultats que tenien molts autònoms
En efecte, al desembre del 2021, amb la modificació de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, es va establir l’obligació per a tots els empresaris de dipositar els comptes. Es va detectar “una mica de malestar en un tipus d’empresari que fins llavors estava exonerat”, ha recordat Marsol i, via la llei de mesures per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania, es va restablir una pròrroga en l’obligació del dipòsit de comptes per part dels petits empresaris amb una xifra anual total d’ingressos inferior a 150.000 euros, una circumstància que s’ha anat allargant els exercicis posteriors.
Aquest 31 de juliol tornava a ser la data perquè tothom hagués de dipositar els comptes, en aquest cas, els comptes del 2023. Però especialment els economistes, ha posat de manifest Marsol, van fer un crit d’alerta atès que, ha dit la ministra, perquè “el problema que tenien els petits empresaris era incorporar molts aspectes estadístics i administratius”. Com a “reacció a la demanda dels col·legis” -la titular ministerial ha exposat que a banda d’economistes també s’ha tractat la qüestió amb tributaris i fiscalistes i amb la Cambra de Comerç- s’han dut a terme aquests canvis.
El ministeri també està treballant en altres canvis, en aquest sentit en el model normal i en l’abreujat. En aquest sentit es busca, ha explicat Conxita Marsol, un “model més simplificat perquè eren models molt complicats a nivell d’estadística” i això “complicava molt la feina a nivell de professionals” i ara es buscarà “agilitzar al màxim” sempre que es pugui “mantenir una unitat d’acte tant en la declaració fiscal com en la declaració estadística”. En aquest cas el que caldrà serà modificar la reglamentació actual. Potser es trigaran uns sis mesos. Per tant, ja no tindran efectes, els canvis que es facin, fins a la presentació dels comptes del 2024 ja en l’exercici 2025.
MADURESA I SOCIETATS INACTIVES
Tot i que no s’hagin de presentar pel motiu que sigui, els comptes s’han de fer igualment. S’han d’elaborar sí o sí. Marsol ha explicat que els empresaris locals tenen un bon nivell de maduresa i quan és obligat dipositar els comptes, “les coses es presenten bé”. La ministra ha dit que en allò que es vol focalitzar el departament que dirigeix és en les denominades societats inactives, que se sap que existeixen perquè no han presentat mai els comptes. La titular d’Economia ha evitat dir-ne societats fantasma i ha assegurat no saber quin és l’interès de tenir una societat inactiva.
Ara bé, es volen mirar d’eradicar per múltiples factors. Un d’ells, per exemple, és perquè una societat ha d’anar associat necessàriament a un domicili. I hi ha moltes societats que estan domiciliades en pisos. Per tant, si hi ha empreses aparentment inactives que ocupen un pis, poder recuperar aquest habitatge per posar-lo al mercat també serà una manera d’intentar contribuir a la resolució d’una altra problemàtica: la de l’habitatge digne i el lloguer assumible.
Comentaris (4)