Així ho ha explicat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, en resposta a les preguntes escrites que va formular el conseller general del grup socialdemòcrata Carles Sánchez. Justament, una de les qüestions del parlamentari escaldenc se centrava a saber el nombre de retards registrats des de l’entrada en vigor de l’abonament a 30 euros (setembre 2021) i de la gratuïtat pels residents (juliol d’enguany. El Govern ha volgut remarcar que molts dels endarreriments “estan subjectes a factors no controlables”, com ara problemes en la mobilitat però també a altres com les avaries.
Per controlar-ho, l’indicador que s’ha fet servir és la puntualitat de la línia en percentatge. És a dir, es té en compte quantes vegades un vehicle arriba a l’hora establerta al final del recorregut. I es comprova com la mitjana entre setembre del 2021 i el passat agost es va situar en un 61%, amb pics positius d’un 69% el primer mes del període i altres més dolents, com 54% del maig. En línies generals, es pot dir que dos de cada cinc vehicles triguen més temps del previst a completar el tram assignat.
Sánchez també demanava per si es preveia equipar les parades amb panells informatius sobre els horaris i, sobretot, el temps que triga a arribar un bus. Gallardo explica que s’ha encomanat a FEDA Solucions “una prova pilot” que té l’objectiu de “definir la tecnologia més idònia segons l’emplaçament i l’alimentació elèctrica disponible a les marquesines”. Així, en un principi, es posarien a un mínim de set punts.
Amb les conclusions d’aquest test, “es preveu que l’any 2023 s’iniciï una primera fase per equipar les parades més importants”. I ja de cara al 2024, la segona part del projecte que hauria de permetre arribar a “la majoria” de punts de recollida d’usuaris del país.
Des del Govern s’admet que a l’hora d’estima els passatgers que a partir de setembre farien servir les línies de bus es va fer amb “incertesa”. S’assegura, però, que un cop començat el curs escolar Transports ha estat en contacte amb les companyies per “anar ajustant les necessitats a la realitat”. Així, “quan es comprova que la capacitat s’aproxima al límit o que en certs moments uns serveis determinats registren una alta afluència, s’estudien mesures de correcció, com pot ser afegir un vehicle de reforç, augmentar les freqüències dels autobusos o disposar d’un vehicle amb més capacitat”. S’admet que, en funció de la incidència es pot trigar més a corregir-se perquè abans es vol fer “un control i un seguiment de l’episodi per obtenir dades i avaluar l’existència d’un patró”.
Sobre les errades en l’aplicació Mou-T_B, Govern explica que es treballa “amb les dades dels sistemes de geolocalització de myBus, que identifica el vehicle, si va amb retard o abans d’hora en relació amb la programació teòrica”. Per això, es remarca que si un bus no la respecta o hi ha retencions, “l’aplicació no pot informar correctament dels horaris teòrics i/o reals dels serveis”.
Comentaris (12)