Mentre Toni Martí i l’ambaixador d’Andorra a Espanya, Jaume Gaytan, oferien el Principat com a seu de la Cimera Iberoamericana del 2020 -això a Cartagena d’Índies, a Colòmbia, allí on van ‘descobrir’ el vaixell andorrà Sabir carregat de cocaïna- a Andorra la Vella l’executiva liberal oferia-encarregava al grup parlamentari la interposició d’una moció de censura contra el cap de Govern. La comanda és enverinada. Als liberals els pot sortir bé o molt malament. Hi ha coincidència, segurament en tots els components de l’oposició parlamentària, que la situació política del país és força insostenible. Però hi ha divergències en com s’ha de gestionar aquest moment. 

Diferències de fons, de forma i de calendari. La majoria demòcrata té clar que no hi ha motius per interrompre l’acció governamental. Almenys, aquest és el missatge de portes en fora. De portes endins hi ha situacions més dubitatives. Però els dubtes també hi són al grup liberal. De moment, el pas de presentar l’acció que qüestiona l’acció del cap de Govern no s’ha entrat a Sindicatura. Per tant, més que moció, per ara hi ha emoció. Per si hi serà o no hi serà. I fins i tot, (e)moció. O e-moció. Perquè les xarxes socials aniran calentes aquest cap de setmana de castanyada. Mails, WhatsApp… la e-comunicació anirà de bòlit entre els sectors politicoeconòmics del Principat.

Fa temps que sectors liberals estan cuinant una proposta de moció de censura. Molt abans que apareguessin els darrers escàndols. L’objectiu dels promotors d’aquesta iniciativa, més lligada a l’estructura orgànica de partit que no pas als components parlamentaris, seria promoure un canvi d’orientació en la direcció política de l’Estat. Un canvi que passa necessàriament per apartar dels càrrecs de govern alguns dels principals protagonistes de l’escenari actual. Començant pel màxim responsable de l’executiu, Toni Martí. Els promotors de la iniciativa dissenyaven, ja abans de l’estiu, una moció de censura que desemboqués en un canvi de Govern i en la confecció d’un executiu d’unitat nacional probablement liderat per alguna persona de reconegut prestigi que ara ni tan sols formi part del Consell General (el sistema polític-electoral andorrà possibilita aquesta fórmula).

Concepció inicial

Aquest Govern de concentració concebut en l’ideari d’un sector liberal tindria com a missió principal apaivagar la conflictiva situació política actual. Resoldre per la via de la negociació les implicacions politicoeconòmiques que està tenint el ‘cas BPA’ i repensar els eixos bàsics d’Estat com l’encaix amb Europa, el funcionament de l’administració pública, l’economia més enllà de l’obertura i la situació social del país (que inclouria, des del sistema sanitari a la Seguretat Social passant per les dificultats econòmiques que pateix una part de la població andorrana).

Els ‘tempos’ entre partit i grup parlamentari liberal no sempre han coincidit. El gir que ha donat el 'cas BPA' des de la declaració del màxim accionista del banc, Higini Cierco, davant la Batllia i després amb la seva compareixença posterior a la comissió que analitza l’afer al Consell General, o la irrupció dels casos que han malmès en gran mesura la imatge tant del Govern com de DA referits a la ja exconsellera Meritxell Mateu o a l’encara ministre Jordi Alcobé haurien fet que la creença que és necessari un canvi de rumb a l’executiu sigui més generalitzada. Tant a Liberals d’Andorra com en el conjunt de l’oposició parlamentària. Però la moció de censura anunciada pel secretari general de Liberals, Amadeu Rossell, és més emoció que moció. Almenys ara per ara.

L’anunci de Rossell a través del programa radiofònic ‘Ara i Aquí’ no ha estat improvisat. El màxim responsable orgànic del partit -president Jordi Gallardo al marge, que era a Ginebra en el marc de la delegació del Consell a la UIP quan la direcció liberal va prendre la decisió- ha anunciat que l’executiva va aprovar dimarts per unanimitat encarregar al grup parlamentari que interposi la moció de censura, un mecanisme que preveuen tant la Constitució com el Reglament del Consell General. Però és només un encàrrec. I el pas, aquest divendres, encara no s’ha donat. Més hi tot: els consellers liberals han acordat un sepulcral silenci. Que no vol dir res o pot voler dir molt. En qualsevol cosa, deixa molts dubtes, obre molts interrogants i… alimenta l’(e)moció.

Amadeu Rossell, a través d’un comunicat fet públic per la formació que dirigeix just després de l’emissió radiofònica en directe, ha manifestat que “els liberals ni volem ni podem ser còmplices de la perpetuació i sistematització d'aquesta forma de fer política; esquitxada , un dia sí l’altre també, per escàndols -documentats i reconeguts- que malmeten la imatge del país i la de la seva classe política”. I ha afegit que l’executiva liberal entén que “Andorra no es mereix aquest tracte i qui vulgui defensar aquesta realitat, com es fa des de les files demòcrates, que ho faci a la seva consciència. Liberals d’Andorra no serà col·laborador amb els que ho provoquen ni tampoc amb els que ho defensen”.

Que la situació política no és la més idònia, que el grup parlamentari liberal comparteix el diagnòstic de la direcció orgànica del partit, és un fet. Una altra cosa són les formes i els ‘tempos’. I queda clar en l’any i mig de legislatura que el ritme i les maneres, especialment les del president del grup, Josep Pintat, són sovint diferents a les dels líders del partit. Les intervencions més hostils dels liberals cap al Govern no les ha liderat pas Pintat. Normalment ha estat Jordi Gallardo qui les ha capitanejat, en alguns casos secundat, ben secundat fins i tot, per Ferran Costa. Tots, absolutament tots els vuit consellers liberals, han acordat no badar boca formalment aquest divendres. Tampoc ha fet cap manifestació Rossell després de parlar a RNA i trametre un arxiu sonor complementant el comunicat oficial on es deixava clar l’encàrrec de l’executiva liberal al grup parlamentari.

El pes de Pintat

De Pintat en pengen moltes coses. A ningú no se li escapa que és un home amb una notable capacitat d’influència. Els consellers Josep Majoral i Joan Carles Camp li són molt propers. I difícilment no li seguiran la corda. Com probablement hauria de fer Carine Montaner veient com ve de la circumscripció laurediana i sent com és aquesta la seva primera experiència política. El també conseller liberal Carles Naudi va per lliure des del minut zero de la legislatura i Judith Pallarés és liberal d’esperit i d’ideologia, però davant d’un procés com el que es planteja no es pot pas endevinar cap a on es pot decantar.

En una comunitat tan petita com l’andorrana, i on el cos electoral encara és més petit que el conjunt de la ciutadania, les interconnexions personals són més decisives, sovint, que els interessos generals. D’aquí que sigui complicat aventurar-se a fer pronòstics. I en aquest fangar de promeses, retrets, pseudoamenaces i altres (males) arts similars, Toni Martí s’hi mou com un mestre. Per molt que estigui a Colòmbia. El ‘Dotet’ fa anys que s’hi remena. I per molt cansat que estigui de tot plegat, que ho està, és quan més gaudeix i més en cos i ànima s’hi dedica. Aquest joc gris, poc clar, equilibrista, és el que realment motiva el fill del barber. I és on millor maneja la fulla d’afaitar. Fa dies que Martí fa números i contactes.

Segurament, la resta d’actors polítics del país no es queden curts. Però no ha estat fins després de l’anunci d’Amadeu Rossell que formalment i encara no de forma oficial s’han començat a fer moviments entre tota l’oposició. Els socialdemòcrates del PS han comunicat de forma oficial que per ara no tenen res a dir. Que necessiten més informació. Traduït: poden compartir que hi ha elements justificats i justificables per voler enderrocar el Govern. Però volen saber si el joc és de veritat o si tan sols es tracta d’un ‘farol’. I en cas d’anar de veres, què és el que es pretén, què és el que es proposa i de quina manera.

Mentrestant, els socialdemòcrates de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) tenen més clar que l’opció és possible. Vaja, que hi ha elements per promoure la moció de censura. Més encara, fonts de la formació presidida per Jaume Bartumeu han assegurat que SDP podria compartir la necessitat de constituir un Govern de concentració. Però aquest Govern hauria de tenir una limitació temporal i un mandat gairebé exclusiu: pacificar el clima polític andorrà i, especialment, cercar un bon acord amb Europa. Considera la formació que les negociacions amb la UE s’estan torçant per la mala praxi de DA en les seves converses amb Brussel·les. Ah!, i si es parla sols de noms, cal lligar curt sense temptacions en situacions límit. No seria la primera vegada que la consellera Sílvia Bonet semblaria que es podria abraçar al taronja si al taronja li calgués algun cop de mà. I quan es tracta de mocions que necessiten sí o sí quinze vots perquè prosperin (o el que és el mateix, quinze consellers que la tombin) els números són del tot importants.

La posició de DA

Caldrà veure si algun demòcrata canvia de vorera o pateix alguna afectació que 'l'invalidi' (això no treu que la moció de censura, per tenir èxit necessita quinze vots). Tornen a planar sobre l'ambient els antics problemes judicials que van afectar, en tan què advocat, l'actual conseller de DA Carles Jordana, que va arribar a la cambra després de ser escollit per a la candidatura per la Cd'I de Rosa Ferrer. Tampoc no és clar que la UP encampadana bufi en el mateix sentit que DA (Carles Enseñat no sempre ha mantingut una línia taronja uniforme). Les discussions entre Ladislau Baró i Toni Martí estan sent darrerament més sovintejades que mai però és clar que el president del grup es mantindrà ferm malgrat el desgast que ha suportat i el passotisme que cada cop més reiteradament gasta.... Però pel que sembla, almenys de portes en fora, Demòcrates fa pinya.

La formació que ostenta la majoria al Consell General, creu que “el Govern, amb el suport del grup parlamentari de la majoria, ha de seguir desenvolupant el projecte de futur per Andorra que li ha encomanat i amb el qual es van guanyar les darreres eleccions generals del març 2015”. El partit creu, i així ho ha fet saber en un comunicat, que “s’han de continuar impulsant i desenvolupant temes inajornables pel futur d’Andorra com són la continuació de les polítiques d’obertura i l’homologació econòmica, la reforma sanitària, la reforma de les transferències i competències entre el Govern i els comuns, la reforma de l’administració i la Funció Pública, la diversificació de la política energètica, i el nou encaix entre Andorra i la Unió Europea, entre altres”.

I després d’assegurar que els projectes que DA està impulsant “són una prioritat pel futur i pel bé del país. Aquestes mesures no es poden aturar i són vitals per garantir la prosperitat futura d’Andorra”, apel·len “al sentit de la responsabilitat del grup parlamentari liberal a l’hora de prendre en consideració l’encàrrec del seu partit”. És clar: els demòcrates res no diuen de les pomes podrides, moltes, que tenen al cistell. El ‘cas Meritxell Mateu’ va fer molt mal. De fet, si l’exparlamentària ja era insofrible per molts dels seus companys, l’aparició dels mails que evidenciaven que va ser una lobbista de pa sucat amb oli la van acabar de sentenciar. Diguin el que diguin públicament.

Alcobé, Jordi, està a la corda fluixa. Però Toni Martí és a la política andorrana el que Mariano Rajoy està sent a l’espanyola. Deixar que el temporal amaini i qui dia passa any empeny. Però la confessió del ministre per iniciativa pròpia ha estat tan evident que ara són els sindicats de la Funció Pública els que recorden un dia i un altre la situació del titular d’Administració Pública, un home que és capaç de donar per acabada una reunió amb funcionaris si algun dels presents a la trobada (amb el departament de Serveis d’Informació, per exemple) li demana per la qüestió. Que l’(e)moció de censura, és de censura, també, perquè els taronges sembla que són els únics que poden decidir i imposar de què es parla i de què no. Censura poc emocionant, aquesta. Però massa real, sovint.

Ara, el format que estableix el Reglament del Consell General alhora de pronunciar-se sobre la moció dificulta el ‘transfuguisme’. L’article 126.2 de l’esmentada normativa reglamentària amb rang de llei fixa que la votació “serà pública i oral per crida”. És a dir, qui canviï el sentit del vot respecte d’allò que inicialment s’espera d’ell quedarà retratat. Per tant, i enllaçant amb el principi, el procés encomanat per l’executiva liberal al seu grup parlamentari és una arma de doble tall. O de triple tall. Però si la moció s’acaba presentant, els terminis establerts legalment són força breus. En una setmana (hàbil) el procés pot estar dat i beneït. Si es presenta, clar. De moment, Tots Sants. O tots dimonis. I l’(e)moció, per bé o per mal, està garantida.

LA REGULACIÓ NORMATIVA DE LA MOCIÓ DE CENSURA
Què diu la Constitució?

Article 69

1. El Govern respon políticament davant del Consell General de manera solidària.

2. Una cinquena part dels consellers poden presentar una moció de censura, per mitjà d’un escrit motivat, contra el cap de Govern.

3. Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies posteriors a la presentació de la moció i en la forma que determini el reglament, es procedirà a una votació pública i oral. Perquè la moció de censura prosperi, caldrà el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General.

4. Si la moció de censura és aprovada, el cap de Govern cessa.Tot seguit es procedirà segons el que preveu l’article anterior. (per tant, article 68)

5. No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de Govern.

6. Els consellers que hagin presentat una moció de censura no en poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any. 

 

Article 68

1. Després de cada renovació del Consell General, en la primera sessió, que se celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedirà a l’elecció del cap de Govern.

2. Els candidats han d’ésser presentats per una cinquena part dels membres del Consell General. Cada conseller només pot avalar una candidatura.

3. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que, després d’un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria absoluta del Consell General.

4. En el cas que fos necessària una segona votació tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a cap de Govern el candidat que obtingui més vots.

5. El síndic general comunicarà als coprínceps el resultat de la votació perquè el candidat elegit sigui nomenat cap de Govern i en contrasignarà el nomenament.

6. S’ha de seguir el mateix procediment en els altres supòsits en què quedi vacant el càrrec de cap de Govern.

Què diu el Reglament del Consell General?

Capítol segon. De la moció de censura

Article 125

1. La moció de censura ha d'ésser presentada almenys per una cinquena part dels Consellers Generals en un escrit motivat dirigit a la Sindicatura en el qual es farà constar les causes de la moció.

2. La Sindicatura, un cop comprovat que la proposta reuneix els requisits exigits, l'admetrà a tràmit, ho comunicarà al Cap de Govern i als Grups Parlamentaris i als Consellers Generals en un termini no superior a les vint-i-quatre hores, i convocarà, entre el tercer i el cinquè dia posterior a la seva presentació, una sessió del Consell General que tindrà com a únic punt de l'ordre del dia la deliberació i votació de la moció de censura.

Article 126

1. El debat de la moció s'iniciarà amb la seva defensa per part d'un dels signataris en una exposició de trenta minuts, a la qual li seguirà una intervenció del Cap de Govern també de trenta minuts. El Síndic General podrà suspendre la sessió per un termini no superior a les vint-i-quatre hores abans de donar pas a les intervencions dels Grups Parlamentaris, que no podran excedir de quinze minuts. El Síndic General concedirà la paraula als Consellers Generals no adscrits que ho sol·licitin per un màxim de cinc minuts.

2. Finalitzat el debat, es procedirà a la votació, que serà pública i oral per crida. Per tal que la moció de censura prosperi cal el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General.

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.