Per ara, Silvestre ha plantejat un recurs d’empara davant el TC. Aquest dilluns finalitzava el termini per fer-ho. I malgrat que l’advocat considera que aquesta no és la via adequada per combatre la desestimació de la recusació per part del poder judicial, ha formulat l’actuació perquè no li puguin dir que no l’ha fet. Però en el mateix escrit ja deixar clar que no se li hauria d’admetre i que la via bona per respondre contra la decisió de la cúpula judicial ha de ser l’administrativa.
En aquest sentit, en el recurs presentat davant el TC s’explica que hi ha un conflicte entre dues lleis, la que regula el funcionament global de la Justícia i la del ministeri fiscal. I com que la primera és qualificada i la segona no, i l’article al qual al·ludeix per poder acudir a la jurisdicció administrativa és més recent que la legislació sobre el ministeri públic, Silvestre considera que ha de prevaldre la Llei qualificada de la Justícia, que possibilita acudir a la via ordinària. Per tant, el lletrat que demana que s’aparti el fiscal per les connexions que té amb l’executiu també farà un recurs administratiu. Però per fer-lo encara té uns dies de marge.
El lletrat considera que la desestimació de la recusació per part del Consell Superior vulnera el dret a la jurisdicció, a una decisió raonada en dret, al dret a la defensa i al procés degut
En presentar un recurs d’empara davant el TC, tot i considerar que no és la via idònia, Silvestre denuncia quines són les vulneracions que al seu entendre causa la decisió del Consell Superior de no apartar Alberca del ‘cas BPA’. Hi esmenta el dret a la jurisdicció (perquè la resolució del poder judicial esmenta que contra dita resolució no hi cap cap recurs ordinari); hi esmenta la vulneració del dret a una resolució fonamentada en dret perquè el Consell Superior considera que la reclamació perquè s’apartés el fiscal s’havia d’haver fet el 21 de maig, quan Fenoll accedeix al càrrec de secretària general del Govern, i Silvestre entén que la data correcta és el 16 de setembre, que és quan es pretenia reprendre el judici i ell va tenir clar que Alberca no s’havia abstingut de mutu propi. Recorda el lletrat que del 21 de maig al 16 de setembre no hi va haver cap comunicació en el marc del cas que permetés saber si el fiscal seguiria endavant amb la causa o no.
També es considera que es vulnera els drets a una resolució fonamentada en dret, al procés degut, a la defensa, a un judici equitatiu i a la jurisdicció el fet que la cúpula judicial equipari la secretària general del Govern a una secretària d’Estat i entengui, en conseqüència, que no té cap afectació la relació de parentiu directe entre el fiscal i Fenoll. En el recurs d’empara s’hi recorda que la secretària general, a diferència d’una secretaria d’Estat, participa en totes les reunions del plenari del consell de ministres i que dóna fe -i, per tant, està al corrent- de totes les decisions de l’executiu, amb la qual cosa la informació que té i el nivell d’influència que pot acabar tenint sobre el conjunt del Govern la secretària general és infinitament major que el d’una secretària d’Estat.
Ahir 28 d'octubre varem recórrer en empara contra la decisió del Consell Superior de la Justícia de no apartar al Fiscal General de la causa BPA. Podeu consultar el recurs d’empara al següent enllaç. https://t.co/zNmwafTJ2y pic.twitter.com/D5De3ipqzE
— Silvestre Advocats (@Silv_Adv) October 29, 2019
En el recurs d’empara també s’al·ludeix a dues qüestions més. Una primera és la denúncia que la Llei del ministeri fiscal seria inconstitucional atès que impossibilitat actuar contra la no abstenció dels representants del ministeri públic per les vies ordinàries. Per això Silvestre anuncia que en la demanda administrativa plantejarà als organismes judicials ordinaris que estudiïn la no adequació del text a la Constitució, que estableix que aquelles matèries fonamentals -com l’accés a la jurisdicció- han de quedar regulades per llei qualificada.
D’altra banda, Silvestre també deixa clar que ell -i el seus clients, és clar- no tenen cap interès en suspendre la vista. De fet, explícitament demana al Tribunal Constitucional que en el cas d’admetre el recurs d’empara plantejat no ho faci amb efectes suspensius. En el recurs, l’advocat ve a expressar la seva estupefacció pel fet que sigui el fiscal qui ho demani i el Tribunal de Corts qui atorgui la suspensió del judici atenent a la possibilitat que un advocat pugui presentar un recurs d’empara i aquest sigui admès. Silvestre recorda que només el TC pot decidir acceptar o no una petició d’empara i, encara, només el TC pot decidir si l’admissió té efectes suspensius o no.
Comentaris (2)