Doble acció judicial contra la no-abstenció del fiscal en el judici del ‘cas BPA’

L’advocat Silvestre porta el cas al Constitucional i a la via ordinària, qüestiona la constitucionalitat de la llei que regula el ministeri públic i deixa clar que ell no demana la suspensió de la vista

El fiscal general, Alfons Alberca, durant la jornada de represa del judici del 'cas BPA'.
El fiscal general, Alfons Alberca, durant la jornada de represa del judici del 'cas BPA'.
La desestimació de la petició perquè s’apartés del judici de la causa general del ‘cas BPA’ el fiscal general de l’Estat, Alfons Alberca, arriba tant al Tribunal Constitucional (TC) com a la via ordinària. L’advocat de quatre dels processats en l’afer, Josep Anton Silvestre, planteja una doble acció contra la decisió del Consell Superior de la Justícia (CSJ) de no acceptar la demanda de recusació/abstenció del màxim representant del ministeri públic en ser cunyat de la secretària general del Govern, Ester Fenoll.

Per ara, Silvestre ha plantejat un recurs d’empara davant el TC. Aquest dilluns finalitzava el termini per fer-ho. I malgrat que l’advocat considera que aquesta no és la via adequada per combatre la desestimació de la recusació per part del poder judicial, ha formulat l’actuació perquè no li puguin dir que no l’ha fet. Però en el mateix escrit ja deixar clar que no se li hauria d’admetre i que la via bona per respondre contra la decisió de la cúpula judicial ha de ser l’administrativa.

En aquest sentit, en el recurs presentat davant el TC s’explica que hi ha un conflicte entre dues lleis, la que regula el funcionament global de la Justícia i la del ministeri fiscal. I com que la primera és qualificada i la segona no, i l’article al qual al·ludeix per poder acudir a la jurisdicció administrativa és més recent que la legislació sobre el ministeri públic, Silvestre considera que ha de prevaldre la Llei qualificada de la Justícia, que possibilita acudir a la via ordinària. Per tant, el lletrat que demana que s’aparti el fiscal per les connexions que té amb l’executiu també farà un recurs administratiu. Però per fer-lo encara té uns dies de marge.

El lletrat considera que la desestimació de la recusació per part del Consell Superior vulnera el dret a la jurisdicció, a una decisió raonada en dret, al dret a la defensa i al procés degut

En presentar un recurs d’empara davant el TC, tot i considerar que no és la via idònia, Silvestre denuncia quines són les vulneracions que al seu entendre causa la decisió del Consell Superior de no apartar Alberca del ‘cas BPA’. Hi esmenta el dret a la jurisdicció (perquè la resolució del poder judicial esmenta que contra dita resolució no hi cap cap recurs ordinari); hi esmenta la vulneració del dret a una resolució fonamentada en dret perquè el Consell Superior considera que la reclamació perquè s’apartés el fiscal s’havia d’haver fet el 21 de maig, quan Fenoll accedeix al càrrec de secretària general del Govern, i Silvestre entén que la data correcta és el 16 de setembre, que és quan es pretenia reprendre el judici i ell va tenir clar que Alberca no s’havia abstingut de mutu propi. Recorda el lletrat que del 21 de maig al 16 de setembre no hi va haver cap comunicació en el marc del cas que permetés saber si el fiscal seguiria endavant amb la causa o no.

També es considera que es vulnera els drets a una resolució fonamentada en dret, al procés degut, a la defensa, a un judici equitatiu i a la jurisdicció el fet que la cúpula judicial equipari la secretària general del Govern a una secretària d’Estat i entengui, en conseqüència, que no té cap afectació la relació de parentiu directe entre el fiscal i Fenoll. En el recurs d’empara s’hi recorda que la secretària general, a diferència d’una secretaria d’Estat, participa en totes les reunions del plenari del consell de ministres i que dóna fe -i, per tant, està al corrent- de totes les decisions de l’executiu, amb la qual cosa la informació que té i el nivell d’influència que pot acabar tenint sobre el conjunt del Govern la secretària general és infinitament major que el d’una secretària d’Estat.


 

 


En el recurs d’empara també s’al·ludeix a dues qüestions més. Una primera és la denúncia que la Llei del ministeri fiscal seria inconstitucional atès que impossibilitat actuar contra la no abstenció dels representants del ministeri públic per les vies ordinàries. Per això Silvestre anuncia que en la demanda administrativa plantejarà als organismes judicials ordinaris que estudiïn la no adequació del text a la Constitució, que estableix que aquelles matèries fonamentals -com l’accés a la jurisdicció- han de quedar regulades per llei qualificada. 

D’altra banda, Silvestre també deixa clar que ell -i el seus clients, és clar- no tenen cap interès en suspendre la vista. De fet, explícitament demana al Tribunal Constitucional que en el cas d’admetre el recurs d’empara plantejat no ho faci amb efectes suspensius. En el recurs, l’advocat ve a expressar la seva estupefacció pel fet que sigui el fiscal qui ho demani i el Tribunal de Corts qui atorgui la suspensió del judici atenent a la possibilitat que un advocat pugui presentar un recurs d’empara i aquest sigui admès. Silvestre recorda que només el TC pot decidir acceptar o no una petició d’empara i, encara, només el TC pot decidir si l’admissió té efectes suspensius o no.

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.